Sense filtres

Quan una persona perd la feina, tanca un cicle professional, es jubila o té una gran decepció laboral, pot patir el que es coneix com a dol professional. No només perd una feina, perd una rutina, un rol, uns vincles i un eix important de la seva vida. Qui passa per un procés de dol professional se sent perdut, no sap què fer ni cap a on anar i sovint cal ajuda professional per tirar endavant. L’exfutbolista del Girona Eloi Amagat va passar per un dol professional quan va penjar les botes i ho va poder superar gràcies al suport terapèutic. Ara ha posat en marxa un pòdcast, anomenat 'En pilotes', on reflexiona sobre com gestionar els canvis personals i la salut mental.

La hipocondria, anomenada clínicament Trastorn d'Ansietat per Malaltia, es caracteritza per una preocupació excessiva, irracional i persistent per la pròpia salut. Les persones hipocondríaques tenen una por intensa a patir una malaltia greu i poden interpretar sensacions corporals completament normals com a senyals d’un problema important. Un batec del cor més ràpid, una taca a la pell o un mal d’estòmac els pot angoixar molt. Alguns d’ells fan consultes constants  als professionals mèdics perquè els facin proves i d’altres eviten anar-hi per por a què els detectin alguna malaltia. En aquest capítol del 'Sense filtres' parlem amb la periodista Cristina Puig, que està convençuda que és hipocondríaca encara que no n'ha estat mai diagnosticada.

L’alcohol és una substància tan normalitzada socialment que detectar una dependència pot ser molt complicat. De fet, segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, les persones amb problemes relacionats amb l’alcohol triguen, de mitjana, uns deu anys a iniciar un tractament. Un dels principals senyals d’alerta és la pèrdua de control sobre la quantitat que es beu i la necessitat d’augmentar la dosi per sentir el mateix efecte. En aquest capítol parlem amb el pastisser Christian Escribà, que va aconseguir rehabilitar-se després de tres anys de teràpia i gràcies, també, al budisme i la meditació.

El pànic escènic és una reacció d'ansietat que pateixen algunes persones quan han de parlar o actuar al davant del públic. És molt més habitual del que sembla i quan afecta a algú que viu dels escenaris, pot arribar a ser especialment incapacitant. Pots tremolar, tenir dificultats per respirar, se t’accelera el cor  i tens una sensació de pèrdua de control. Per culpa del pànic escènic, molts actors, cantants, ballarins, músics o esportistes acaben tement allò que més els agradava fer. En aquest capítol, la cantant, compositora i també logopeda Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició del programa Eufòria i del programa Zènit, ens explica com li ha afectat el pànic escènic i què ha fet per a poder superar-ho.

La fòbia social és un trastorn en què la persona sent una por molt intensa a situacions en què ha d’interactuar amb altres, perquè té la sensació que serà jutjada, humiliada o que farà el ridícul. Aquesta por no és puntual, sinó constant, i pot afectar molt el seu dia a dia: alguns eviten parlar en públic, d’altres pateixen quan coneixen gent nova o quan han de fer alguna activitat amb els amics i fins i tot hi ha qui ho passa malament en situacions quotidianes com fer una trucada, entrar en un lavabo públic o anar a comprar. Tot això pot acabar limitant molt  la seva vida social, la feina i l’autoestima, generant un malestar important si no es tracta. El periodista i escriptor Roger de Gràcia ens explica en aquest capítol com li afecta patir fòbia social crònica.