El tren de la Història

Parlem de dues històries sovint absents dels grans relats. Primer, la periodista Llúcia Oliva presenta 'La revolució amb veu de dona. Dietaris i records de 1936-1939', (L’Avenç), un llibre que reconstrueix la Guerra Civil a Catalunya des de l’experiència quotidiana de nou dones i nenes que van patir la por, la fam, la persecució i la violència a la rereguarda.
Després viatgem fins a la Catalunya de Felip III per descobrir les Corts de Barcelona de 1599. En parlem amb l’historiador i arxiver Miquel Pérez Latre, responsable de l’edició de les actes del braç eclesiàstic. Unes Corts excepcionalment ràpides, marcades per les necessitats financeres de la monarquia, el pactisme català, els conflictes de competències, les negociacions polítiques i la defensa de les costes davant la pirateria. I que serveixen per entendre la Guerra dels Segadors de 1640.
L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Com es pot explicar una ciutat només a través de fotografies? I com una petita ofrena floral pot acabar convertint-se en un episodi clau de la història del catalanisme?
Al Tren de la Història posem Barcelona davant l’objectiu de Francesc Català-Roca, una de les grans figures de la fotografia catalana del segle XX. Parlem amb el crític d’art Manuel Guerrero de La pell de Barcelona, el fotollibre pòstum en què Català-Roca va retratar les transformacions de la ciutat, i de l’exposició que li dedica l’Arxiu Nacional de Catalunya.

I coincidint amb la Diada, retrocedim fins a l’11 de setembre de 1901. Aquell dia, una ofrena al monument de Rafael Casanova va acabar amb una trentena de joves catalanistes detinguts. Entre ells hi havia Josep Maria Folch i Torres. Amb l’historiador Fermí Rubiralta descobrim com aquella repressió va donar més força a la commemoració de l’Onze de Setembre i va contribuir a l’organització del primer independentisme català.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer anem a l’Espai Mamutus de la Canonja, un nou centre d’interpretació dedicat al jaciment del barranc de la Boella, on s’han documentat evidències de presència humana de fa aproximadament un milió d’anys. Amb Marta Fontanals, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), reconstruïm aquell paisatge de sabana poblat per mamuts, hipopòtams i altres animals i expliquem com les noves tecnologies permeten acostar la prehistòria al gran públic.

Després pugem al Pirineu per conèixer una troballa extraordinària: una costella humana de fa més de 4.000 anys amb una punta de fletxa de sílex incrustada. El catedràtic de Prehistòria Carles Tornero explica què revela aquesta peça sobre la violència entre les comunitats prehistòriques i, sobretot, com sabem que la persona ferida va sobreviure a l’impacte. Una descoberta que obre noves preguntes sobre la vida, la mobilitat i els vincles familiars dels habitants del Pirineu fa mil·lennis.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Com sonava la Catalunya medieval? I qui va portar el vi a casa nostra? Viatgem per dos aspectes sorprenents del nostre passat. Primer descobrim el paisatge sonor de l’edat mitjana amb Laura Castellet, autora d’una recerca pionera sobre els sons de la Catalunya medieval. Campanes, corns, trompes de ceràmica, flautes fetes amb ossos d’ocell i senyals entre castells ens permeten reconstruir una història que també s’escoltava. Una conversa sobre arqueologia experimental, patrimoni sonor i la capacitat dels sons per comunicar i emocionar. Després retrocedim encara més en el temps amb l’arqueòleg Dani López per descobrir els orígens de la vinya i el vi a Catalunya. Abans dels grecs i els romans, els fenicis ja portaven vi a la península Ibèrica. Parlem de les primeres begudes alcohòliques, de cervesa i hidromel, del comerç mediterrani, d’Empúries i de les troballes arqueològiques de la Font de la Canya, que ajuden a explicar quan vam començar a produir vi al nostre territori.
L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer conversem amb Glòria Campoy Collado, filòloga i documentalista, coautora amb Marc Mas Carrera del llibre Una guerra solidària. Refugiats de la guerra civil al Maresme Central. També ens acompanya Xavi Sánchez, responsable de l’Arxiu Sonor de Ràdio Barcelona, per explicar el paper de l’emissora en l’ajuda a les criatures refugiades. Després viatgem a l’edat mitjana amb Albert Soler Llopart, professor de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona i director del Centre de Documentació Ramon Llull. Amb motiu de la nova edició del Llibre de l’Orde de Cavalleria, publicada per la Biblioteca Barcino i preparada amb Anna Fernández Clot, descobrim com Ramon Llull va escriure una mena de manual moral i religiós per als cavallers del seu temps. Parlem de cavalleria, literatura medieval catalana, ètica cristiana, noblesa, violència, virtuts, templers, hospitalers i de la influència lul·liana en obres com el Tirant lo Blanc.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.