Gent Ràndom

Gent Ràndom s’acaba. En dediquem l’últim capítol a la casa iho fem acompanyades de Marc Fuster del CDR de la Safor i MariaMartínez del Sindicat de Llogateres de València que, des de lesseues perspectives, ens ajuden a entendre la problemàtica del’habitatge que travessa tant les ciutats com els pobles alhora queens proposen diverses maneres de fer-hi front.
Comptem també amb laintervenció de Marta Fuster, autora del documental «Les casesbuides» que aborda precisament la qüestió de l’habitatge a leszones rurals de les Comarques Centrals valencianes.
Parlem de la casa com a espailiterari des de tres perspectives: la casa com a refugi, com a espaid’intimitat i quotidianitat; la casa com a abocador de la memòriai la casa com a punt de conflicte social. Tot açò a partir d’unpoti-poti literari per abordar aquesta qüestió des de diferentsgèneres, veus i registres:
- «Conjugació en primerapersona» de Carmelina Sánchez-Cutillas (part de la seua obracompleta editada per l'AVL)
- «Casa plena» de VerónicaPérez Lloret (ed. Onada)
- «Casa tomada» de JulioCortázar
- «Cárcoma» de LaylaMartínez (ed. Amor de madre)
- «La casa» de Paco Roca (ed.Astiberri)
- «Cativa en su lugar / Casapechada» de Luz Pichel (ed. La uña rota)
- «Los enanos» de Concha Alós(Ed. Navaja Suiza)
- «Males companyies» deMarina Garcés (Ed. Galaxia Gutemberg)
- «Oxígeno» de Marta JiménezSerrano (Ed. Alfaguara)
- «Un metre quadrat» deLlucia Ramis (Ed. Anagrama)

Aquest programa va ser gravat ala fresca, al pati de la casa que serà el projecte pilot delprojecte «Custòdia immobiliària» impulsat pel Centre deDesenvolupament Rural de la Safor que pretén omplir les cases buidesdels pobles, alhora que oferir habitatges de lloguer a preusassequibles.

Aquest directe va ser possiblegràcies al CDR la Safor i la Diputació de València.

Abans de tancar del tot la paraeta de Gent Ràndom, tornem a Ràdio Godella per conversar amb Magda Simó sobre les fugides, el tabú de ser una mala mare, la frustració de les vides adultes, les infidelitats i molt més, tot a partir de la seua novel·la «És Naufragi» (Drassana), guardonada amb el Premi Lletraferit de novel·la 2024.

Rebem als micros de Gent Ràndom l’escriptora i militant RoserVernet, vinguda des del Priorat, autora del llibre «Lo mig del món» (Club Editor) i ànima del Centre Quim Soler. Xarrem amb ella sobre la relació que guardem amb els paisatges, de l'aigua com a tresor, de les zones de sacrifici i la transició energètica, de les paraules que ens construeixen i dels dialectes que mereixen ser escrits. Del que significa marxar i tornar. De la memòria com a tresor i com a llast. I de si les cases que habitem ens fan, o si som nosaltres qui les fem a elles.
Aquest programa va ser gravat en directe, en plena vaga docent, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al cor de València, gràcies a la col·laboració de la Llibreria Fanset i a l'habilitat tècnica de Carles Pascual.

Com s’estimen les persones grans? Amb la vellesa desapareix el desig? Què pot rondar pel cap d’un home gran de camp quan veu patir la seua dona? Per què encara ens sorprén veure per escrit la parla dels pobles (i dels pobres)?
Ens plantegem tots aquests interrogants arran de la lectura de «Marcelino. Decires de un hombre» (Pepitas i Los aciertos), l’última novel·la de Bibiana Collado Cabrera, un exercici de ficció literària potentíssim i carregat de bellesa i tendresa, on lírica i oralitat es troben per construir la veu d’un home bo.
Parlem també de l’esclafit que s’ha produït en les últimes dues dècades arran de la publicació de «Un estallido: Antología de la poesía española 2020-2025» (Cátedra), a càrrec de Raúl Molina Gil i Álvaro López Fernández.
Podeu escoltar tot açò en l’episodi, esperem que gaudiu de la conversa tant com nosaltres ho vam fer mantenint-la.

Com es construeix una veu narrativa? En què es fonamenten els relats literaris que ens poden explicar humanament i col·lectiva? Desgranem aquestes qüestions i moltes altres amb Carles Fenollosa a propòsit de la seua última novel·la «Guerra, victòria, demà», editada per Drassana.
El llibre aborda la vida de Jesús Martorell, atravessada pels fets històrics del convuls segle XX, i ens serveix d'excusa per parlar de valencianisme, de memòria, de qüestions humanes com la soledat, el desencant i, per descomptat, de Literatura. Ens hi acompanyeu?