Ensems

El Departament d'Educació ha aprofitat les vacances de Nadal per anunciar la reducció d'hores de ciències a secundària, seguint les directrius del Ministeri espanyol, i per això ha passat força desapercebut. L'argument és tan simple com humiliant: les altres comunitats ho fan així. Mentrestant, les hores de llengua i literatura catalanes ja havien caigut a dues setmanals a batxillerat i s'han eliminat les lectures prescriptives. "És un menyspreu per l'exigència, pel rigor i pel coneixement", denuncia Clara Soley, professora de Llengua i Literatura Catalanes. "El professor que exigeix pot arribar a ser sospitós".
David Llambrich, professor de Física i Química amb 30 anys a les trinxeres, descriu un sistema educatiu governat per la ineptitud i el "postureig": "La consellera deu pensar que potser algun dia serà ministra, i per tant no es vol complicar la vida. Els socialistes mai s'acompliquen la vida quan manen a Catalunya." El resultat és una degradació sistemàtica del coneixement que condemna els nostres joves a fer de cambrers o feines intercanviables per al salari mínim, mentre el país s'ho juga tot en la seva capacitat d'imaginar un futur millor.
Una conversa imprescindible sobre com els departaments d'educació han capitulat davant l'assimilació espanyola i el que ens hi juguem si no ho revertim, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora, amb Júlia Ojeda, vicepresidenta d'Alhora i docent del màster de professorat.
Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El dèficit fiscal del 8% del PIB sembla ser una constant universal, com la velocitat de la llum. Cada cop que es negocia un nou sistema de finançament, el resultat és el mateix: el govern de torn espanyol obre un Excel, poses el resultat que vol al final i va movent la fórmula fins que li dona exactament el que hi havia abans. Després ja pensarà com atacar els catalans per insolidaris, lladres i barruts.
Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, va viure des de dins la negociació de l'Estatut del 2005. Aquell setembre, el Parlament va aprovar un text que canviava el model: la Generalitat recaptaria tots els impostos. Paluzie i el seu company Jordi Pons van assessorar tant Esquerra com Convergència. Però aquell Nadal, la proposta de l'aleshores ministre d'Economia Pedro Solbes ho va capgirar tot com un mitjó. "Volien que diguessin que era una millora, i no ho podíem dir". Què es negociava realment entre Artur Mas i José Luis Rodríguez Zapatero? Que si Convergència guanyava les eleccions, no es repetiria el tripartit i Mas seria president. La resta era teatre.
Avui, Esquerra ja no es pot fer enrere de renunciar als 4.700 milions perquè necessita dir que ha aconseguit alguna cosa a canvi de donar suport al PSOE, encara que no hi hagi realment ni ordinalitat ni concert. Però el guany net real pels catalans és de 300 milions.
A Catalunya s'ha provat tot, però no s'ha provat d'anar fins al final.
Conversa amb Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia de la UB i expresidenta de l'ANC, conduïda per Jordi Graupera, professor universitari i president d'Alhora.
Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Diem que som 10 milions de catalanoparlants, però digitalment només en som 5. Només un de cada cinc dispositius als territoris de parla catalana està configurat en català. Això vol dir que quan les grans plataformes mesuren el mercat, no ens veuen. I si no ens veuen, no existim.

Albert Cuesta, enginyer, periodista tecnològic i activista lingüístic, porta 15 anys lluitant perquè el català tingui presència al món digital. Va ser ell qui va aconseguir que Twitter incorporés el català, qui ha pressionat Google, i qui ha treballat durant 9 anys perquè SEAT finalment tingui els menús dels cotxes en català. "La veritable amenaça pel català al carrer no són els paquistanesos ni els xinesos. Són els llatinoamericans, que pensen que aquí ja els entendran en espanyol."

La responsabilitat és individual i col·lectiva: si una plataforma no ens dona el servei que mereixem, "votem amb la cartera, fotem el camp". Però també institucional: com és que els Mossos compren cotxes patrulla sense menús en català? Com és que la Generalitat et contacta per WhatsApp, un servei privat de Zuckerberg?

Conversa amb Albert Cuesta, conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora. Entra a configura.cat i configura els teus dispositius en català.
Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

El sector del porc genera 9.000 milions d'euros anuals, dona 35.000 llocs de feina directes i exporta el 65% de la seva producció. El 25% del porc que es consumeix a Europa és porc català. Són xifres impressionants, dignes d’un miracle econòmic si no tenim en compte les externalitats. Però darrere d'aquests números hi ha un model econòmic que depèn de mà d'obra barata importada, amb gran impacte ambiental, que concentra el poder en grans integradores, i que a cada crisi expulsa una mica més els petits ramaders independents del territori.
L'Oriol Rovira és ramader al Lluçanès. Té 300 truges reproductores en una explotació familiar independent. "Cada crisi que passa, fem més fortes aquestes grans empreses, aquests grans integradors, aquestes grans pinsaires, aquests grans exportadors de carn, que fa que cada cop siguem menys qui ens dediquem a ser pagesos", explica. Fa trenta anys, en deu quilòmetres de carretera des de casa seva fins a Oristà hi havia sis o set explotacions. Ara són els únics.
El model d'integració domina el sector: grans empreses lloguen granges, hi porten els animals, el pinso, els veterinaris i els medicaments. El pagès cuida els animals i gestiona els purins a canvi d'un salari fix, amb menys risc però també sense poder de creixement. L'integrador, que sovint té fàbrica de pinsos pròpia i economies d'escala gegantines, s'emporta el gruix dels guanys. El 55% de les reproductores estan integrades, i això és perquè aquesta fase de la cria del porc té certes complexitats. A l'engreix, en són més del 90%. Fins i tot els holandesos, que estaven obligats a tancar granges per una sentència sobre la producció de residus, venen a engreixar els porcs a Catalunya, que també és l’escorxador d’Espanya i de part d’Europa. I és als escorxadors, sales de desfer, transport, etc., on s’hi concentra la mà d’obra més precària, la que ningú vol fer i tothom al territori ho sap. Això genera una saturació de serveis i un creixement de discursos d'extrema dreta en comarques com Osona, mentre al mateix temps la realitat demostra que aquesta immigració ve a treballar en condicions paupèrrimes, no a cobrar ajudes.
Des d'Alhora defensem que dependre d'un sector tan intensiu en mà d'obra importada és un mal negoci pel país, però també per la gent que hi viu. El canvi de model econòmic no es podrà fer sense els productors, des de les macrogranges fins als grangers independents. Tampoc es podrà fer només amb ells. Però si l'administració no hi fica mà, res no canviarà. L'Oriol parla de topalls quan li pregunten què canviaria del sector. "Topalls de producció, topalls de beneficis a nivells econòmics, o topalls de facturació, perquè no pot ser que cada cop les empreses siguin més grosses i cada cop tinguin més tros del pastís amb tot això, amb tot el que comporta".
La pesta porcina no és només una crisi sanitària. És una oportunitat per fer-nos les preguntes que feia anys que havíem d'haver-nos fet sobre què volem ser com a país, sobre quin model econòmic necessitem, i sobre com garantim que la gent que estima la terra i que vol jubilar-se de pagès pugui fer-ho sense haver de vendre's a una gran empresa. Un podcast conduit per Jordi Graupera, president d’Alhora, amb la col·laboració de Mariona Bosch, secretària general del partit.
Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat

Parlem molt d'immigració però parlem poc de les dades. Catalunya ha rebut una onada migratòria molt elevada, molt ràpida, en un període de temps curt. La raó? Dues causes: el model econòmic que fa que vingui un tipus d'immigrant a fer un tipus de feina, i una raó demogràfica que té a veure amb quants fills hem tingut els últims 40 anys en aquest racó de món.

Alícia Adserà, economista i professora de demografia a Princeton, explica com Catalunya està davant d'una tempesta demogràfica perfecta: "Portem dècades acumulant això. Els naixements han sigut molt baixos, i per l'altra banda és un país amb una esperança de vida de les més altes del món. A més, la generació que ara s'està començant a jubilar és de les més nombroses que hi ha hagut. No és només que hagin tingut pocs fills, sinó que ells són molts."

Durant dècades vam gaudir d'un "període de bonança increïble" amb molta població en edat de treballar. Però "es va desaprofitar, el que era més fàcil va ser posar aquests recursos en transferències o invertir en sectors molt improductius en comptes d'invertir en sectors basats en capital", explica Adserà. I és contundent: "Parlem de turisme, construcció, agroalimentari... Això és una mala inversió. Van fer tot al revés. Van optar per sectors que l'únic que portaven era salaris baixos."

El resultat: "Tant pel contracte intergeneracional necessitem més gent, com pel model econòmic també és intensiu en mà d'obra de baixa qualificació que necessiten el turisme, el porc, l'agricultura, la construcció. Estem en una situació problemàtica en sentit demogràfic, però també perquè el model econòmic encara empitjora la situació."

Una conversa conduïda per Jordi Graupera, president d'Alhora.
Ajuda'ns a portar aquestes idees a les institucions. No és fàcil, però amb tu ho aconseguirem. Vine a picar pedra amb nosaltres. Fes-te militant d'Alhora: https://militants.alhora.cat