No n'hi ha per tant!

Avui parlarem de les necessitats. I no n'hi ha per tant. I és que és un fet incontestable: estem perduts. De crisi en crisi, trinxant el planeta, ignorant els drets de la majoria. Diuen que no hi ha res més pràctic que una bona teoria. La nostra convidada arriba, serena i concentrada, per orientar-nos. La seguim pel camí que va fent a pas segur, esperant-nos, amb curiositat de filòsofa i martell militant. Diu que cal posar les condicions necessàries per a una vida bona, que cal respectar els límits del planeta i que cal construir institucions justes sobre les runes de les injustes. Satisfer les necessitats universals perquè cadascú pugui fer el seu propi projecte. No és el món d'ara, però pot ser el món del futur. Perquè el món no sigui un passat sense memòria. Deixar anar tot el que amarrem, amarrar tot el que deixem anar. Fer un gir, canviar de sentit i decréixer. Per créixer d'una altra manera.Avui Carmen Madorrán a No n'hi ha per tant!. Benvinguts. Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant.Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la crítica. I no n'hi ha per tant. Rebem expectants el convidat. Mig sorneguer, amb un somriure tímid però còmplice, fa la crítica de la crítica crítica. Ens parla de l'amenaça ecològica que es desploma a cada microsegon. Diu que encara hi ha esperança i que tenim temps, tot i que molt poc, cada cop menys. Entén que s'ha de salvar el que es pugui salvar. I que la partida que hem de jugar, la jugarem amb les pitjors cartes possibles. Creu que el maximalisme ha estat una opció de gent molt desesperada o molt acomodada, que el pitjor marxisme sempre va ser un programa moralista pensat per a gent que no existia però que seria desitjable que existís, i que organitzacions que cabrien en una pista de pàdel poden exigir un procés revolucionari ecosocialista, però que té el mateix valor que reivindicar viatges en el temps o una cervesa que no deixi ressaca. No s’està per punyetes. De Salt a Madrid passant per Gijón. Avui César Rendueles a No n'hi ha per tant. Benvinguts. ------------------- Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la responsabilitat.I no n'hi ha per tant.Ella és ciutatvellenca, arquitecta i activista. A la política segrestada pels partits oposa cultura deliberativa i parlaments ciutadans. Va posar el cos per alertar contra la corrupció. Tenaç, constant i constructiva, opta per la micropolítica dels fets concrets. Busca recrear la comunitat de baix a dalt, sense els vicis del partidisme. En trànsit, pels llindars i les escletxes del sistema, ens anima a acompanyar-la cap a una transició ecològica i social. Tu i jo, nosaltres: que com el Mowgli de Kipling hem de voler parlar la llengua de cadascun dels animals de la selva. I qui diu selva, diu ciutat, comuna o república. Avui Itziar González a No n'hi ha per tant. Benvinguts.Benvinguts.-------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de l'audàcia. I no n'hi ha per tant. El nostre convidat és economista i pastisser. De Bellpuig, ferm com la seva terra. Ens diu que prové d'una família de rojos pobres. Ben aviat va aprendre a viure en els valors del treball, la comunitat i l'ajuda mútua. No es va deixar embruixar pels cants de sirena de l'economia que s'ensenya a la universitat, però ha passat hores i més hores a la biblioteca. És com un germà gran que es fa estimar amb el seu exemple. Com el d'un seminari d'economia crítica que ens ha format arreu del territori. Ens recorda que capitalisme és crisi i que ens ronden els voltors. Però que no podem rendir-nos. I és que quan més adverses són les condicions, més necessària és l'audàcia. Sempre l'audàcia. Avui Josep Manel Busqueta a No n'hi ha per tant. Benvinguts.