Una tarda a l'òpera

Venus a "Tannhäuser" en unes celebrades funcions a Bayreuth el 1961 (al costat de Victòria dels Àngels), Grace Bumbry va demostrar ser molt més que la primera cantant afroamericana en actuar al Festspielhaus inaugurat per Wagner. Ho demostrem en aquest programa que li dediquem.

Gran senyor del lied, va ser-ho també de l'òpera. Hermann Prey era la simpatia personificada i es va fer seus tots els personatges que va cantar, des de Mozart fins a Wagner, passant per l'inefable Rossini i el seu Fígaro, del qual Prey va fer una veritable creació magistral.

"Una tarda a l'òpera" celebra amb aquest el programa número 1000 de la seva història, en la seva 24a temporada a l'antena de Catalunya Música. Recordarem com va ser el programa 1 i com van ser alguns d'aquella primera temporada. Però també repassarem una gran soprano del segle XX, l'alemanya Hildegard Behrens.

Va ser una de les millors reines de la nit de la seva generació i, més endavant, va ser també una Pamina de somni. Mozart la va acompanyar sempre, gràcies a la veu bonica, dolça i dúctil. Però també va ser una intèrpret enlluernadora de papers d'òperes de Richard Strauss i, ocasionalment, d'algunes òperes del bel canto romàntic.

Nascut al Canadà, Jon Vickers és també un d'aquells cantants i actors que van convertir la seva veu peculiar en agent indispensable al servei de l'expressió i l'emoció dramàtiques. Otello de referència, també va ser un intèrpret essencial al servei d'alguns dels personatges més turmentats de les òperes de Benjamin Britten.