L'Espurna

Obriu la ment perquè ara somiarem. Com que somiar l'impossible, és possible, us presentem un somni barroc fet realitat en ple segle XXI. Imagineu-vos agafar una de les grans obres teatrals del segle d'or espanyol, 'La vida es sueño', triar-ne els millors fragments i regalar-los la música que mai no van tenir. Aquest és el somni que va tenir el director del Festival Espurnes Barroques, el Josep Barcons, i que ha aconseguit fer realitat de la mà del filòleg Ignacio Arellano, un dels màxims experts internacionals en l’obra de Pedro Calderón de la Barca, i del director de La Grande Chapelle i especialista en música hispànica del barroc, l'Albert Recasens. Tanqueu els ulls i deixeu-vos endur, perquè sí, la vida pot ser somni!

Tot neix de les plantes. Així de planer ho explica l’Elena Sixto, guia de natura i divulgadora botànica, en un passeig per un bosc del territori barroc. Vida, saviesa, aliment, medicina, art… tot brolla de la natura. D’aquí també neixen el so i l’esperit del ney i el shakuhachi. Halil Bárcena i Ramon Humet, dos grans intèrprets i divulgadors d’aquests instruments de canya i de les seves pràctiques espirituals, ens ho descobreixen en un diàleg intercultural entre ànima i natura. Una passejada sonora que esdevé l’avantsala de tres de les propostes més especials del Festival Espurnes Barroques 2026.

Quan tot s'ennuvola i s'oblida, l'art s'obre camí. Això és el que viu l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall quan escolta les Variacions Goldberg. Per una estona, la música arracona l'alzheimer i l'emoció recupera sentiments, rialles, carícies i moments viscuts que la malaltia ha enterbolit. Un oasi de pau i connexió que la Cristina, la seva filla i presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, ens fa viure en primera persona. El de l'art és un poder que la ciència fa anys que esprem com una de les vies més eficaces per frenar la degeneració de l'alzheimer. Així ens ho explica el neurocientífic de la Fundació, Gonzalo Sánchez. Aquest viatge per l'art i memòria l'acabem a La Molsosa, al Solsonès. Allà el coreògraf i ballarí, Cesc Gelabert, ens parla de l'empremta permanent que deixa ballar en el nostre cos i la ment. Una memòria que serà la base per la improvisació dansada que protagonitzarà, per primer cop, al so de les Variacions Goldberg el 31 de maig en el marc del Festival Espurnes Barroques.

Hi ha qui compta ovelles per dormir. D'altres, com el Pep Bové, les pasturen durant mesos i mesos pel territori barroc, les esquilen i en venen la llana perquè sigui un jaç de somni. Amb aquesta llana i altres fibres naturals de la zona, l'artesà Carles Casas crea matalassos amb tècniques del segle XIV adaptats a les comoditats actuals. La passió, la calma i la sostenibilitat poden ser la clau d'un bon repòs. També ho pot ser l'art de les Variacions Goldberg, l'encàrrec que suposadament va fer el comte de Kaiserling a Johann Sebastian Bach per combatre el seu insomni. Tot plegat dibuixa un camí d'ensomni que descobrirem entre les notes del trio musical de la LienzingenAkademie i el teatre d'ombres d’El Gecko con botas. Ells acompanyaran la Nina el 16 de maig al Museu de Solsona, en el marc del Festival Espurnes Barroques, perquè aconsegueixi el seu objectiu: recuperar la son que no sap on ha deixat.

Aquest 2026 serà inoblidable pel món de l'orgue, i no només a Catalunya. L'organista Montserrat Torrent, la gran referent i impulsora d'aquest instrument a casa nostra, fa 100 anys i ho celebrarà de la millor manera: inaugurant l'orgue de l'església de Sant Felip Neri de Barcelona, el projecte de la seva vida. El Festival Espurnes Barroques homenatja aquesta trajectòria de forma doble. Primerament, amb un concert únic a Berga el 16 de maig, on, a banda de bona música, es podrà descobrir un dia a la vida de la Montserrat, des que es lleva fins que se’n va a dormir. I alhora, també amb aquest podcast documental, que ens permetrà acostar-nos la seva vida a través del seu testimoni i del de dues persones que la coneixen molt: l'orguener i fillol seu, Albert Blancafort, i un dels seus deixebles més estimats, Juan de la Rubia.