Les 1000 veus de Montserrat

En Joan Pera ha rebut l'encàrrec de fer el pòdcast del mil·lenari de Montserrat, i només d'arribar ja té un ensurt dels grossos. Va tan atabalat amb la feinada que té al davant que no sap ni quin títol posar al pòdcast ni per on començar. Potser el més lògic és, primer de tot, parlar de l'abadia i la comunitat de monjos benedictina que justament commemora els mil anys de la seva fundació.

Ningú hi pensa, però Montserrat ve a ser una mena de Vaticà català, amb els seus serveis i peculiaritats, com els d'una petita ciutat estat on treballa molta gent. En Joan Pera es pregunta com deu ser això de treballar a la muntanya sagrada de Catalunya.

Quan parlem del cor ens referim a l'Escolania de Montserrat, que, en certa manera, sí que és també part del nucli de Montserrat. Per això en Joan Pera vol conèixer com és això de passar uns anys a l'escolania i com marca els escolans una experiència tan singular i irrepetible.

El títol ja ho diu tot. De fet, en Joan Pera podria fer aquest capítol parlant ell tot sol a partir de la seva experiència personal. Tot i així, s'estima més escoltar persones que pugen a Montserrat per molts motius. Pujar-hi forma part indestriable de la nostra manera de ser, del nostre tarannà nacional, tant a títol individual com col·lectiu, i amb la Moreneta sempre com a testimoni.

En Joan Pera surt del Museu de Montserrat totalment bocabadat. I és que Montserrat és fe, pregària, catalanitat, mató, coca... Però també és cultura. Un far que ha generat i genera molta cultura, i que també n'inspira en múltiples facetes. En Joan no se'n sap avenir.