Charles Martell i la Trollisis Haegeliana – Programa 646
Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya.
En aquest episodi parlem de l’alegria d’haver entrat a la Viquipèdia com a podcast de referència en tecnologia en català i on tenim un “pseudo” debat històrics sobre el relat de la “Reconquesta” i el paper de Carles Martell i els mossàrabs.
En la part tecnològica comentem el porno generat amb Stable Diffusion i LoRA, els riscos de deepfakes i «revenge porn» alimentats per plataformes com Civitai, i la necessitat urgent d’estàndards com C2PA per certificar fotos i vídeos.
També analitzem els moviments reguladors europeus, amb especial atenció a la llei «Chat Control» i casos com GrapheneOS, que tensionen la frontera entre privacitat i vigilància. En clau més domèstica, s’apunta la possible arribada del català a Siri via Gemini, es reivindica el paper de l’activisme lingüístic davant el retard d’Apple, i es comparen les capacitats actuals de ChatGPT, Gemini i Perplexity per treballar en català.
Finalment, parlem sobre creació musical i literària amb IA, destacant Suno com a estudi virtual per convertir taral·lejats en cançons produïdes i el paper dels LLM com a editors que ajuden a polir i estructurar el primer llibre d’un autor aficionat
CONTINGUT – REFERÈNCIES
Esment de l’ús de models d’IA com Perplexity Pro per generar el primer programa “real” funcional, i com a eina habitual de treball per a programació, recerca i automatització, amb informació sobre el servei a perplexity.ai.
Recomanació de seguir el treball de l’historiador Emilio González Ferrín sobre el llegat àrab a la península Ibèrica i la crítica al relat clàssic de la “Reconquesta”, amb referència a la seva obra i conferències que es poden trobar cercant-lo a Google Scholar o a la seva fitxa d’autor a Dialnet.
Discussió sobre la figura de Carles Martell, la batalla de Tours (732) i el paper dels regnes francs en la contenció de les incursions musulmanes al sud de França, amb context històric detallat accessible a la seva entrada de Viquipèdia.
Conversa sobre la llengua mossàrab, l’escriptura en caràcters àrabs i els conflictes litúrgics (missa en llatí vs en àrab), amb més informació a l’article «Mossàrab» de la Viquipèdia.
Debat sobre la construcció del relat històric, el paper de la religió islàmica i la crítica a la historiografia confessional, que es pot ampliar amb recursos divulgatius sobre historiografia crítica a Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Introducció a la problemàtica del porno generat amb IA i l’ús de models com Stable Diffusion sense filtres, amb comunitats que comparteixen LoRA i workflows a plataformes com Civitai.
Explicació dels LoRA (Low-Rank Adaptation) com a capes addicionals per personalitzar models d’imatge (per exemple, per crear personatges o productes repetibles), amb tutorials específics disponibles a la documentació de LoRA a Civitai Education.
Advertiment sobre l’ús maliciós de models d’IA d’imatge per fer deepfakes i “revenge porn”, especialment a partir d’una sola foto d’una persona, amb context sobre riscos i regulació a articles com el de l’Electronic Frontier Foundation sobre escaneig i vigilància tipus «Chat Control».
Referència a l’app Draw Things per a macOS i iOS per executar models Stable Diffusion en local, disponible a l’App Store.
Esment dels models xinesos Qwen per a generació d’imatge i vídeo (com WAN) amb menys censura, descrits a la pàgina oficial dels models Qwen a ModelScope / Alibaba Cloud.
Discussió sobre la necessitat de marcar l’autenticitat de fotos i vídeos per distingir-los de contingut generat per IA, introduint l’estàndard C2PA (Coalition for Content Provenance and Authenticity), explicat al web de la coalició i en resums com l’article de The SSL Store sobre C2PA i imatges.
Referència al fet que Leica és una de les primeres marques de càmeres que implementa C2PA per signar imatges en origen, com es descriu a la nota tècnica sobre C2PA al lloc de Leica Camera.
Conversa sobre la coalició C2PA i els seus membres (Adobe, Amazon, BBC, Google, Intel, Meta, Microsoft, OpenAI, Sony, etc.), tal com es recull a la documentació oficial de c2pa.org.
Reflexió sobre el model “baptistes i bootleggers” per entendre com es fan lleis i estàndards tecnològics, un concepte explicat sovint per economistes reguladors i que es pot trobar sintetitzat a Wikipedia: Bootleggers and Baptists.
Exemple en l’àmbit de salut de l’estàndard HL7 (Health Level 7) per a històries clíniques, promogut inicialment des de la comunitat i avui gestionat per l’organització HL7 International.
Comentari sobre l’HTML5 com a estàndard consolidat després d’anys de batalla d’estàndards, amb informació històrica a la pàgina del W3C sobre HTML5.
Crítica a les campanyes de desinformació al voltant del 5G com a guerra comercial tecnològica, amb recursos divulgatius i tècnics sobre 5G a la GSMA.
Discussió sobre la necessitat d’integrar mecanismes de certificació d’imatges en mòbils (iPhone, Android) i mitjans, en paral·lel a iniciatives com les «Content Credentials» que implementen C2PA en imatges generades per IA, descrites a la documentació d’OpenAI sobre C2PA en imatges de ChatGPT.
Comentari sobre l’alineament d’estàndards i regulació amb interessos de grans corporacions (casos copyright, YouTube i Content ID) tractats per organitzacions com l’Electronic Frontier Foundation a eff.org.
Proposta de tema: l’acord Apple–Google perquè Apple integri Gemini en el futur Siri, amb esperances que això permeti tenir Siri en català gràcies al bon suport lingüístic de Gemini, tal com s’ha comentat en articles d’Albert Cuesta i en notícies sobre l’acord a mitjans tecnològics.
Recordatori del paper d’activistes com Miquel Labòria en la incorporació del català a iOS, i reivindicació de millores en Siri en català, que contrasten amb el bon rendiment de models com ChatGPT i Gemini en català, disponibles a openai.com i gemini.google.com.
Referència a l’article d’Albert Cuesta on es planteja que el català a Siri arribi “de rebot” gràcies a Gemini 3 i l’acord Apple–Google, accessible al seu espai a mastodon.social i al diari Ara.
Comentari sobre les limitacions actuals d’Apple Intelligence i Siri per escriure correus i textos en català (canvis a francès, filtres de paraules com “suïcidi”), en contrast amb altres assistents, documentats a les notes de Apple Intelligence.
Al·lusió a la llei europea «Chat Control» i als riscos que suposa per a la privacitat i el xifrat d’extrem a extrem, amb anàlisi crítica al blog de Nextcloud i a l’EFF.
Cas concret de GrapheneOS acusat per autoritats franceses per ser “massa segur” en el context de debats sobre vigilància i xifrat, amb informació detallada del sistema a grapheneos.org.
Comentari sobre la deriva militarista europea (augment de despesa militar, retorn del servei militar voluntari a França) que es pot contextualitzar amb notícies de mitjans europeus com Euronews.
Proposta sobre la necessitat de blockchain o sistemes de hash per certificar fotos i vídeos als mòbils, alineada amb idees de «content provenance» recollides per iniciatives com la Content Authenticity Initiative.
Proposta/idea de canal de Telegram de «vídeos industrials» per veure enregistraments de processos fabrils i mecànics com a contingut relaxant o “hipnòtic”, similar a altres canals temàtics dins de la comunitat de Mossega la Poma, amb Telegram com a plataforma: telegram.org.
Referència a «Good Eats» d’Alton Brown com a programa de cuina amb enfocament científic i humor, accessible a Food Network / Good Eats i a recopilacions de vídeos com «Alton Brown’s Top 10 Recipe Videos» a YouTube.
Referència al disc «A Night at the Opera» de Queen i al seu 50è aniversari, amb reedicions especials anunciades a Queen Online.
Recepta i recomanació de les coques de Valldemossa (coques dolces de patata), amb menció de receptes populars com les de Maria Gibert, accessibles en blogs de cuina mallorquina i vídeos a YouTube cercant «coques de Valldemossa recepta».
Valoració molt positiva de Perplexity Pro com a substitut de la cerca clàssica per a consultes tècniques molt específiques (per exemple, configuració d’equips de radioaficionat), amb informació general del producte a perplexity.ai.
Discussió sobre l’evolució de Netflix i els problemes de compartir contingut del mòbil a la TV (cast), contextualitzable amb la documentació d’ajuda de Netflix.
Proposta de lectura sobre la «joventut perduda» i la crítica als tòpics sobre els joves actuals enganxats al mòbil, amb un article recomanat per Rup, que es pot vincular a textos d’opinió similars a mitjans com ElDiario.es o Ara.cat.
Debat sobre el futur dels DAW (Digital Audio Workstations) i l’impacte de l’IA en la creació musical: descripció entusiasta de Suno com a estudi virtual que permet pujar taral·lejats, afegir instruments, clonar la veu i retocar pistes, amb informació sobre el servei a suno.ai o portals com sunoai-music.com.
Explicació pràctica de com usar Suno com a “estudi” (pistes separades, re-generació de seccions, limitacions de qualitat quan es fan moltes passes) i del seu encaix en el flux creatiu d’un músic aficionat, amb més detalls a la documentació oficial de Suno AI.
Comentari sobre el paper de models com ChatGPT i Gemini per a tasques editorials: revisió d’un manuscrit, correcció de repeticions, reestructuració de capítols i “retall” de milers de paraules, amb informació de producte a chatgpt.com i gemini.google.com.
Descripció de la necessitat d’un editor humà o d’un “consell editorial” i com ara es combina la feina manual amb assistents d’IA per revisar un llibre, en línia amb l’ús d’eines editorials assistides que ofereixen plataformes com Grammarly o ProWritingAid.
Comentari sobre els descomptes temporals de ChatGPT Pro i l’ús combinat de diversos serveis (ChatGPT, Gemini, Perplexity) segons el tipus de tasca, amb informació de preus a les pàgines de subscripció de OpenAI i Google AI.
Referència a l’escriptura d’un primer llibre de ficció (o relat llarg) i al procés de relectura, correcció d’errades i ajustos de coherència interna (dies, trames, ritme), que es podria publicar a plataformes d’autoedició com Kobo Writing Life o Amazon KDP.
España