Colònies industrials a Catalunya: el cas de la colònia Sedó
Catalunya, segle XIX: el cotó s’imposa com una indústria de consum, igual que a la resta d’Europa. És una fibra fàcil de teixir i més econòmica. Els empresaris no trigaran a explotar el seu potencial i a beneficiar-se d’aquest creixement econòmic. Calia, però, produir en massa. I això implicava aconseguir més mà d’obra. Al voltant de la dècada de 1.880, les colònies industrials es converteixen en el pati del darrere de la ciutat de Barcelona. Un sistema de producció que creix vora els rius, al voltant d’una planta hidràulica, en un lloc generalment apartat, on també s’hi estableixen els seus obrers. Així ho defineix Gràcia Dorel, doctora en Història, professora i investigadora especialitzada en el patrimoni industrial. Dorel també és l’autora dels llibres 'Les colònies industrials de Catalunya: el cas de la colònia Sedó' (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1992) i, més recent, 'La Colònia Sedó d’Esparreguera, la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica' (Centre d'Estudis del Baix Llobregat).Colònies com la Güell o la Sedó es converteixen en un pas cap a la modernitat. Els obrers, sovint provinents de zones rurals, s’instal·len en els pisos, amb habitacions separades, cuina, i més tard, electricitat. Els nens i nenes anaven a escola; hi havia metge i, fins i tot, horts i gallines. Però, al mateix temps, la seva és una feina feixuga i, de vegades, perillosa.
--------
29:08
L'evolució de la salut mental al llarg de la història
Durant la prehistòria, es creia que molts dels símptomes d’un trastorn mental es devien a la possessió d’un esperit maligne. Per això, es feien trepanacions i, fins i tot, s’utilitzaven plantes per calmar els seus efectes. En altres èpoques, parlar d’un trastorn mental era parlar de bruixeria. I, sovint, s’ha mantingut una fervent relació entre el dimoni i la bogeria. Sigui com sigui, els problemes de salut mental sempre han despertat rebuig, por i poca comprensió al llarg de la història.Avui, a SOM PODCAST, ens acompanya en Joanjo Esteban Castanera des del Centre d'Art de Sant Boi. Esteban té experiència en projectes relacionats amb la salut i l’art comunitari, i concretament vinculats al col·lectiu de la salut mental. Entre d’altres, va ser l’autor de l’exposició ‘Silencis Forçats’, com a resultat d’un procés d’investigació que li ha servit per esbrinar com tractaven a les persones amb trastorns mentals en els diferents episodis històrics.En quin moment es va trencar el vincle entre la religió i la ciència? Quan es va desvincular el trastorn de salut mental de causes sobrenaturals? Quines diferències hi ha hagut en el tracte a persones amb un trastorn de salut mental i, per exemple, el que patien persones amb una discapacitat intel·lectual? En aquest episodi, descobrirem quines explicacions i tractaments s’han desenvolupat al llarg de la història per explicar aquests fenòmens, sovint desconeguts.
--------
36:06
Una aproximació a la història de l'homosexualitat
Existia l’homosexualitat a l’antiguitat? Com es vivia la diversitat sexual a l’època clàssica? Era acceptada una certa llibertat sexual a l’Edat Mitjana?En aquest episodi parlarem de com s’ha tractat l’homosexualitat i els col·lectius LGTBIQ+ des d’una perspectiva històrica, des de les primeres evidències d’unions entre persones del mateix sexe fins a diferents episodis que van marcar el segle XX.Entrevistem Leopold Estapé, expert en història de la diversitat sexual i divulgador de la història del col·lectiu LGTBIQ+ a través de diversos blocs com L’Armari Obert o La Barcelona diversa.
--------
35:47
Microhistòria: posant noms i cognoms a la Història
La història a petita escala. Posar la lupa per descobrir un episodi concret en la vida d’una persona, o d’una família; un capítol d'allò que ha pogut passar al carrer del nostre poble; un fragment d’una carta que es va enviar en un moment clau per al país. Encaixar cada petita peça ens permet construir una mirada més conscient i real del nostre passat. És el que anomenem microhistòria. Tot suma en el moment de preservar, entendre i difondre la nostra memòria col·lectiva.Avui, a SOM PODCAST, parlem de microhistòria amb Joaquim Aloy, historiador, investigador i creador, entre d'altres, de Memoria.cat, avui el portal memòria i història de Manresa.Com va ser el moment en què el president Companys és empresonat? Com es vivia en el refugis de guerra? Què podia passar en el dia a dia dels soldats al front? Quina era la situació de les dones a la rereguarda? En aquest episodi descobrirem que, sovint, també cal posar noms i cognoms a la història.
--------
32:15
Arqueologia dels camps de batalla
Per algunes zones del nostre territori, un dia van arribar a passar milers de soldats. En algunes èpoques protegits per grans armadures i acompanyats amb el so dels tambors i els canons i, en altres, amagats entre trinxeres. Des dels romans a la Guerra Civil, passant per la Guerra de Successió, aquests conflictes bèl·lics han quedat sepultats per capes de sorra, vegetació o construccions, però també de munició, de monedes i de molts altres objectes que, avui, ens donen molta informació. Quines evidències científiques s’amaguen als camps de batalla catalans? On estan ubicats? I el més important: què ens poden explicar? A través d'excavacions meticuloses i anàlisis rigoroses, els arqueòlegs i arqueòlogues aconsegueixen reconstruir amb detall els escenaris de les batalles i descobrir des de les tàctiques militars emprades fins a la vida quotidiana dels soldats. Avui, a SOM PODACST, ens endinsem en un camp d'estudi apassionant: l'arqueologia dels camps de batalla. De la mà del Doctor Xavier Rubio Campillo, investigador Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona i director del Grup de Recerca Didàctica i Patrimoni (DIDPATRI), descobrirem com la ciència ens ajuda a desenterrar els secrets del passat i a reviure els conflictes bèl·lics que han marcat la nostra terra.