La fonda

Posem la mirada en una agricultura que ja ha començat a transformar la manera de produir aliments. Ens desplacem fins a l'Alt Empordà per visitar l'Aleix Dalmau a Can Garús, un projecte que treballa amb models agrícoles innovadors i poc convencionals. La iniciativa aposta per les microverdures, els microbrots i també pels cultius hidropònics, és a dir, una agricultura que creix sense terra i amb un control molt eficient de l'aigua i dels nutrients. Una conversa sobre tecnologia, pagesia moderna i la necessitat de repensar com produirem aliments en els pròxims anys, sense perdre la connexió amb el territori ni amb la qualitat del producte.

Continuem parlant d'oficis que transformen el territori i les persones. Descobrim la història de Pont de Sucre, un projecte de fleca artesana que va començar a la ciutat de Lleida i que ara ha trobat una nova vida a Ciutadilla, un petit poble de la comarca de l'Urgell. Parlem amb una parella que comparteix vida i forn, i que expliquen com es van enamorar fent pa, entre masses mare, llargues fermentacions i el desig de tornar sentit i qualitat a un aliment tan essencial com el pa. Ens acostem a Barcelona per conèixer el projecte de Los Tortillez, un model de restauració diferent i compromès que gira al voltant d'un plat tan popular com la truita. En parlem amb la Vicky Martínez i Liad Finkelstein, impulsors d'aquest espai on les truites són les grans protagonistes, però on també hi ha una mirada social molt clara: integrar persones amb altres capacitats dins l'equip i demostrar que la restauració també pot ser inclusiva, humana i plena de sensibilitat.

Conversem amb Jordi Morera i Anna Grífols sobre el llibre "Llarga vida al pa", escrit conjuntament amb una altra autora, que reivindica el valor del pa ben fet, les fermentacions llargues, les bones farines i la importància de tornar a entendre que un pa de qualitat no només és cultura gastronòmica, sinó també salut i digestibilitat. Un viatge pel món del pa artesà, lluny dels processos industrials i ple de reflexions sobre com mengem avui. També marxem fins a Sevilla per descobrir la història de la Irene Morcillo, una pastissera catalana que ha decidit obrir una pastisseria inspirada en el Japó en un petit poble andalús. A Pâtisserie Tokyo hi trobem delicadesa, precisió i una mirada diferent sobre la pastisseria contemporània. Una conversa sobre emprenedoria, territori i la manera com la cuina també pot explicar els camins personals de la vida.

A Prats de Lluçanès hi ha cases que no només viuen del camp: el defensen, el transmeten i el fan entendre. Ens acostem a El Soler de n'Hug, una família pagesa que treballa la terra amb respecte i coherència, entre aixades, corrals i ritmes que no entenen de presses. Aquí, els animals formen part del paisatge viu i la feina diària es converteix en una manera de ser i d'estar al món. Però El Soler de n'Hug també obre portes. Converteixen la pagesia en experiència, en aprenentatge, en turisme amb sentit. Ens expliquen com és viure del camp avui, com es manté viva una explotació familiar i com es pot compartir aquest patrimoni amb qui ve de fora, amb curiositat i ganes d'entendre d'on surt tot allò que mengem. Una conversa sobre arrels, ofici i futur. Perquè, al capdavall, sense pagesia no hi ha cuina... ni país.

Parlem d'una idea que va molt més enllà del que posem al plat: educar el gust per educar el país. En un moment en què el menjar és cada vegada més ràpid, més uniforme i sovint desconnectat del territori, hi ha iniciatives que treballen just en sentit contrari: tornar a donar valor al producte, a la pagesia i al coneixement gastronòmic des de l'arrel. Una d'aquestes iniciatives és Slow Food Educa, un projecte que entra als centres educatius per explicar als infants què mengen, d'on ve el menjar i qui hi ha al darrere. Perquè entendre una pastanaga, un tomàquet o un plat tradicional no és només una qüestió de nutrició, sinó també de cultura, de memòria i de respecte pel territori. També venen l'Òscar Gómez, per parlar-nos d'un restaurant on es menja una bona cuina catalana; el cuiner Jordi Àvila, que ens fa una recepta amb pollastre, i el viticultor Jordi Esteve, que ens porta la seva poesia des de l'olivar d'en Jan. I passa pel "Bocatto di cardinale" el pagès d'Alcanar Estanis Labernia.