La història que no sabies

Què passaria si un gran terratrèmol sacsegés Catalunya avui? Probablement els mòbils vibrarien amb una alerta d’ES-Alert, els informatius interromprien la programació habitual, hi hauria connexions en directe durant hores i avisos constants de Protecció Civil a totes les pantalles. Les xarxes s’omplirien de vídeos, els serveis d’emergència es mobilitzarien immediatament i el país sencer seguiria el que està passant gairebé en temps real.
Però fa sis-cents anys, res d’això no existia.
Al segle XV, això ja va passar. Entre 1427 i 1428, una sèrie de sismes devastadors va sacsejar el Pirineu i el nord del país, destruint pobles sencers, esfondrant esglésies i deixant centenars de morts. El més violent, el terratrèmol de la Candelera de 1428, va fer caure edificis des d’Olot fins a Barcelona i es va sentir fins al sud de França.
En aquest episodi viatgem a una època en què la gent interpretava aquests fenòmens com a càstigs divins, expliquem com es vivia un terratrèmol a l’edat mitjana i descobrim com aquests sismes van transformar el territori i fins i tot la reconstrucció de ciutats com Olot.
Una història impressionant que ens recorda una cosa inquietant: Catalunya també és terra de terratrèmols!

Avui, 8 de març, dediquem un episodi especial a elles: les dones que van viure, resistir i patir la Primera República, la Restauració, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i els quaranta anys de franquisme.
Descobrim la història de figures icòniques com Clara Campoamor, Victoria Kent, Margarita Nelken, Dolores Ibárruri, Marina Ginestà i moltes altres que van lluitar, educar i resistir en temps difícils.
Parlem de les lluites per votar, de la resistència a la rereguarda, dels càstigs i humiliacions, del robatori de nadons, de l’exili i, finalment, de la recuperació de drets a la Transició, inclòs el dret a votar el 1977.
Aquest episodi és un homenatge a totes les dones que van marcar la història i van obrir camí perquè avui puguem viure en una societat més justa.

Entre els segles XV i XVII, milers de joves van arribar a Catalunya a peu, travessant ports de muntanya amb tot el que tenien a l’esquena. Venien del sud de França, parlaven occità i fugien de la fam, la guerra i d’un futur que no els pertanyia. En pocs anys van omplir masos buits, tallers sense aprenents i carrers sencers fins al punt que, en alguns llocs, gairebé la meitat de la població era d’origen occità.
En aquest episodi descobrim per què van venir, com es van integrar fins a fusionar-se dins la societat catalana, per què van catalanitzar noms i cognoms i quina empremta encara portem avui sense saber-ho.
També parlarem del naixement del mot gavatxo, de la por a l’immigrant —que no és gens nova— i d’una història d’acollida que gairebé no surt als llibres.

La Guerra Civil no només es va combatre als fronts, a les trinxeres o als carrers sota les bombes.
També es va lluitar darrere d’un visor, en el gest ràpid de prémer un obturador sabent que aquell instant podia explicar-ho tot. Va ser el primer conflicte convertit en relat visual per a tot el món, i darrere d’aquelles imatges hi havia mirades valentes: Robert Capa, Gerda Taro, David Seymour, Agustí Centelles, Antoni Campañà, Hans Gutmann, Walter Reuter… fotoperiodistes que no només van retratar la guerra, sinó que la van viure a pocs metres, amb la càmera com a única arma.
Recorrem les seves trajectòries, les fotografies més icòniques i el paper del fotoperiodisme com a eina per informar, denunciar i preservar la memòria històrica. També abordem el camí de l’exili, especialment cap a Mèxic, i la història de la maleta mexicana, el conjunt de negatius desapareguts durant dècades que va permetre recuperar una part fonamental d’aquest llegat.
Un capítol per entendre la importància d’una professió que sovint treballa en situacions límit i en el llegat d’unes imatges que, amb el pas del temps, s’han convertit en testimonis essencials de la nostra història.

(Foto) Gerda Taro amb un soldat republicà al front de Còrdova
Biografia i trajectòria de Gerda Taro
(Foto) Milicià abatut (Robert Capa)
Documental 'La Maleta Mexicana' de Trisha Ziff

El Carnaval és sinònim de disfresses, gresca i excessos, però d’on ve realment aquesta festa tan popular? En aquest episodi viatgem a les saturnals i bacanals romanes, descobrim quan i com va arribar a la nostra terra, parlem de la figura del rei Carnestoltes, de la Vella Quaresma i de l’enterrament de la sardina.
També farem un petit tastet de la rica gastronomia d’aquests dies: la botifarra d’ou, els llardons, la coca, els bunyols i fins i tot les ensaïmades mallorquines!
Una història plena de tradició, disbauxa i simbologia que et farà veure el Carnaval amb uns altres ulls.