Les dones i els dies

Les apps per lligar i el neoliberalisme ens han canviat la manera de relacionar-nos? Cada cop provem i descartem persones i cossos més ràpid? Quines conseqüències té, això? Dones i homes troben plaer per igual en aquesta mena de vincles? Parlem de turborelacions amb la politòloga Georgina Monge; Inés García, psicòloga i psicoanalista; Carme Vivancos-Sánchez, militant feminista i doctora en Sociologia, i el testimoni de Gemma Medina.

Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, del gener a l'agost d'aquest any uns 580.000 treballadors han fet vaga a l'estat espanyol. D'aquests, uns 220.000 eren homes, i més de 360.000, dones. Parlem de per què les dones es mobilitzen més amb tres vaguistes: Cristina Méndez, professora d'institut i escriptora; Montse López, tècnica auxiliar de biblioteques a Barcelona, i Mercè Güell, cirurgiana.

Què vol dir editar un llibre? Algú creurà que només és trobar-hi errades, però la feina d'Isabel Obiols, editora d'Anagrama en català, és molt més delicada i essencial. No només és capaç de reconèixer el talent dels autors i les autores, sinó també de polir-lo, endreçar-lo, veure intuïtivament què pot funcionar i al mateix temps desaparèixer. La nostra convidada sap com fer-ho, està darrere d'alguns dels èxits més importants de la literatura catalana dels últims anys. Tot i que té un cognom conegut, el seu ofici passa desapercebut perquè toca que sigui així, deixar l'ego de banda per ser una de les millors.

Des de Brussel·les, "Les dones i els dies" s'endinsa en l'Eurocambra per analitzar com l'extrema dreta instrumentalitza les dones i posa en risc els drets conquerits. Amb la darrera legislatura, la presència femenina al Parlament Europeu ha baixat del 40%, sobretot per l'entrada de tres grups d'extrema dreta, amb molt poques representants dones. Però hi ha motius per mirar endavant. La llei contra la violència de gènere espanyola del 2004 ha servit de base per a la normativa europea del 2024, i Espanya lidera aquest camí. Però queda molt per fer. Persisteixen la bretxa salarial, la de pensions i la de cures, les dones abandonen el mercat laboral abans que els homes i l'avortament continua pendent d'un fons social europeu que encara no s'ha activat pel clima electoral. També la menopausa segueix sent un tema tabú amb poca recerca. I, per a moltes europarlamentàries, l'assetjament sexual en línia és un fre afegit a la seva carrera política.

Les parlamentàries tenen vida més enllà de les comissions, reunions de treball i votacions. I, tot i que és poc visible, moltes compaginen la política amb la maternitat. Parlem amb una de les eurodiputades que últimament més han lluitat per la conciliació, Laura Ballarín, del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D).