No n'hi ha per tant!

Avui parlarem del nazisme, i sí que n'hi ha per tant.
Al NNHPT convidem gent que ens agrada com pensa, per tal d’aprendre a pensar millor amb ells.
Avui ens han demanat de fer el podcast amb públic, cosa que va molt a contrapeu a la nostra manera de ser i fer el NNHPT. El que passa és que no sabem dir que no. Així doncs, volem agrair a la casa Golferichs que ens hagin convidat.
I ens acompanya Alejandro Andreassi, historiador i professor retirat a la UAB d’Història Contemporània. Membre de l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya. I de l’Arxiu Josep Serradell. Les seves línies d'investigació s’han centrat en la història del treball i del moviment obrer i en els feixismes europeus. Autor de múltiples llibres: Arbeit macht frei. El trabajo y su organización en el fascismo (El Viejo Topo, 2004), El compromiso fáustico. La biologización de la política en Alemania, 1870-1945 (El Viejo Topo, 2015), ¿Tienen patria los obreros? Rosa Luxemburg y la cuestión nacional (1893-1918) (Bellaterra Edicions, 2021), Über Alles: Nazismo y revolución pasiva en Alemania (1871-1939), Verso Libros. 

Tot anirà bé, benvinguts!

-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de la imaginació. I no n’hi ha per tant.Despentinat i amb barba de dos dies, amb els ulls oberts i enjogassats. El seu tema: la fi del món. Però la fi del món no és com te la imagines. Perquè també pot ser la fi dels tecnocapitalistes i neoreaccionaris que imposen la seva agenda, la dels fons voltor, la de l'odi i el malbaratament. La fi del món d'ara. I és que hi ha una esperança després de l'apocalipsi. La que entén l'apocalipsi com a revelació i revolució. Des dels antics mil·lenaristes fins als activistes que lluiten perquè hi hagi un demà. L'endemà després de la fi del món.Avui Eudald Espluga a No n’hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui ens discutirem. I no n’hi ha per tant. Acabem la primera temporada debatent, sopant i ballant. Dialèctica, comensalitat i música.Però també amb 4 principis que han anat sedimentant-se al llarg del curs, com si els haguéssim previst amb providencial antelació. El primer principi és que està d’acord està sobrevalorat. Discrepem. Només estàs d’acord en tot amb algú que et mana o et domina, o bé amb algú que t’importa un rave escoltar-lo o que t’escolti. Per tant discrepem, sí, però fem-ho fraternalment, que vol dir que assumim que l’altre no té perquè canviar de posició mentre nosaltres sí que estem disposats a fer-ho. El segon principi, que els nostres convidats són l’única autoritat que reconeixem. No busquem el tall viral que els comprometi, editem el que faci falta per recollir allò que han volgut dir-nos, si convé deixem al calaix sense publicar material si elles no n’han quedat satisfetes i no deixem passar ni un comentari irritant o estúpid a internet. Casa nostra és casa vostra. El tercer, que ens importa un bledo de quina organització política siguin. O siguis. Les adhesions són contingents, la veritat no. I finalment, el quart, que clar que la teva vida importa, i que els afectes importen, però no n’hi ha per tant. No tens més raó per haver-les passat putes, i la pràctica teòrica no depèn dels teus traumes, ni de les ferides i de les teves opressions. Esforça’t en argumentar bé. Un físic nuclear no valida la seva teoria depenent del seu sexe, religió, classe, tribu o les seves tares, oi? Tampoc una científica social. Les teves ferides no són el teu crèdit. D’això els periodistes idiotes en diuen separar l’obra de l’artista, però en filosofia en diuen separar el temps i la raó. Ser materialistes és entendre que el temps no raona, que raonen les persones. Ha estat un plaer, amigues i amics. Aquest és l’últim ball, per ara. Benvinguts!-------------------Consulta l'article «L’Informe Fènix: una avaluació crítica» de Josep Manel Busqueta aquí: https://marxismocritico.com/2026/07/09/linforme-fenix-una-avaluacio-critica/-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem de l'alienació. I no n'hi ha per tant. Portava una rata a la butxaca, una llauna de cervesa i una cresta enorme. A la Zona Franca. Des de les ombres del tardofranquisme, dins una història d'èxode i reconciliació final. Per no ser esclaus dels nostres propis productes, el comunisme seria el procés pendent de desalienació. Ell ha llegit Marx com ningú. El tradueix sense trair-lo, ens el desvela. Amb una abraçada afable, ens fa entrar a la seva pàgina: sense dogmes, contra l'explotació, humanista radical. Indisciplinat i metòdic. Teòric i pràctic de la llibertat. Avui Xabier Gracia a No n'hi ha per tant! Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.

Avui parlarem dels drets. I no n'hi ha per tant.El nostre convidat ho diu sense reserves: la revolució és més actual que mai, però no és imminent. Vivim en el temps dels monstres, en el mentrestant. I afegeix: si finalment hi ha un desenllaç neofeixista, caldrà coordinar els rellotges amb fraternitat republicana per fer-hi front. Ell és fill de la Llatinoamèrica rebel i català d'adopció. Orador sensible i esmolat. Ha anat a la recerca dels orígens i va també amb projectes de futur. Amb tots els dols oberts, ens crida a l'esperança. I ens explica somrient que el dret és la força dels febles contra la llei del més fort.Avui Gerardo Pisarello a No n'hi ha per tant. Benvinguts.-------------------Ens vols donar suport? Fes-te mecenes del NNHPT! i fes possible que això continuï funcionant. nonhihapertant.aixeta.cat -------------------Un pòdcast d'Oriol Farrés i Pau Llonch.