El divan, amb Sílvia Cóppulo

La periodista Mònica Terribas s'asseu a "El divan" i hi porta el seu últim documental, una mirada mordaç i severa sobre l'Opus Dei. A "El buen espíritu: detrás de la puerta del Opus Dei", l'antiga directora de TV3 despulla les misèries psicològiques, econòmiques i vitals viscudes per catorze homes que posen a l'aparador el que Terribas considera que és un problema sistèmic d'una institució que ha declinat opinar sobre una feina extraordinària. El doctor Ramon Rosal i el pare Abel García s'afegeixen a la conversa en aquest "Divan" imprescindible per donar testimoni directe del que van viure aquests homes, molts d'ells incapaços de superar, anys després, el trauma viscut.

Passar la vida navegant al costat de gent rica i coneixent llocs exòtics podria ser el somni de qualsevol de nosaltres. Però aquesta vida té clarobscurs, com els que ens dibuixa avui a "El divan" Albert Mir Miràngels, un mariner experimentat que va deixar la comoditat d'una feina a La Caixa per embrancar-se en una vida fascinant. Això sí, amb peatges com els de no tenir parella ni canalla i passar molts dies clau sol, vigilant una embarcació o una altra en un racó allunyat de món. Ara, mig retirat al Penedès, reflexiona sobre aquests peatges de vida. Les conclusions que en treu són fascinants. Es fan escoltar.

És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser. Una idea que va arrelar amb força a casa nostra mentre sortíem de les tenebres del franquisme, però que s'ha anat afeblint amb el pas dels anys. Un dilema, aquest, que ressona entre la diàspora nord-africana, tan present a casa nostra, i que està representada amb orgull per la convidada d'avui a "El divan". Rahma El Badoui, que viu contagiada de l'alegria que li dona haver estat mare, ha emprès la presidència de Catalans Segle 21, una entitat que vol refermar la identitat d'aquells que, sense haver nascut a Catalunya, com ella, són més catalans que ningú. Portin vel al cap o no. Per superar el mal que li fa que li diguin (com a molts d'altres) que, en el fons, ella no és d'aquí.

La casa de fusta a Rubí on estiuejava de menuda Ada Castells, convidada d'avui a "El divan", era un refugi idoni per inventar-se històries i començar a escriure, també sobre les seves pors; pors com la que li feien els estris que el seu pare, ginecòleg, guardava al pis laberíntic de Sant Gervasi, a Barcelona, on va créixer jugant a encertar el color dels cotxes que passaven pel carrer. L'activisme polític exercit a la Facultat de Periodisme va confegir una personalitat compromesa influïda per situacions com la que es vivia a Nicaragua a la dècada dels 80. Lletraferida, va entrevistar gegants de les lletres des del diari Avui, una escola per perfeccionar la seva pròpia producció. Ara presenta el seu últim treball literari, "L'antropòloga", una aposta per reconciliar-nos amb la condició humana en aquests temps d'intel·ligència artificial i desconfiança.

El mestre Edmon Colomer, convidat d'avui a "El divan", va viure la música a casa des de menut. Cosa d'uns pares músics que van tenir l'empenta d'impulsar un orfeó als anys foscos del franquisme. A Barcelona. Impulsant l'activitat cultural quan més difícil era treure el cap. Amb el seu pas pels Estats Units, aquest director d'orquestra va perfeccionar la seva passió de conduir grups humans en un entorn molt específic. Alta cultura conjugada amb la pedagogia que porta a l'ADN, amarada d'un esperit inconformista que el caracteritza. Busca l'ideal i, per això, admet que és poc realista. Ara, a la tardor de la vida, rumia sobre la falta de cultura al nostre país i la pobresa en la percepció que la política té de la música. I creu que tenim molt potencial, que potser seria millor governar-nos nosaltres mateixos.