La història que no sabies

El comunisme a Catalunya no va ser només una ideologia ni una paraula carregada de tòpics. Per a milers de persones va representar l’esperança d’una vida més justa, però també va significar guerra, persecució, clandestinitat i por.
En aquest episodi explorem per què tanta gent va creure que era possible transformar el món, què es va viure durant la Guerra Civil i què significava continuar defensant aquestes idees quan això et podia costar la llibertat i, en alguns casos, la vida.

Durant l’edat mitjana, Catalunya es va convertir en una de les grans potències marítimes de la Mediterrània. Des del port de Barcelona fins a Sicília, Grècia o l’Alguer, mercaders, reis i almogàvers van construir una xarxa comercial i política que va deixar una empremta profunda en la història d’Europa.
Un viatge fascinant per una època en què el català no era només una llengua de poetes i pagesos, sinó també la llengua del mar.

Com pot ser que una dictadura sorgida d’una guerra civil, amb repressió, exilis i afusellaments, acabés entrant a l’Organització de les Nacions Unides?
En aquest episodi viatgem a la postguerra, a la Guerra Freda i als despatxos de la diplomàcia internacional per entendre per què el règim franquista va deixar de ser un marginat i es va convertir en un aliat útil per als Estats Units.
Ho fem també a través de la mirada propagandística del NO-DO: des de la División Azul lluitant al costat de l’Alemanya nazi, fins a l’arribada triomfal del president Eisenhower a Madrid; passant per la venda d’una Espanya idíl·lica oberta al turisme als anys 60, fins al famós bany de Manuel Fraga a Palomares per tapar un accident nuclear.

I és que, de vegades, la política internacional no va de drets humans, sinó d’interessos i d’equilibri de poder.

Durant segles, Catalunya va tenir una de les comunitats jueves més importants d’Europa.
Vivien a Barcelona, Girona, Besalú, Tortosa o Perpinyà. Eren metges, comerciants, traductors, filòsofs i cartògrafs. Van contribuir al coneixement científic medieval, van crear obres extraordinàries com l’Atles Català i van formar part activa de la vida cultural del país.
Però al final de l’edat mitjana tot va canviar.
En aquest episodi explorem la història de la Catalunya jueva: com vivien als calls, quin paper van tenir en la societat medieval, què va passar amb els pogroms de 1391 i com milers de famílies van ser expulsades el 1492, iniciant la diàspora sefardita.
Una història fascinant i sovint oblidada que encara avui deixa rastres en carrers, arxius… i fins i tot en alguns cognoms.

L’edat mitjana no era només castells, cavallers i pergamins. També era un festival de banyes, matrimonis de conveniència, fills ressentits, reines odiades, iaies guerreres i germans que acabaven fatal.
Per celebrar la segona temporada de 'La història que no sabies', fem un viatge pel costat més sucós de la història medieval dels Països Catalans: el que passa quan mires els reis i les reines no com figures solemnes sinó com unes famílies amb molt de poder i zero eines per gestionar els seus traumes.

Amb Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Sibil·la de Fortià, els bessons, Carles de Viana, la mort de riure de Martí l'Humà i més personatges que demostren que, si al segle XIV haguessin existit els àudios de Whatsapp, probablement hauria caigut mitja corona.

Història rigorosa, sí. Però també xafarderia de qualitat.