La pluja per una inclinació ventosa violenta umpl els vidres de rosada tumultuosa; i l’aigua comença a entrar per davall la porta amb la força d’una font ufana
Closcadelletra (CDXCIX): Escriure que no escrius és escriure
02/03/2026 | 4 min
Tota tu seràs un jeroglífic i les coves parietals amb bisons fletxats una casa on escric des del ventre del temps
Closcadelletra (CDXCVIII): Tots els camins de la tinta
23/02/2026 | 4 min
Aquest és l’horitzó: la tinta relliga els uns amb els altres; escolta, tempera, vetla, conforta, aclimata; fa que un text en contínua fragmentació es mantengui unit
Closcadelletra (CDXCVII): El jardí del temps
16/02/2026 | 5 min
El vent escriu a les parets que carrisquegen, als vidres que tremolen, als arbres que xisclen, a les portes que grinyolen
Closcadelletra (CDXCVI): Rememoracions
08/02/2026 | 5 min
Ella hauria repetit: no hi ha cap història fora de les nostres besades
Peces petites i sonores que voldrien contar les visions de Biel Mesquida més fulgurants o fosques, dramàtiques o còmiques, abstractes o senzilles, no-reseres o espectaculars. Tot allò que fila amb artesà ofici i cura de la bona perquè arribi als ulls de la mirada com un afterlife fresc i consolador de tants de dolors i desastres com ens conten les notícies, com vivim aquí mateix i en nosaltres, en el fons de cadascú per dir-ho clar i just.