La història que no sabies

Milions de persones passegen cada any pel Barri Gòtic convençudes que estan contemplant la Barcelona medieval tal com ha arribat fins als nostres dies. Però la realitat no pot ser més diferent.
En aquest episodi descobrim com Barcelona va reinventar una part del seu passat durant els segles XIX i XX, per què es va decidir crear la imatge del Barri Gòtic que coneixem avui i què tenen en comú arquitectes, historiadors, urbanistes i el famós Pont del Bisbe.
Parlarem de la Barcelona medieval real, de la Renaixença, de la construcció de la memòria col·lectiva i de com una ciutat pot arribar a transformar la manera com explica la seva pròpia història.
Perquè el Barri Gòtic no és una mentida ni una recreació. És una barreja fascinant de passat, patrimoni, identitat i memòria que ens obliga a fer-nos una pregunta inesperada: què vol dir, realment, que un lloc sigui autèntic?

Quan pensem en un monestir, sovint imaginem un lloc de silenci, pregària i recolliment. Però durant segles, els monestirs van ser molt més que això. Van ser centres de coneixement, grans propietaris de terres, espais d'innovació agrícola, llocs d'acollida per a pelegrins i viatgers, i institucions que van influir profundament en la política, l'economia i la cultura del país.
En aquest episodi viatgem a la Catalunya medieval per descobrir com era realment la vida dins d'un monestir. Parlarem dels monjos i les monges, dels llibres copiats a mà, dels camps que treballaven, dels pelegrins que hi arribaven després de dies de camí i de les persones que van convertir aquests llocs en alguns dels centres més importants de la història catalana.
Visitarem Ripoll i el seu paper com a gran focus de coneixement, Sant Joan de les Abadesses i la fascinant figura de l'abadessa Emma, Vallbona de les Monges i el poder femení medieval, Sant Pere de Rodes i els seus pelegrins, Poblet i Santes Creus al costat dels reis de la Corona d'Aragó, i Montserrat, que acabaria convertint-se en un dels grans símbols del país.
Perquè darrere dels seus claustres, esglésies i murs de pedra hi ha una història molt més rica del que sovint imaginem. Una història de poder, cultura, treball, espiritualitat i vida quotidiana que ens ajuda a entendre millor la Catalunya d'avui.

Avui Mallorca és una de les destinacions turístiques més conegudes del planeta. Cada any hi arriben milions de visitants, les seves platges apareixen a revistes d'arreu del món i el turisme s'ha convertit en el motor principal de la seva economia.
Però fa poc més d'un segle, Mallorca era una illa completament diferent.
En aquest episodi viatgem a la Mallorca de principis del segle XX, una terra de pagesos, pescadors, possessions i emigrants, on la majoria de la població vivia del camp i on moltes famílies marxaven a Amèrica buscant un futur millor. Descobrirem com van arribar els primers viatgers estrangers, com van aparèixer els primers hotels i com l'arribada dels vols xàrter va desencadenar una de les transformacions més espectaculars de tota la Mediterrània.
És la història de com una illa agrícola es va convertir en una potència turística mundial. Una història de prosperitat, oportunitats, emigració, immigració, paisatges transformats i debats que continuen ben vius avui.
Perquè per entendre la Mallorca actual, primer hem d'entendre la Mallorca que va existir abans.

De vegades, la història no comença amb una revolta, sinó amb una decisió presa lluny, en despatxos i negociacions que dibuixen fronteres sense tenir en compte la gent que hi viu. I quan aquestes fronteres es fan reals, el conflicte no triga a aparèixer.
En aquest episodi viatgem al segle XVII per entendre què va passar després del Tractat dels Pirineus, quan una part de Catalunya va passar a formar part de França i es va imposar un nou sistema fiscal que ho canviava tot: la gabella, l’impost sobre la sal.
A partir d’aquí, el que comença com una resistència quotidiana es transforma en una revolta: la dels Angelets de la Terra. Un moviment complex, fet de contraban, de tensions locals i de resistència davant d’un model imposat des de fora.
Perquè aquesta història no va només d’un impost. Va de què passa quan el poder redefineix un territori… i la gent decideix no acceptar-ho sense més.

Abans dels hotels, dels apartaments i dels milions de turistes que la visiten cada any, la Costa Brava era una terra de pescadors, de surers, mariners, viticultors i contrabandistes que lluitaven per guanyar-se la vida en una de les costes més boniques però també més perilloses i difícils de Catalunya.
En aquest episodi recorrem la història d'un territori que ni tan sols es deia Costa Brava fins que un periodista, Ferran Agulló, va inventar un nom que acabaria fent la volta al món.
Descobrim els pobles mariners abans del turisme, la petjada dels indians, l'arribada dels artistes, el rodatge d'Ava Gardner a Tossa de Mar, l'explosió turística dels anys seixanta i les lluites que van salvar alguns dels espais naturals més emblemàtics del país, com el Parc Natural del Cap de Creus.
La història d'una transformació extraordinària i d'un paisatge que, malgrat tots els canvis, continua captivant-nos més d'un segle després.