SOM pòdcast | Escuchar podcast en línea gratis

Episodios disponibles

5 de 34

Guinea equatorial: un passat colonial amb petjada catalana
Quan parlem del passat colonial espanyol, poques vegades ens ve al cap Guinea Equatorial. Coneguda com la Guinea Espanyola, és l’únic país africà de parla oficial castellana i va ser colònia del país durant gairebé dos segles.Territori cedit per Portugal a finals del segle XVIII, inicialment va ser un territori oblidat i, més endavant, un espai d’explotació econòmica, sobretot a través de plantacions de cacau i cafè, on milers de guineans van ser sotmesos a condicions de treball forçós. La presència espanyola no va ser només econòmica, també va ser un imposició cultural, religiosa i política, amb una educació molt controlada i un fort paternalisme.La independència no va arribar fins al 1968, amb un nou estat que va néixer enmig de tensions internes, una economia molt dependent i sota l'ombra d’un passat colonial mal resolt. Avui, a SOM Pòdcast, repassem la història de la colonització espanyola en aquest territori africà. En parlarem amb Gustau Nerín, doctor en antropologia i historiador especialitzat en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica. Nerín, que va residir a Guinea Equatorial durant 7 anys, és també professor universitari i autor de llibres com ‘Guinea Equatorial, història en blanc i negre’ (Península/Edicions 62), ‘Traficant d'ànimes’ (Pòrtic), o el recentment reeditat ‘La última selva de España’ (Catarata).
--------
39:14
Construint Barcelona: la transformació de l'Eixample
Barcelona, segle XIX. Revolució Industrial. La ciutat comtal està experimentant un important augment demogràfic que farà canviar radicalment el territori. Hem d’imaginar una ciutat emmurallada, on les pulsions de modernitat xoquen amb les limitacions d’un antic règim. A falta d’espai horitzontal, la capital catalana creix en vertical i és habitual l’amuntegament de les famílies, amb una manca total de les mínimes condicions de salubritat.El 1854, s’enderrocaran les muralles i la capital s’expandirà seguint el famós pla Cerdà, fins a engolir els municipis limítrofs. En aquest context, hi haurà importants canvis en les tècniques constructives i apareixerà un mercat immobiliari en sentit modern. Una nova dinàmica constructiva en la qual hi van participar molts burgesos i industrials enriquits, però també oficis de la construcció que van veure les noves oportunitats d’inversió.Mestres d’obres o de cases, assistits pels fadrins paletes i els aprenents, i la feina d’artesans com fusters i manyans, veuran en aquest període com apareixen altres figures a l’obra que fan trontollar aquesta jerarquia professional. Enginyers, contractistes i arquitectes desplacen aquest ofici, que s’anirà debilitant fins a desaparèixer. Avui, a SOM Pòdcast, el pòdcast del Museu d'Història de Catalunya, descobrirem qui van ser els protagonistes en la construcció de la Barcelona moderna, més enllà de les muralles. I ho farem amb l’historiador i investigador Adrià Velasco Peraire.
--------
20:19
Pobresa, assistència i beneficència al llarg de la història a Barcelona
Per parlar d’assistència i beneficència és imprescindible parlar de pobresa. I, segurament, els paràmetres que defineixen una persona pobre han anat canviat molt al llarg de la història. En quin moment s’organitza una estructura sòlida d’entitats d’assistència social a Catalunya? Quin paper van jugar a ciutats com Barcelona?Avui, a SOM Pòdcast, ens traslladem a la Barcelona del segle XVIII. En una ciutat encara emmurallada i amb poques mesures de salubritat i higiene, la pobresa era aleshores una condició força generalitzada a la societat catalana. En cas de no poder treballar, el proletariat depèn totalment dels seus propis recursos. Només existien, de manera dispersa en el territori, campanyes puntuals de caritat, que depenien gairebé sempre de l’Església. A partir del segle XIX, però, tot començarà a canviar. Així ens ho explica la Dra. Montserrat Carbonell, professora de la Universitat de Barcelona especialitzada en Història i Institucions Econòmiques.
--------
27:40
Bombardejos de Mussolini a Barcelona durant la Guerra Civil
Barcelona, 16 març de 1938, 10 de la nit. Esquadrilles d’avions provinents del camp d’aviació italià de l’illa de Mallorca comencen a bombardejar la ciutat. Una ordre que, diuen, ve directa de Benito Mussolini.En total, seran 13 bombardeigs al llarg de tres dies: l’atac acabarà quaranta-una hores més tard, el 18 de març, a les tres de la tarda. L’aviació esdevindrà una arma de destrucció, però sobretot de terror: entre sirena i sirena, la població no sabrà diferenciar quan comencen i quan acaben les bombes.El resultat és estremidor: tres dies de terror, un miler de morts i més de mil cinc-cents ferits greus.Winston Churchill diria, pocs anys després,: «No vull infravalorar la severitat del càstig que cau damunt nostre, però confio que els nostres conciutadans seran capaços de resistir com va fer-ho el valent poble de Barcelona».Però, per què van apuntar a Barcelona? Quins interessos amagava el feixisme italià en un atac sense objectius militars? Què va suposar per al transcurs de la guerra civil espanyola?Avui, a SOM PÒDCAST, analitzem aquest episodi amb l’historiador especialitzat en història militar, la Guerra Civil Espanyola i el franquisme Joan Villarroya, autor del llibre Mussolini contra Barcelona. Els bombardeigs aeris i la defensa passiva. 17 de març de 1938, de l’Editorial Rosa dels vents.
--------
34:06
Esclavitud a la Mediterrània medieval
Ens traslladem al segles XIV i XV, amb un Mediterrani compartit entre diferents imperis cristians i sota domini islàmic. L’arribada d’esclaus, entesos com a captius i captives d’aquesta Mediterrània medieval, es converteixen en un fenomen cada cop més habitual a ciutats com Barcelona.De fet, en aquesta etapa s’estima que els esclaus van arribar a representar el 15% de mitjana de la població a la capital catalana. Un augment demogràfic que va produir un considerable impacte cultural: races, llengües i costums molt diferents conviuen en un mateix espai.Avui, trencarem la imatge col·lectiva de l’esclavitud moderna. No parlarem d’un sistema productiu basat únicament en l’explotació de mà d’obra. L’esclau no era assequible només per a la gent acomodada; se’n trobaven a tots els sectors socioeconòmics. Se’n podia fer un ús com a servei domèstic, o també, com a mà d’obra dels tallers artesanals. I, fins i tot, es podia llogar per a feines més pesades. Era, en definitiva, una inversió molt rendible.Per entendre aquest moment de diversitat social, a l’episodi d’avui en parlem amb Roser Salicrú i Lluch, historiadora medievalista especialitzada en Història Mediterrània.
--------
30:12