Arqueopòdcast

• Pere Bosch Gimpera i el “museu somiat”

  Pere Bosch Gimpera va ser un personatge clau en el panorama de l’arqueologia i la prehistòria, no només de Catalunya, sinó també a nivell internacional. Nascut a Barcelona el 1891, el seu llegat s’estén a través de dècades d’investigació, docència i difusió del coneixement sobre el passat. La seva obra ha estat fonamental per comprendre la prehistòria i la història antiga de la Península Ibèrica. Polifacètic i innovador, entre les contribucions de Pere Bosch Gimpera hi trobem nombroses obres i la fundació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta institució es va convertir en un referent per a la investigació arqueològica a Catalunya. També va ser l’impulsor de la creació del MAC i el seu primer director. En aquest episodi de l’Arqueopòdcast volem aprofundir sobre la figura de Pere Bosch Gimpera, i especialment del seu “museu somiat”. Per això parlem amb el Dr. Josep Maria Fullola Pericot, Catedràtic emèrit de Prehistòria de la Universitat de Barcelona; i Àngels Casanovas, qui va ser conservadora del museu i ha comissariat l’exposició ‘El museu somiat. Pere Bosch Gimpera i el MAC’, una mostra que arriba en el cinquantè aniversari de la seva mort i que repassa la seva trajectòria personal i professional.

  --------  

  37:31
• Tàrraco i els edificis d’espectacles

  Teatre, amfiteatre i circ romà. Tàrraco comptava no només amb un, sinó amb el ‘triplet’ dels edificis d’espectacles d’una metròpoli romana. Aquesta singularitat es va poder gaudir gràcies a que va esdevenir capital d’una de les províncies imperials. I és que aquesta va ser una ciutat feta a imatge de Roma! En aquest nou episodi de l’Arqueopòdcast farem un viatge en el temps des del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, passant pel teatre, el circ i l’amfiteatre de l’antiga Tàrraco. Ho farem de la mà d’Ester Ramon, arqueòloga i conservadora del museu. Amb ella descobrirem aquests tres escenaris, cor de la vida social romana a la ciutat, i els espectacles que s’hi representaven.

  --------  

  24:04
• [JOVE] Com vivien els romans?

  Com vivien els romans? Com era casa seva? Quanta gent hi convivia? Què menjaven? On dormien? Eren totes les cases iguals? Ja sabeu que a l’Arquepòdcast Jove ens agrada anar a buscar la resposta a qui més en sap, als arqueòlegs! I, en aquest nou capítol, viatjarem molt per conèixer com vivien els romans. Farem una ruta per diferents museus d’arqueologia de Catalunya: anirem fins a Baetulo, l’actual Badalona; passarem per Iesso, a Guissona, i acabarem a Tàrraco, la Tarragona romana. Ens acompanyen l’Esther Gurri, conservadora del Museu de Badalona; el David Castellana, director del Museu de Guissona; i Ester Ramon, conservadora del Museu Arqueològic de Tarragona.

  --------  

  23:48
• L’ús quotidià de la ceràmica a l'antiga Roma

  Plata, vidre, bronze… però, sobretot, ceràmica. Si pensem en els objectes de l’antiga Roma, aquest material, sostenible, econòmic i mal·leable, estava molt present en el dia a dia dels romans. Les descobertes fetes al llarg dels anys en els diferents jaciments catalans així ho constaten. Podem parlar de l’ús de la ceràmica a la cuina, en forma de recipients com gerres, bols, plats, àmfores o llànties, però també de manera més indirecta, com és el cas de la construcció o la decoració. La ceràmica sigillata, de fet, també reflecteix l’existència de tallers de producció local, que ajudaven a abastir comerços i llars en tot el territori. Com ens hem d’imaginar els objectes fets d’aquest material a l’època romana? Hi havia ceràmica de luxe? Què ens expliquen les peces que han arribat fins als nostres dies? En aquest episodi de l’Arquepòdcast descobrirem quin era l’ús quotidià de la ceràmica en un recorregut que ens portarà fins a Tàrraco, on entrevistarem Josep Anton Remolà, arqueòleg i conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; passarem també per Baetulo, on conversarem amb Esther Gurri, arqueòloga i conservadora del Museu de Badalona; i, per últim, acabarem a Iesso, on ens espera Josep Ros Mateu, arqueòleg municipal i conservador del Museu de Guissona.

  --------  

  21:17
• La Via Augusta al seu pas per Tàrraco

  L’imperi romà requeria d’una estructura molt complexa, a causa de la seva extensió. Resoldre el transport i les comunicacions entre els diferents territoris era indispensable. És cert que la gran autopista d’aquesta època era el mar Mediterrani, però tampoc podem oblidar que es va crear tota una xarxa viària per aconseguir línia directa amb Roma. En aquest context, Tàrraco té una ubicació privilegiada a Hispània: davant del mar, però prou connectada a l’interior. De fet, l’any 27 aC, l’emperador August va iniciar una reforma administrativa en la qual Tàrraco va passar a ser la capital de la província Hispania Citerior. No és d’estranyar, doncs, que una de les grans vies tingués parada en aquesta ciutat: la Via Augusta. Es tracta de la carretera més llarga de la Hispània romana: aproximadament 1.500 km que anaven des dels Pirineus fins a Gades, l’actual Cadis. Què en sabem d’aquesta via, una de les més transitades i estudiades de l’antiguitat? Què va suposar per a Tarragona? Quins monuments hi havia al seu voltant i quin rastre n’ha quedat avui? Per respondre aquestes preguntes i moltes més, en aquest episodi de l’Arqueopòdcast agafem la Via Augusta direcció Tàrraco! Farem parada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), per parlar-ne amb Mònica Borrell, la seva directora.

  --------  

  37:05

Más podcasts de Historia

Podcasts a la moda de Historia

Acerca de Arqueopòdcast