Comencem la quarta temporada del pòdcast Lletres i mots comentant una obra que no et deixarà indiferent per la seva crueltat i, alhora, la seva bellesa literària: L’aigua del llac no és mai dolça, de l’escriptora italiana Giulia Caminito.
És la historia de la Gaia, que neix en una família molt pobra i amb molts problemes. La seva mare, l’Antònia, és una dona lluitadora que té cura de la família: quatre fills i un marit que, degut a un accident laboral, ha quedat paraplègic.
Amb un lèxic ple de cultismes i una narrativa envoltada de metàfores, és una novel·la tracta temes molt actuals com les desigualtats socials, la pobresa i la manca de frustració a l’adolescència.
Aquesta és la tercera obra de l’autora, que es va donar a conèixer amb la novel·la La grande A, sobre la història real de la seva besàvia que feia contraban amb alcohol, i amb la que va obtenir diversos premis.
Comentem l’obra la coordinadora del Club de lectura Dijous de lletres i mots, i directora de la biblioteca Roberto Bolaño, Gema Ciuró, i jo mateixa, Almudena Montaño India.
Què us semblen els temes que tracta l’autora? Esteu d’acord en la crítica que fa a la societat? Espero els vostres comentaris.