El tren de la Història

Primer conversem amb l’historiador Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, sobre la Guia de Barcelona de la República i la Guerra Civil (Rafael Dalmau Editor). Parlem de patrimoni, memòria democràtica, bombardejos, refugis antiaeris, traces de la guerra als carrers i de la necessitat d’explicar la història de Barcelona a peu de ciutat.
Després canviem de registre amb Carles Viñas, doctor en Història i professor de la Universitat de Barcelona, autor de Rapats. Una història de la subcultura skinhead autòctona, (ed. Manifest). A partir de la música, el futbol, l’estètica, les Dr. Martens, les bombers, Kortatu, els Boixos Nois, les Brigadas Blanquiazules i l’evolució dels caps rapats als anys vuitanta i noranta, analitzem com una subcultura juvenil nascuda a Anglaterra va arrelar aquí, es va polititzar i va acabar absorbida, en part, per la societat de consum.
Un episodi sobre memòria històrica, Guerra Civil, Barcelona, patrimoni urbà, subcultures juvenils, futbol, música, extrema dreta, antifeixisme i les formes diverses amb què la ciutat conserva (o esborra) el seu passat.

Primer conversem amb els arqueòlegs Dani López i David Bea sobre el tast de vins i cerveses antics que es farà al Centre d’Interpretació de Vinífera, a Avinyonet del Penedès. Parlem d’arqueologia experimental, vi ibèric, cervesa neolítica, fermentacions mil·lenàries, rituals, alimentació, Font de la Canya, Can Sadurní, fenicis, món clàssic i de projectes com Judas Macabeu i la cervesa Síria, que permeten tastar el passat des del present.
Després canviem de registre amb Joan Pérez Ventayol, director de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB, per parlar del futur dels arxius. La digitalització, la intel·ligència artificial, la gestió de dades, la transparència, la protecció de drets i la preservació de la memòria plantegen nous reptes a una professió clau per entendre el passat, fiscalitzar el present i garantir l’accés a la informació en el futur.

Viatgem a la Terrassa medieval per conèixer Blanca de Centelles, una dona vinculada al castell de Vallparadís que les noves investigacions han tornat a situar al centre del relat històric. En parlem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, i amb l’historiador medievalista Javier Robles, que expliquen com la recerca documental ha permès revisar mites, desfer confusions i descobrir una dona emprenedora, amb capacitat d’administrar patrimoni, defensar els seus drets i actuar en un món jurídic i senyorial dominat pels homes. A la segona part del programa, conversem amb Josep Anton Fernández, filòleg i doctor en llengües modernes, autor d’Un origen buit. Immigració i cultura a Catalunya (L’Avenç). Parlem de la història de les migracions a Catalunya, des de l’arribada d’occitans al segle XVII fins a les grans onades migratòries dels segles XX i XXI. Reflexionem sobre identitat catalana, llengua, cultura, representació, literatura, xarneguisme, integració, memòria i els relats que una societat construeix sobre els qui arriben. Un episodi sobre vides als marges, memòria històrica, identitat i les veus que sovint han quedat fora del relat oficial.

L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer conversem amb Fàtima López, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona, sobre l’exposició “El llenguatge de les flors. Missatges secrets de la natura”, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim com les flors van esdevenir un codi de comunicació ple de misteri, emocions i sentiments, especialment durant el romanticisme i el modernisme. Parlem de rams, cromos, postals, llibres il·lustrats, gramàtica floral, simbolisme femení, Verdaguer i de com Barcelona es va omplir de flors a través de la imatge impresa i les arts aplicades. Després ens endinsem en a la biografia de Jaume I amb l’historiador medievalista Josep David Garrido i Valls, autor del llibre Darrers anys i mort de Jaume I, (Dalmau Editor - Episodis de la Història). Amb motiu del 750 aniversari de la mort del Conqueridor, parlem de les tensions familiars, les divisions territorials, els conflictes amb la noblesa, la rebel·lió andalusina al sud valencià, el concili de Lió i el llegat polític d’un monarca clau per entendre la història dels territoris de parla catalana.
L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.

Primer ens endinsem al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, amb l’arqueòleg Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i professor de la URV. La darrera campanya ha permès documentar nombrosos fogars de fa 15.000 anys i noves dades sobre la vida quotidiana dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior a la conca del Francolí. Amb ell parlem de foc, campaments, art paleolític, alimentació, tecnologia i organització social al voltant dels fogars. Després anem fins al Monestir de Poblet per conversar amb Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, sobre la jornada "No llenceu els diaris. 1936-2026. Governar, resistir i crear en temps de guerra". Amb motiu del 90è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, descobrim el valor dels documents, els diaris, els cartells polítics, les indústries de guerra, la vida quotidiana i la propaganda com a fonts imprescindibles per entendre la Generalitat republicana i la Catalunya de 1936 a 1939.
L’historiador i divulgador Xavier Carmaniu, recorre les vies del passat. Els nostres viatges ens porten als fets històrics més importants, d’altres ens permeten conèixer llocs transcendents, i també fem recorreguts biogràfics. Sempre acompanyats dels millors experts, a qui escoltem i deixem parlar perquè ens facin de guies del passat.