Els homes clàssics

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que representin la seva manera d'entendre la música i, és clar, que expressin la seva manera de viure. Comencem amb una simfonia, la número 5, la "la resposta creativa d'un artista soviètic a unes crítiques justes". Però a quines crítiques es refereix? No et perdis aquest capítol.

Si en el primer capítol de la setmana dedicada a Xostakóvitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressió, en aquest capítol se centraran en el seu Quartet de corda número 8 en do menor, opus 110, una composició que es pot interpretar com una reafirmació del món interior del genial compositor.

Tot i ser un compositor enormement original, Dmitri Xostakóvitx tenia certs elements que podem trobar de manera reiterada en les seves obres, i la Simfonia número 10 és una bona obra per reconèixer quins són aquests elements, i a més ens permet endinsar-nos en l'etapa de maduresa del compositor.

Xostakóvitx va compondre aquest concert per a violí amb la idea que l'interpretés un genial violinista amic seu. Però la por de ser acusat de "formalista" va provocar que l'obra trigués més temps del previst a estrenar-se. Ara bé, és una composició excel·lent que demostra les moltes cares del compositor rus: del lirisme més bell i expressiu al sarcasme. Descobreix-lo amb els Homes Clàssics.

Mai abans una simfonia havia tingut una història més cinematogràfica. Composta durant el setge nazi de Leningrad, la Simfonia núm. 7 ha esdevingut una ferotge crítica als totalitarismes. Una obra imprescindible per conèixer el genial Dmitri Xostakóvitx.