L'ofici d'educar

Vapejar està de moda entre els adolescents, i així ho constaten les dades: més de la meitat dels joves ha vapejat alguna vegada, i un 10,5% consumeixen vàpers de forma regular, 9 vegades més que la mitjana global i 4 punts més respecte al 2024. Atenció perquè l'edat mitjana d'inici del vapeig és de tan sols 12 anys, i s'hi enganxen ràpidament amb gustos tant atractius com de síndria o mango, que disfressen l'amargor del tabac i les conseqüències negatives del vapeig. Però, a més, és una porta d'entrada al tabac: els joves que vapegen tenen 3 vegades més probabilitats d'iniciar-se en el consum de tabac convencional, i d'aquí que l'OMS ja ho ha qualificat de preocupant. De les conseqüències de vapejar per als adolescents en parlem a "L'ofici d'educar" amb la Dra. Sílvia Mondon, psiquiatra especialitzada en addicions, de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital Clínic de Barcelona i coordinadora de l'Hospital de Dia d'Addiccions; el Dr. Sergio Morchón, metge especialista en medicina preventiva i coordinador de la Unitat de Tabaquisme de l'Hospital de Bellvitge; Josep Maria Suelves, cap del Servei de Prevenció i Control del Tabaquisme i de les Lesions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; Laia Gasa, tècnica de promoció de la salut de l'entitat Promoció i Desenvolupament Social, i la Rita, l'Asier, la Laura i el Roger, de la tertúlia de joves PRO. Acabarem amb el "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

La neurociència reconeix que l'etapa dels 0 als 3 anys és clau per a les criatures, una etapa en què es desenvolupa el 80% del cervell. I tot i així és encara una de les etapes més invisibilitzades, menystingudes i maltractades, segons denuncien les educadores de 0 a 3, que s'han plantat per reivindicar millores a través d'una iniciativa legislativa popular (ILP). Per què és essencial l'educació de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines són les seves demandes més urgents? A "L'ofici d'educar", obrim la "Sala de 0 a 3" per conèixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i mànigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juvé, psicopedagoga, mestra d'educació infantil i directora de l'escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebrià de Vallalta; Olga del Amo, mestra d'educació infantil i directora de l'escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l'Hospitalet de Llobregat; Míriam Oliva, pedagoga i directora de la llar d'infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d'infants Ralet Ralet, de Santa Eugènia de Berga, i l'educadora infantil Aina Cabau Vallverdú, que treballa a les escoles bressol de Barcelona. Acabarem amb els "Llibres per somiar", del Jaume Centelles.

Les separacions de parelles amb fills són una realitat cada cop més quotidiana de moltes famílies i que porta associada molt d'estrès, dolor i molta preocupació per "fer-ho bé". Ens ho explica la psicòloga Elisenda Pascual, que defensa que un divorci no destrueix la família, sinó que la transforma i que, com a generació, tenim el repte d'aprendre a separar-nos. Com es pot fer una separació amb el mínim dolor possible? A "L'ofici d'educar", obrim l'escola de pares amb Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa; autora d'"Amor de piel adentro", "Criar i jugar", "Maternitat invisible" i "L'ombra de la Clara", i psicòloga de la sèrie "Això no és Suècia". També sentirem Chon Molina, doctora en Psicologia, experta en família i infància i coautora del llibre "Divorcio conflictivo y parentalidad", i els testimonis de la Neus i el Fran. A més, acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Adolescents de quatre instituts ens confien els seus somnis nocturns i també de futur, dins el Programa de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació. Sota el paraigua dels somnis, han fet recerca sobre els somnis nocturns i els neguits, poders i dificultats que hi apareixen i com ens ajuda recordar-los. També ens confessen els seus somnis de futur i el neguit de si la IA els deixarà sense feina o els tornarà tontos. Comparteixen que un dels seus malsons és que Trump ens porti a la guerra i ens donen el seu parer sobre la prohibició de les xarxes abans dels setze anys i la immigració. A "L'ofici d'educar", fem un programa de ràdio des del Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i a la Recerca Educativa, a Barcelona, amb quatre instituts de Catalunya: Lioba Serra Rubio i Zinedine Ouariachi, de 3r d'ESO de l'Institut Serra de Miramar, a Valls; Victòria Serra, Joel Sánchez i Martí Domènech, de 4t d'ESO de l'Institut Cendrassos, de Figueres; Sara Agudo Perdices i Sara Tell Solà, de 4t d'ESO de l'Institut Brossa, de Barcelona, i de l'Institut Escola Mestre Andreu, de Sant Joan de les Abadesses (i a través de notes de veu), Ferran Mir, Amira Dahana, Judith Castillo, Manar el Mrabet, Flora Caparrós, Queralt Vila, Guillem Garcia, Nil Colomer i Oriol Basagaña.

Segons un informe de la Unesco, la professió docent viu una crisi sense precedents. Es calcula que el 2030 ja faltaran arreu del món més de 44 milions de mestres i professors. A Catalunya, els sindicats denuncien la falta de docents, sobretot en matemàtiques, llengua catalana i aules d'acollida. Com es pot potenciar la vocació i la formació de mestre? Què afavoreix el benestar emocional a l'aula? Cada vegada hi ha més infants diagnosticats a les aules: és viable, amb els recursos que tenim, aplicar el decret d'inclusió? A "L'ofici d'educar", fem tertúlia de savis mestres amb Coral Regí, professora i membre del grup d'experts per a la millora educativa i coautora de "Temps per a l'escola"; Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Efrèn Carbonell, psicopedagog, referent de l'educació inclusiva a Catalunya, Medalla d'Honor de Barcelona i autor d'"Aprenent a veus"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, creador del pòdcast "Quina educació volem?" i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici", i la professora Susanna Soler Sabanés. I acabarem amb els "Llibres per somiar", amb Jaume Centelles.