En guàrdia!

Capítol 1248. El "Cant de la Sibil·la" és una reminiscència de la litúrgia carolíngia que s'ha mantingut arreu d'Europa per a la celebració de la nit de Nadal en parròquies, monestirs i catedrals i ha desafiat el pas del temps. L'origen del text és l'auguri d'una profetessa, la sibil·la Eritrea, que vaticinava tota mena de desastres, posteriorment identificats amb el judici final. Aquesta tradició cristiana d'origen pagà, que es remunta a l'antiguitat més remota, s'ha mantingut en diversos territoris de parla catalana, especialment a Mallorca i a l'Alguer, amb una melodia que ha romàs gairebé inalterada al llarg de com a mínim 750 anys. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Laura de Castellet, soprano, sibil·la d'Urgell i doctora en Història Medieval per la Universitat de Barcelona amb la tesi "El paisatge sonor de la Catalunya medieval", premi extraordinari de la UB el 2024.

Capítol 1247. El febrer del 1416, Ferran I d'Antequera, el primer rei estranger de la corona catalanoaragonesa, va haver de fer una estada d'uns dies a Barcelona de camí cap a Castella. La seva actitud a la ciutat va ser la pròpia del sobirà que no se sent obligat a complir la llei com tots els altres, i per això es va trobar amb l'oposició directa d'algú que quatre anys enrere, al Compromís de Casp, li havia donat suport en l'accés a la corona. Era Joan Fiveller, ciutadà honrat de Barcelona. El petit conflicte entre Fiveller i Ferran I, lluny de ser anecdòtic, marca el primer gran enfrontament institucional entre el pactisme català i l'autoritarisme castellà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Aleix Sarri i Camargo, assessor polític, llicenciat en Biotecnologia a la UAB i màster en Relacions Internacionals per l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals. És l'autor del llibre "Ànima de república: Crònica política de l'estat català (1409-1714)".

Capítol 1246. Amb la fi de la guerra de Cuba, l'any 1898, els Estats Units certificaven l'estatus de principal potència al Carib. Des d'aquell moment i fins al 1934, gairebé tots els països de la zona serien intervinguts pel govern de Washington en un moment o altre. Pels interessos econòmics que les empreses nord-americanes tenien en una fruita tropical com la banana, als anys 80 del segle XX l'historiador Lester Langley va batejar aquells anys de conflictes amb la més pura lògica colonial com a "guerres bananeres". En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Iván Giménez Chueca, periodista expert en divulgació històrica, col·laborador a "Historia y vida" i "La Aventura de la Historia", i autor del llibre "Breve historia de los Marines de Estados Unidos".

Capítol 1245. Joan Baptista Peset, membre il·lustre d'una nissaga de metges, havia estat catedràtic d'universitat i professor de Medicina Legal i Toxicologia durant vint anys. En temps de la Segona República, va arribar a ser rector de la Universitat de València entre 1932 i 1934. Tot i pertànyer a la burgesia, i al prestigi científic i acadèmic, la trajectòria política de Peset, militant d'esquerres, va portar la dictadura a afusellar-lo. Va ser una execució a sang freda, que es va dur a terme el dissabte 24 de maig de 1941, dos anys després de la fi de la Guerra Civil. Amb la seva mort, el franquisme mostrava un cop més que no tolerava les idees de cultura i de progrés. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Martí Domínguez, doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. També és autor de la novel·la "Ingrata pàtria", sobre les últimes hores de vida de Joan Baptista Peset, publicada per l'Editorial Proa.

Capítol 1244. A partir de la segona meitat del segle V abans de Crist, els antics cabdillatges dels ibers estaven expandint el seu poder administratiu i anaven evolucionant cap a la construcció de societats estatals. És un període que coneixem com a ibèric clàssic, o ibèric ple. L'aparició d'estats en el món antic es fa evident quan es formen unitats polítiques amb una estructura de poder centralitzada que pot recaptar impostos, forçar el reclutament de persones tant per treballar com per anar a la guerra i que, a més, decreta normes i lleis i les intenta fer complir amb l'ajut d'una nova classe burocràtica. Aquest procés també va tenir lloc, durant aquells anys, en els assentaments ibers establerts al territori que actualment és Catalunya. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Joan Santacana, arqueòleg i professor universitari. També és responsable, juntament amb M. Carme Belarte, de l'edició del llibre "Catalunya en temps dels ibers", de Dalmau.