La Mare de la Ciència

El PRBB compta amb més de 1.700 persones residents dels diferents centres que l’habiten. Una massa crítica que dona sentit a la ciència que té lloc a l’edifici. Una comunitat que troba espais fora de la pròpia recerca per desconnectar però també per connectar entre ella. Des de la lliga de voleibol a la coral o l’orquestra, passant per les més de 60 nacionalitats que habiten el Parc, parlem amb l’Elena Bosch (IBE & MELIS-UPF), la Laura Forcano (HMRIB), en Quim Frigola (EMBL BCN), en Maxim Glushchenko (PRBB), la Camille Lassale (ISGlobal) i la Natàlia Soldevila (BBRC-FPM), per descobrir la comunitat del PRBB.

L’edifici del PRBB és molt més que una estructura de formigó i acer recobert de fusta. És més aviat un organisme viu amb plataformes tecnològiques i espais que permeten les connexions entre el personal investigador i que el coneixement circuli lliurement per generar noves descobertes. Parlem amb la Laura Aranda i l’Oliver Blanco (PRBB), la Paulina Carriba (CRG) i l’Òscar Fornas (MELIS-UPF – CRG) per entendre millor tot el que pot oferir aquesta infraestructura viva.

Fa vint-i-cinc anys el solar que ocupa avui dia el PRBB era només un descampat davant del mar. I la construcció d’un parc de recerca per algunes persones semblava massa ambiciosa. La realitat, però, ha superat totes les expectatives i vint anys després d’obrir les seves portes el PRBB és avui un ecosistema de recerca funcional àmpliament reconegut. Des de les reticències inicials al concepte obert, les molèsties de les obres i la il·lusió d’encetar un nou projecte, parlem amb Jordi Camí i Reimund Fickert (PRBB), Arcadi Navarro (FPM, MELIS-UPF i IBE) i Jordi Pérez Sánchez (MELIS-UPF) per endinsar-nos en els orígens del Parc.

Les cèl·lules són sistemes dinàmics; si les mirem per dins podríem pensar que son com ciutats, on les proteïnes es van movent d’un lloc a l’altre per carreteres. L’Oriol Gallego i el seu grup al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) desenvolupen tècniques que permeten veure aquests moviments dins les cèl·lules amb el màxim de detall: una mena de GPS cel·lular. I per estudiar aquests processos tan bàsics fan servir un organisme que potser relacionem més amb la pastisseria: els llevats. Escolta la seva entrevista i endinsa’t en el món de l’invisible!

Una cohort és un grup de persones que comparteixen una característica (per exemple, haver nascut en la mateixa època o localitat) a les quals se’ls fa un seguiment longitudinal per tal de fer estudis epidemiològics. La Mònica Guxens, investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en coordina una on han recollit dades durant quasi 30 anys. En aquest episodi ens explica quins són els principals reptes, i com utilitzen aquesta cohort per estudiar els efectes de les exposicions ambientals – en concret la contaminació de l’aire i les radiofreqüències dels mòbils - en la salut dels més petits. Escolteu fins al final per sentir com ha aplicat aquest coneixement al seu propi fill!