Les cordes de l'ukelele

Avui parem atenció al disc "Graceland", de Paul Simon, perquè aquest 2026 es compleixen quaranta anys d'aquest projecte que, més enllà de guanyar un premi Grammy i de vendre una gran quantitat de còpies, segurament va significar un abans i un després en la carrera en solitari del cantautor nord-americà. Paul Simon es va acostar musicalment a algunes zones de l'Àfrica i, per alguns, allò va respondre a una voluntat de fer visible l'entesa entre blancs i negres, en una època en què mig món cridava contra l'apartheid sud-africà. Altres ho veien com el gest d'un artista que, des de la seva posició privilegiada de blanc occidental, s'acostava a un continent castigat i ignorat... Sigui com sigui, i més enllà dels aspectes ideològics, "Graceland" va ser, i és --o així ens ho sembla--, un gran àlbum!

Posem la mirada i l'oïda en entorns naturals, o si més no, en paisatges i elements de la natura que inspiren aquestes peces... mar, muntanyes, arbres, plantes i deserts avui ens guien en el nostre recorregut particular.

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...

Posem la mirada i parem l'orella en projectes que d'alguna manera homenatgen algú, alguna idea, algun moviment musical o algun país. El nostre recorregut particular per aquests petits grans homenatges el comencem per una proposta enèrgica que, des del món del tango del segle XXI, ret homenatge a Barcelona i a la cultura catalana: ells són Altertango.

Anem de cordes...; cordes de tot arreu, i ja siguin de violins, mandolines, violoncels o guitarres.