El fotimer

El sisè disc de Kenny Rogers és el que el va convertir en una estrella més enllà de la música country. Conté la cançó que li donaria nom per sempre i va arribar al número 1, va vendre més de cinc milions de còpies i va guanyar el Grammy a la millor interpretació masculina.

01 "The Gambler"
02 "I Wish That I Could Hurt That Way Again"
03 "The King of Oak Street"
04 "Making Music for Money"
05 "The Hoodooin' of Miss Fannie Deberry"
06 "She Believes in Me"
07 "Tennessee Bottle"
08 "Sleep Tight, Goodnight Man"
09 "A Little More Like Me (The Crucifixion)"
10 "San Francisco Mabel Joy"
11 "Morgana Jones"

Publicat l'agost del 1973, és el disc amb què els Isley Brothers es van reinventar: una barreja atrevida de soul, funk i versions de cançons de cantautors blancs de l'època que va convertir "3+3" en el primer disc de platí de la banda i per consens apareix a totes les llistes de millors àlbums de la història.

01 "That Lady"
02 "Don't Let Me Be Lonely Tonight"
03 "If You Were There"
04 "You Walk Your Way"
05 "Listen to the Music"
06 "What It Comes Down To"
07 "Sunshine (Go Away Today)"
08 "Summer Breeze"
09 "The Highways of My Life"

El tercer disc de la banda, del 1969, és considerat el moment en què Fairport Convention va començar a allunyar-se del folk-rock americà per endinsar-se en el so que acabaria definint-los: el folk tradicional.

01 "Genesis Hall"
02 "Si tu dois partir"
03 "Autopsy"
04 "A Sailor's Life"
05 "Cajun Woman"
06 "Who Knows Where the Time Goes?"
07 "Percy's Song"
08 "Million Dollar Bash"

Escoltem el segon disc de Bill Callahan sota el seu propi nom, publicat el 2009, després d'haver deixat enrere el pseudònim Smog. La veu de baríton de Callahan, gairebé parlada, passeja per uns arranjaments de corda inesperats per a algú conegut per la seva austeritat.

01 "Jim Cain"
02 "Eid Ma Clack Shaw"
03 "The Wind and the Dove"
04 "Rococo Zephyr"
05 "Too Many Birds"
06 "My Friend"
07 "All Thoughts Are Prey to Some Beast"
08 "Invocation of Ratiocination"
09 "Faith/Void"

Publicat el 1976, "Zoot allures" marca un punt d'inflexió en la carrera de Zappa. És el primer disc en què toca ell mateix la majoria de les guitarres i alguns baixos, de manera que s'allunya del seu format habitual de banda gran. Combina rock, blues i moments d'humor absurd característics seus amb paròdia del prominent gènere disco.

01 "Wind up workin' in a gas station"
02 "Black napkins"
03 "The torture never stops"
04 "Ms. Pinky"
05 "Find her finer"
06 "Friendly little finger"
07 "Wonderful wino"
08 "Zoot allures"
09 "Disco boy"
10 "Sleep dirt"
11 "Filthy habits"
12 "The ocean is the ultimate solution"