En guàrdia!

Capítol 1278. En moltes poblacions del nostre país se celebren balls o representacions, en general lligades a fets religiosos, que han perviscut fins als nostres dies. Aquest és el cas del ball de Sant Crist, que es fa el mes de maig a Salomó, al nord-oest del Tarragonès. És un ball parlat hagiogràfic que s'ha representat des de mitjan segle XIX. Encara que aquesta representació té una antiguitat d'uns 180 anys, es basa en una tradició que es remunta a mitjan segle XVI. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb el doctor Antoni Virgili Colet, professor d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona. També és autor del llibre "El ball del Sant Crist de Salomó. Història, tradició, mite i identitat (1843-2022)", de La Banya Edicions.

Capítol 1277. En algun moment, entre el 44 i el 39 abans de Crist, la ciutat de Tàrraco va adquirir la categoria de colònia, després de més de 170 anys d'història comuna ibera i romana. En els anys posteriors, la nova colònia aniria adquirint importància política i estratègica, com a capital de la Hispània Citerior. El mateix emperador August va viure a Tàrraco entre el 27 i el 25 abans de Crist, per reposar de les lluites contra càntabres i àsturs. Era la primera vegada que l'imperi es governava des de fora de Roma. La llarga convalescència dels mals que patia l'emperador van convertir Tàrraco en el segon centre polític de l'imperi que tot just naixia. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d'Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat Rovira i Virgili.

Capítol 1276. Quan els historiadors miren el passat, per molt mètode científic que s'hi vulgui aplicar, és possible que hi introdueixin punts de vista contemporanis que acabin distorsionant la visió d'aquell moment. Això és el que va passar amb la construcció d'una certa imatge del rei Pere el Cerimoniós per part de la historiografia romàntica catalana del segle XIX, una imatge negativa que va influir en els historiadors més prestigiosos del segle XX. Aquestes interpretacions del rei del Punyalet van impedir fer una valoració adequada del seu paper central en el sistema polític medieval. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Gerard Puig Gavarró, doctor en Història Medieval per la Universitat Rovira i Virgili i professor associat d'aquesta universitat.

Capítol 1275. Durant l'estiu de 1641, Tarragona va ser l'escenari d'un dels episodis més brutals i, en aquells moments, decisius de la Guerra dels Segadors. Després de la derrota hispànica a Montjuïc, el gener d'aquell mateix any, la monarquia es va adonar que l'aixecament del Corpus de Sang a Barcelona no era una simple revolta. A la batalla de Montjuïc hi havien participat tropes franceses al costat dels catalans, però ara, mesos després, la guerra havia esdevingut del tot internacional. Tarragona era un port estratègic i una clau logística del país i havia quedat sota el domini hispànic. Era, per tant, un objectiu clau per als catalans i els seus aliats francesos. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Manel Güell, llicenciat en Història i arxiver.

Capítol 1274. Entre el 1785 i el 1790, un funcionari borbònic anomenat Francisco de Zamora va fer onze viatges per Catalunya. Les observacions que va copsar van quedar recollides en un diari de viatges, una obra de caràcter il·lustrat. Al mateix temps, feia arribar a tots els pobles, corregiments i partits judicials per on passava uns interrogatoris molt exhaustius sobre qüestions ben diverses: polítiques, administratives, socials... Eren enquestes extenses, que contenien 146 o 183 preguntes segons el cas i que aporten una panoràmica molt àmplia de com era la Catalunya de finals del segle XVIII. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb la gestora cultural Mònica Sala Esquius, doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi doctoral "Catalunya a finals del segle XVIII a partir de les respostes als qüestionaris de Francisco de Zamora".