Les dones i els dies

Alexandra García Tabernero és fiscal a l'Audiència Provincial de Barcelona i professora de Dret Penal a la UB. És una dona que ha dedicat la seva vida a la justícia. En un dinar familiar va descobrir, per casualitat, que un tiet llunyà estava implicat en la dictadura argentina de Videla i que havia estat empresonat per crims contra la humanitat. L'Alexandra va marxar a Buenos Aires buscant respostes. Fruit d'aquell viatge, publica "Carta al coronel", que presenta a "Les dones i els dies".

Va ser víctima d'abusos sexuals de nena i també de jove i el silenci i el buit amb què es va trobar quan ho va compartir van ser un motor per crear una fundació que porta el seu nom, Vicki Bernadet. Des d'allà ha canalitzat tot el seu dolor, ajudant altres víctimes, perquè encara avui, com fa 30 anys, un de cada cinc nens o nenes és víctima d'aquest tipus d'agressió, la gran majoria en el seu entorn més proper. I cap família pensa que això pugui passar a casa seva¿ Avui volem conèixer Vicky Bernadet, la dona que també és un símbol.

L'escriptora, fotògrafa i guionista Esther García Llovet ha vingut a presentar-nos la seva última novel·la: "Las jefas". Amb aquest llibre, l'autora posa punt final a la "Trilogía de los países del Este", publicada per Anagrama. El relat ens transporta al Zen Gardens, un luxós resort de la Costa Blanca on tres amigues s'entretenen jugant al mus, prenent el sol i bevent còctels.

Fa 45 anys del Festival de Jazz de Terrassa. Com ha canviat el món des de llavors? Com han canviat també els cartells dels festivals? I com s'ha modificat el món del jazz, que sempre ha acceptat les veus vellutades de les dones però li ha costat més acceptar les dones que volien tocar un instrument? En parlem amb la periodista musical Olga Àbalos; la coordinadora del Festival de Jazz de Terrassa, Susanna Carmona, i la saxofonista Irene Reig.

La Natza Farré ens sorprèn amb el seu últim llibre, "L'última vegada que et dic adeu", d'Angle Editorial, una història honesta i valenta que diu que feia temps que volia escriure. Ella n'és la protagonista, segurament hauria preferit no ser-ho¿ ella i la relació amb un germà heroïnòman que va morir als 45 anys i que va marcar tota la seva vida i la de la seva família¿ és un relat incòmode, cru i directe que commou i emociona.