Capítol 25. Amb OK ens endinsem entre cigalons als impossibles orígens de la paraula. Així i tot, en Pau ens porta unes quantes teories: decidiu vosaltres. "Al català li falta italià", diu la Roser, i ens porta unes quantes invasions que ella permetria, i en Canosa, a la seva, intenta demostrar com un Òc canvia per sempre la història de Catalunya. Amb la Perla, Itàlia, per a alegria d'en Pau i la Roser, però ho compensem anant al Rosselló per parlar amb el gran Joan-Lluís Lluís.

Capítol 24. Amb "rei" parlem de coronacions extraoficials amb les frases fetes que ens porta la Maria Rodríguez i de l'origen de la paraula monarquia, que ve de "mono" (i no del mico, com nosaltres). En Pons-Alorda ens acosta a "tenir rei" i la Maria Climent a "l'amo del carxofar". Pel mig, Maquiavel, Ferran el Catòlic i Jaume I. Al carrer la cosa va de protocols i referèndums no constituents, l'únic que podem fer per ara, i a la Perla: eureka, eureka!

Capítol 23. Amb "Procrastinar" descobrirem els diccionaris que han procrastinat afegir-la. Tornem a tenir dos lingüistes i no deixen indiferent a ningú amb les seves sentències. La Maria: el diccionari no va al mateix ritme que la Neolosfera. I en Pau: quan es parlava llatí no hi havia cassets. Així que ens en refiem d'ell quan explica alguns llatinismes. També ve forta la Climent perquè recomana un llibre "que no serveix gaire per a res". Per altra banda, sortim al carrer i més d'un s'endú un ensurt intentant pronunciar les paraules que els donem. A més, tenim la interessant visita d'en David García Sirvent, professor de la Universitat d'Alacant, que ens deixa un titular: "La Sagrada Família és un símbol de la procrastinació."

Capítol 22. Amb "Pixapins" en Pau descobreix els progenitors de la paraula i la devoció que sent per la seva morfologia. La Roser ens porta els pescallunes, els socarracristos i els terrissaires, i en Canosa recorda amb "La Xava" quan també robàvem en català. La Perla, per sort, ens explica el rosari de l'aurora, per evitar acabar igual en un programa guerracivilista.

Capítol 21. Amb "Dandi" obrim el món de les paraules-imatge de la Roser, en Pau ens presenta el "dandi de les pantalles" només començar i segons la Maria Climent, és algú "que va llepat". A la Perla toquem el narcisisme el dia més apropiat, però abans entrevistem la Patrycia Centeno, que ens diu quins dandis han passat per la nostra política.