París a la catalana

A l'episodi de final de temporada, la Mireia Arguijo i el Nil Codina ens transporten al París on han viscut. Una conversa sobre la ciutat com a espai compartit de construcció col·lectiva, tot assumint que molts noms han quedat fora del relat i que París és, per definició, inesgotable. La festa de París és plena de tòpics, però l'hem intentat nodrir de part del testimoni generacional dels catalans que hi han anat deixant el seu pòsit. Reivindicarem la pluralitat de trajectòries catalanes —generacional, geogràfica, de gènere— a la capital francesa i deixarem la porta oberta a futurs nous retrats.
París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Josep Pla arribava a París l'abril del 1920 com a corresponsal de 'La Publicidad', un periòdic que aleshores publicava en castellà i que no es catalanitzaria fins dos anys més tard. Encara a la vintena, un dels autors en potència més llegits del segle XX català, aterrava en un dels epicentres periodístics del planeta. Per a una esponja francòfila com ell, això només podia significar una cosa: l’oportunitat d’or per madurar l’estil literari i per acostar-se a la flor i nata de l’Europa dels cafès que tant admirava.
De Pla se’n podria parlar molt, moltíssim. Se’n podria escriure tant com ho ha fet Xavier Pla, el convidat especial d’aquest episodi. Francòfil de mena, es va doctorar l’any 1996 a la Sorbonne, i actualment és director de la càtedra Josep Pla de literatura i periodisme de la Universitat de Girona. Va publicar fa un parell d’anys ‘Un cor furtiu’, llibre canònic i necessari de prop de 1500 planes, sobre la vida i obra de l'autor al que dediquem el present episodi.
També ens acomanya Miquel Rodrigo Ubach, graduat en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra i actualment estudiant del màster en periodisme de la Science-Po de París, amb qui ens hem endinsat en els textos de Pla a París per oferir-vos la nostra interpretació contemporània.
París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Pàmies fou una de les escriptores que més va publicar sobre el que havia viscut en carn pròpia durant la guerra civil espanyola i l’exili franquista. Nascuda el 1919, el seu és un testimoni imprescindible sobre la visió d'aquells joves que es van fer adults amb la sublevació de l’exèrcit contra la República. 
Irene Quintana, investigadora de la Sorbonne, és l’encarregada de reconstruir la trajectòria intel·lectual de Pàmies, des de la seva primera estada a París el 1938 fins al retorn a Catalunya el 1971.
París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Carles Soldevila fou un escriptor i un bon vivant, fill d'una família burgesa liberal de Barcelona. Arribà a París l’any 1936 tot fugint de la Guerra Civil Espanyola i de les amenaces de mort que reben ell i la seva família, i es quedà a la capital francesa durant l'inici de l'ocupació nazi. 
Tornarà a Barcelona amb un recull d’impressions parisenques sota el braç: 'El París que yo he visto' (1942). El seu és un testimoni de la capital francesa molt diferent del d'altres exilis que hem recollit en aquest pòdcast. Nogensmenys, també és part de la nostra història. La filòloga Mireia Arguijo, que ha estudiat la seva figura, ens aproxima a la lectura de la seva obra.
París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria. Un homenatge íntim a una dona que va convertir l’exili en veu i cançó.
París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.