Il·lustres execrables Gran Reserva

No era només un futbolista excepcional, sinó també un tipus lluminós, admirat arreu, però que en realitat era un corrupte sense el qual no es pot entendre el femer actual que és el futbol i la FIFA en particular. Fins i tot al seu país van dedicar-li un programa quan va morir dient que “avui dia la corrupció està associada al seu nom”. Era una persona molt poc recomanable, malgrat que se’l conegués amb el nom del Kàiser. Avui, Franz Beckenbauer.

El nostre protagonista d’avui era un cruel entre els cruels, un salvatge en el sentit literal del terme i una bèstia molt intel·ligent, però que no queia bé ni als seus compatriotes apatxes. Parlem de l’home que va causar més baixes a l’exèrcit americà abans de les guerres mundials, l’home que va liderar la guerra més llarga que ha mantingut els Estats Units a la seva història i que va causar unes baixes descomunals a l’exèrcit nord-americà i, de pas, a l’exèrcit mexicà. Parlem de l’home que ha donat nom al crit que els marines i els paracaigudistes de mig món pronuncien per insuflar-se valor abans de saltar d’un avió. Òbviament, parlem de Gerónimo.

Avui obrim un nou capítol, el dels Execrables adorables, perquè parlarem d’un artista descomunal que va autodestruir-se amb una constància digna d’elogi i va acabar fet una pelleringa. Un enorme músic, un lletrista inigualable i la veu d’una generació de joves descontents i també de tot un país explicant l’èxode i la repressió anglesa a Irlanda. Però alhora una persona absolutament colèrica, que no va ser honesta, que es rebel·lava contra tot i que cridava a tothom per justificar el seu camí cap a l’autodestrucció. Avui, Shane MacGowan, el dels Pogues.

El personatge d’avui era un assassí, cruel, malfactor, violent, sense escrúpols, avariciós, fanàtic religiós, sàdic i perillós. Una persona absolutament poc recomanable, però que ha passat a la història com un heroi defensor dels drets de Catalunya, cosa que veurem que és totalment falsa, i com una mena de Robin Hood que robava als rics per donar-ho als pobres, cosa que també és mentida. No era més que un quinqui del segle XVI. Això sí, era de missa diària i els divendres no menjava carn, cosa que no li impedia torturar, robar i assassinar. Aquí estem nosaltres per explicar-vos la veritat sobre Joan Sala i Ferrer, conegut a tot Catalunya com Joan de Serrallonga.

Avui parlarem d’una figura descomunal en el món de l’esport, on va batre tots els rècords possibles des de la seva època de jugador universitari fins que va arribar a professional. Era el millor esportista del moment, un ídol de masses, però també un home negre que en un moment de lluita va donar l’esquena a la seva gent, que volia ser blanc i obviar tot el que passava al seu voltant. No tenia més causa que la seva i així li va anar. Nenes i nens que ens escolteu, no sigueu mai com el nostre personatge d’avui, l’infame O. J. Simpson.