La història que no sabies

La matinada del 9 de juliol de 1967, la Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu cambril. La Guàrdia Civil va iniciar una investigació a gran escala, però ben aviat es va saber que no es tractava d'un robatori. Un grup de joves catalanistes havia segrestat la imatge per impedir que el règim franquista convertís la seva coronació canònica en un gran acte de propaganda política.
Durant més de quatre anys, una de les imatges religioses més estimades de Catalunya va passar d'un amagatall a un altre mentre les autoritats intentaven localitzar-la sense èxit. Què va portar aquells joves a organitzar una operació tan insòlita? Qui eren? Com van aconseguir mantenir el secret durant tant de temps? I per què van decidir retornar la Mare de Déu l'any 1972?
En aquest episodi reconstruïm una història que ens parla de religió, de política, d'identitat, de resistència i del poder que poden arribar a tenir els símbols.

🎬 Documental: El segrest de Núria

Britànics. Francesos. Britànics una altra vegada. Espanyols. I, per si no n'hi havia prou, els britànics tornen i els espanyols també.
Durant gairebé un segle, Menorca va canviar de mans una vegada i una altra i es va convertir en una de les illes més disputades de la Mediterrània. Però què tenia aquella petita illa perquè algunes de les grans potències europees estiguessin disposades a enviar-hi flotes, exèrcits i milers de soldats?
En aquest capítol viatgem a la Menorca del segle XVIII: una illa de corsaris que feien negoci amb les guerres d'Europa, comerciants arribats de mig Mediterrani, almiralls executats, il·lustrats llegint Voltaire i una fortalesa que van ampliar, assetjar i destruir.
Una història de conquestes, setges i canvis de bandera, però també d'una societat menorquina que va aprendre a adaptar-se a cada nou governant i que encara avui conserva les petjades d'aquell segle extraordinari.
I tot per què?
Pel port de Maó.
Sempre era pel port de Maó.

Plànol del port de Maó amb la ciutat de Maó i el castell de Sant Felip (aprox. 1700)
Quadre dels Magatzems al port de Maó (1835)
Quadre del Castell de Sant Felip (1793)

L'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, un grup de joves independentistes vinculats a Estat Català va preparar un pla per assassinar el rei Alfons XIII durant una visita oficial a Barcelona.
El que havia de ser un atemptat al centre de la ciutat va acabar convertint-se en una operació improvisada al Garraf, amb una bomba amagada al costat de la via del tren.
En aquest episodi reconstruïm pas a pas un dels episodis més desconeguts de la nostra història contemporània i intentem respondre una pregunta incòmoda: què havia de passar en una societat perquè un grup de nois de poc més de vint anys arribés a creure que matar el rei era l'única manera de canviar el seu país?

Quan arriba l'estiu, pràcticament cada cap de setmana hi ha una festa major en algun poble o ciutat de Catalunya. Gegants, castellers, correfocs, cercaviles, concerts, balls, fires... Però us heu preguntat mai per què la gran majoria se celebren entre juliol i setembre? És només perquè fa bon temps o hi ha alguna explicació històrica?
En aquest episodi descobrirem que les festes majors tenen uns orígens molt més antics del que ens pensem. Parlarem dels sants patrons, de les antigues fires medievals, del calendari agrícola i de com, després de mesos de feina al camp, les comunitats aprofitaven l'estiu per descansar, comerciar i celebrar.
Darrere d'una festa major, no només hi ha música, atraccions i sopars populars. Hi ha segles d'història i unes tradicions que, any rere any, continuen construint la memòria col·lectiva del país!

Quan pensem en pirates, és fàcil imaginar-nos un senyor amb un pegat a l'ull, un lloro a l'espatlla, una cama de pal i un cofre ple de monedes d'or. Però els pirates que van navegar per la Mediterrània no tenien res a veure amb aquesta imatge.
En aquest episodi descobrim qui eren realment els pirates, els corsaris i els temuts corsaris barbarescos; per què els grans imperis els utilitzaven com una autèntica arma de guerra i com van convertir la Mediterrània en un dels escenaris més perillosos del món.
Parlem de Barba-rossa, de Dragut, de les torres de guaita i dels pobles que vivien amb la por constant de veure unes veles aparèixer a l'horitzó.
També reviurem alguns dels episodis més dramàtics de la nostra història, com els atacs a Pollença, Pineda de Mar, Cullera o la devastació de Ciutadella.
Benvinguts a una Mediterrània on mirar el mar podia significar jugar-se la vida!

Podeu llegir l'Acta de Constantinoble a la pàgina web de l'Ajuntament de Ciutadella