L'ofici d'educar

Què pensen els joves de les protestes docents? I del pla pilot d'infiltrar mossos als instituts? Quin ús fan de la IA per estudiar? Es farien amics de la intel·ligència artificial? Els motiva la religió? Què farien per diners? Són esclaus dels "likes"? Són adolescents, protagonistes secundaris de la crisi del sistema educatiu, en una societat marcada per la incertesa que els impulsa, a cop d'IA, al futur. El 92% dels joves fan servir la IA, i alguns reconeixen que sense el ChatGPT no s'haurien graduat. Tanquem temporada de "L'ofici d'educar" amb la tertúlia de joves PRO. Parlem sense embuts de la IA, les xarxes, la crisi educativa, la fe, els diners i el repte de fer-se adults amb Nil Alberdi Alsinet, de 1r de batxillerat a l'Institut Joan Puig i Ferreter a la Selva del Camp, al Baix Camp; Rita Cuadrado Batlle, de 2n de batxillerat a l'Escola d'Art de Vic; Roger Llobet Ricol, estudiant de 1r de batxillerat a l'Institut de Vilafant, a l'Alt Empordà; Roc Ferran Flores, de 1r de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferrater; Asier Alvarez, estudiant de 2n de batxillerat a l'Institut Josep Tapiró de Reus; Laura Díaz, de 2n de batxillerat també de l'Institut Joan Puig i Ferrater, i Martí Quelart, de 4t d'ESO de l'Institut Vilafranca 2, a l'Alt Penedès.

Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog, és essencial recuperar els carrers i les places per a la canalla i per al joc, i incloure també la participació real dels infants a l'agenda de les polítiques públiques, la ciutat i l'escola. Amb motiu del Congrés Internacional de Ciutats Educadores, de Granollers, a "L'ofici d'educar" conversem amb Francesco Tonucci, mestre, investigador, il·lustrador i referent internacional en la defensa aferrissada de la infància. És el creador del projecte "La ciutat dels infants", a Itàlia, Espanya i Llatinoamèrica, perquè assegura que una ciutat pensada per als infants millora la vida de tota la comunitat. És autor de nombrosos llibres, com "La ciutat dels infants", "Quan els infants diuen prou!" o "FRATO, 40 anys amb ulls d'infant", la veu crítica dels infants en vinyetes que assenyala "els errors adults". També ha rebut grans reconeixements, com el de Commendatore della Repubblica italiana; el Premi Marta Mata de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i diversos honoris causa en universitats, com la de Lleida. Acabarem amb el "Manual pràctic de les relacions escolars", amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

S'acaba un curs difícil, amb continus estira-i-arronses entre docents, sindicats i el departament. Malgrat la mala maror que hi ha hagut els darrers mesos, l'escola pública continua sent la preferida. Les vagues no li haurien passat factura si fem cas de les dades del curs vinent: han crescut lleugerament les inscripcions a la pública. En concret, a I3 la pública és l'opció preferida per a un 67% de les famílies, i als instituts la xifra es dispara fins al 87%. A la tertúlia de savis mestres de "L'ofici d'educar" fem balanç del curs amb Agnès Vallvé, mestra i formadora d'educació emocional; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de "Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Memòries d'un mestre"; David Vilalta, mestre, assessor d'escoles, formador del programa Magnet i autor de "Poesia d'ensenyar. Testimoni d'un mestre enamorat de l'ofici"; Adelina Escandell, mestra i psicòloga, presidenta de l'Associació de Mestres i Professors Jubilats RELLA, i la professora Susanna Soler. Acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

El 9 d'abril passat va morir Carme Thió de Pol, la psicòloga que va revolucionar la criança des de l'amor, l'autoritat i la confiança en els infants i en la capacitat d'educar dels seus pares i mares. Com en aquella família en què hi havia crits i discussions, fins que la psicòloga els va ajudar a transformar el clima familiar. I el pare, emocionat, va explicar que el seu fill li havia dit: "M'agrada la família que m'ha tocat!"; la frase que va donar títol al seu mític llibre, una obra de capçalera per a moltes generacions de famílies i que s'ha convertit en un patrimoni emocional col·lectiu. Pionera dels grups de pares, va naturalitzar la mirada sobre la criança i va contribuir a la formació de molts professionals. Del llegat de la psicòloga Carme Thió de Pol en parlem a "L'ofici d'educar" amb Sílvia Palou, mestra, formadora de mestres i psicòloga de 3Sentits; Anna Ramis, mestra i pedagoga; Sílvia Blanch, doctora en Psicologia de l'Educació, professora del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB i psicòloga del BES; Xavier Blancafort, membre d'un grup de pares de Carme Thió de Pol; Tere Esteve, directora de l'escola Linus; Mercè Amat i Laia Botey, mares d'un grup de pares de Carme Thió de Pol, i Laia Giol, filla d'un dels primers grups i que també ha estat mare d'un dels grups de pares. I acabarem amb els "Llibres per somiar" del Jaume Centelles.

Com a resposta al sotrac pels resultats de les proves PISA, la Generalitat va crear el 2024 el Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, format per 18 experts de la comunitat educativa, amb l'objectiu d'afavorir la remuntada sobretot en matemàtiques i comprensió lectora. A "L'ofici d'educar" tres de les expertes del grup ens presenten el llibre "Temps per a l'escola": una radiografia dels mals del sistema educatiu i algunes de les propostes de millora. Són Montse Jiménez Vila, filòloga, docent de secundària i formadora de professorat; Carme Ortoll Grífols, mestra d'educació infantil i primària, que va ser directora general d'Educació Infantil i Primària del Departament d'Educació, i Coral Regí Rodríguez, biòloga i professora, que va ser directora de l'escola Virolai. Les autores expliquen que països com Singapur, que va quedar al primer lloc absolut del món en l'últim informe global PISA de l'OCDE, fan bandera dels resultats de les proves PISA, perquè es consideren de gran rellevància per al prestigi del país, i els alumnes les viuen amb un alt grau de compromís i preparació. Què tenen els països que lideren PISA que no tenim nosaltres? Què falla a l'escola i com es pot millorar? Escoltem també la matemàtica Núria Planas, directora de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació de Catalunya; l'Asier Àlvarez, estudiant de batxillerat, i el Sergi Vives, que ens explica què demanaria a l'escola de les bessones. Finalment, acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.