En defensa de Companys

L'any 1940, els nazis acaben d'ocupar França i sembla inevitable que ben aviat acabin fent el mateix amb bona part del continent. Europa no és un lloc segur. A La Baule, un petit poble de la Bretanya, la policia militar alemanya irromp a la força en una casa. Els acompanya l'agent Pedro Urraca, que fa mesos que persegueix l'home que s'hi amaga. Acaben de capturar un dels homes més buscats pel règim de Franco.

Per conèixer de prop una història, de vegades cal prendre distància i anar-se'n lluny, tant en l'espai com en el temps. L'any 2003, un viatge a Veneçuela obre la porta a conèixer un dels capítols que més preguntes desperten, encara avui, de la nostra història. Ramon de Colubí va lluitar al costat dels revoltats durant la Guerra Civil. Després de guanyar la guerra, però, es va fer fonedís. Ara, per primera vegada, està disposat a explicar tot el que fa anys que guarda sobre la història del president Lluís Companys.

Ramon de Colubí és, amb 30 anys, el capità més veterà del regiment d'artilleria número 44 de Barcelona. Ha participat en el cop d'estat del 18 de juliol, és un dels vencedors de la guerra i ara que tot s'ha acabat viu plàcidament en un pis del carrer Muntaner de Barcelona. El 6 d'octubre, a les deu de la nit, rep una visita inesperada. Al document que li entreguen hi diu que li han encarregat un altre cas: la causa 23468. Aquest, però, no serà un encàrrec com els altres.

El cop d'estat militar troba una forta resistència popular als carrers. També a la Generalitat, comandada pel president Lluís Companys. Ramon de Colubí, en canvi, ho viu de manera molt diferent. Ell és un dels militars revoltats. Aquell dia li encarreguen una missió que li salvarà la vida. Però no tothom té la mateixa sort. Quan tots dos es troben al castell de Montjuïc, s'ho han d'explicar tot.

Colubí es pren molt seriosament l'encàrrec de defensar al president. Tanmateix, Companys no hi confia. Tots dos es troben als antípodes ideològics, però tancats a la cel·la miren enrere i repassen els anys convulsos que els ha tocat viure. Tot i els recels inicials, s'adonen que tenen molt més en comú del que es pensaven.