Arqueopòdcast

El projecte de recerca actual de la seu d’Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunya, que ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI) en el marc del projecte Groundcheck, proposa una mirada innovadora que connecta el passat clàssic amb els desafiaments mediambientals del present. La recerca ja no se centra només en l’estudi de les restes arqueològiques dels diferents nuclis de poblament, sinó també en l'anàlisi diacrònica de les transformacions del paisatge i l'evolució de la línia de costa durant els darrers mil·lennis.

L'estudi dels espais portuaris de l'antiga Empòrion és una peça clau d'aquest engranatge. A través de sondejos geològics i geoarqueològics, d’estudis geomorfològics i de prospeccions geofísiques, els investigadors han pogut reconstruir els canvis dels antics cursos fluvials, el procés de colmatació de les antigues zones humides, la progressió de la línia de la costa i les variacions del nivell del mar. La interrelació de les dades del paisatge amb les del poblament permet entendre Empúries com un "laboratori" on observar la resiliència de les societats antigues davant els canvis en l'entorn.

Aquesta recerca multidisciplinària, que integra arqueòlegs, geòlegs, geomorfòlegs, palinòlegs, etc., no només aprofundeix en el coneixement del port i la ciutat, sinó que aporta dades crucials per preveure l'impacte del canvi climàtic futur sobre el patrimoni litoral. Així, Empúries esdevé un pont científic que ens ensenya com el passat pot oferir lliçons valuoses per a la gestió del paisatge del demà.

Si passegem avui pel conjunt monumental d'Olèrdola, tocant a la muralla, descobrirem les restes d'una instal·lació industrial complexa i sofisticada. Fa 2.300 anys, aquest indret era una tintoreria i adoberia en plena activitat, l'única d'aquestes característiques documentada fins ara en tot el món ibèric.

En aquest episodi, reconstruïm la vida frenètica d'aquest taller del segle IV i III aC. Aquí, els artesans cossetans transformaven pells i teixits utilitzant l'aigua i pigments naturals extrets de plantes i minerals. No deuria ser una feina agradable ja que les olors fortes dels tanins i els processos de maceració segur que impregnaven l'aire, però el resultat valia la pena: teles vermelles, grogues i blaves que marcaven l'estatus social de qui les vestia.

Aquesta instal·lació no només és excepcional per la seva conservació, sinó perquè demostra que els ibers no eren simples pagesos, sinó que tenien una estructura industrial complexa i especialitzada. Descobrir Olèrdola és entendre que, molt abans de la Revolució Industrial, aquí ja es treballava per vestir el món de color.

(Vídeo enregistrat 2025)

L’Esquerda, situat en un meandre estratègic sobre el riu Ter, no és només un dels jaciments més espectaculars de la geografia catalana, sinó també un arxiu excepcional per comprendre la transició entre l'antiguitat tardana i el món medieval.

En aquest episodi, ens submergim en el període visigòtic per explorar les seves sitges excavades al sòl, unes estructures que van anar molt més enllà de l'emmagatzematge de cereals. Quan aquests dipòsits perdien la seva funció original, es convertien en abocadors que han preservat milers de restes de gran valor científic.

L’estudi d’aquests continguts ha permès una fita excepcional: la recuperació de milers de restes animals, obrint la porta al paper fonamental de la zooarqueologia. Mitjançant l'anàlisi d'ossos de bous, porcs, ovelles i cabres, els investigadors han pogut reconstruir no només la dieta d'aquella societat, sinó també la gestió de la ramaderia i l'ús dels animals per al treball agrícola.

Aquestes dades, sumades a l'experimentació arqueològica sobre els conreus de l'època, ens ofereixen una visió total del cicle productiu medieval. Les sitges de l’Esquerda són, per tant, veritables biblioteques biològiques que ens connecten amb la vida real i el paisatge viu de fa més de mil anys.

El projecte del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) representa una intervenció integral per recuperar la Necròpolis de Tàrraco, un dels conjunts funeraris més importants de l'Imperi Romà d'Occident. Localitzada l'any 1923 durant la construcció de la Fàbrica de Tabacs, el seu descobriment va ser una fita arqueològica mundial. L’eclesiàstic i arqueòleg Joan Serra i Vilaró en va liderar l’excavació, revelant una àrea de cementiri utilitzada entre els segles III i V dC amb més de 2.000 enterraments, fet que li va valdre el reconeixement com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000.

L'actual reforma, dissenyada per l’equip d’arquitectes Urbana Strata, busca retornar la centralitat a aquest espai. El projecte preveu la creació d'un nou parc urbà arqueològic que integrarà el jaciment a la ciutat, eliminant barreres i creant un espai accessible i ecoeficient.

La rehabilitació inclou la renovació integral del museu del jaciment, on es retrà homenatge a la museografia original dels anys 30 i es tornarà a exposar la icònica Nina d'Ivori. Amb el tancament del recinte el febrer de 2025 per iniciar les obres, la Necròpolis es prepara per i convertir-se en un pulmó cultural i verd per a Tarragona.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes custodia una de les cròniques més complexes del patrimoni català. Durant el segle XIV, aquest cenobi esdevingué el panteó de la dinastia dels comtes d'Urgell, però la pau dels sepulcres es trencà l'any 1906: els magnífics sarcòfags gòtics van ser venuts i traslladats als Estats Units i, actualment, s'exposen al museu The Cloisters de Nova York.

Malgrat l'exili de l'art, les despulles humanes van romandre al territori. Des de l'any 2016, un ambiciós projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya (a través del MAC), el Museu de la Noguera i el mateix monestir, n’estudia les restes òssies per identificar els membres clau del llinatge, com el comte Ermengol X.

L'abast del projecte, però, va més enllà de l'anàlisi científica, ja que pretén reconstruir el panteó mitjançant les noves tecnologies. Fins ara, s'han aconseguit digitalitzar la totalitat dels sepulcres i ja se n’han reproduït tres a escala real.

En l’actualitat, les restes es troben custodiades al monestir mentre s’enllesteix el projecte de museïtzació. L'objectiu final és que retornin definitivament a l'interior de les rèpliques dels sarcòfags originals. Aquesta recerca no és només una fita científica, sinó un acte de justícia històrica per retornar la memòria física i el llegat d'un dels llinatges més influents de la Catalunya medieval al seu lloc d'origen.