Una tarda a l'òpera

Un nen de 13 anys estrena a l'Òpera de París. Sembla un conte, però és el que va passar el 1825 amb "Don Sanche", l'única òpera que Franz Liszt va arribar a completar. Un castell màgic on només hi entren els enamorats correspostos, un cavaller refusat i un amor que finalment es desperta: aquesta és la trama d'una partitura que, després de només quatre representacions, es va perdre durant dècades i no es va recuperar fins al segle XX. Un Liszt insòlit, abans del virtuós, avui al nostre programa.

Dues identitats, un sol fuster i un xic de caos! Aquesta setmana a "Una tarda a l'òpera" arrenquem 25a temporada endinsant-nos en el fascinant i divertit món de "Zar und Zimmermann" (1837), la cèlebre òpera comèdia d'Albert Lortzing, amb fragments curosament seleccionats. Acompanyeu-nos a l'Holanda del segle XVII, on el mateix tsar Pere el Gran treballa d'incògnit en unes drassanes. Embolics diplomàtics, un alcalde absurdament incompetent i melodies tan contagioses com el famós "Ball dels esclops" us hi esperen.

Excepcional i complet artista, Gabriel Bacquier va ser el baríton francès més cèlebre i internacional de la seva generació. El seu cant expressiu, els dots actorals i el rigor interpretatiu van ser algunes de les seves línies mestres. Referent de l'òpera francesa, ho va ser també de les òperes de Mozart. El redescobrim en aquest monogràfic que li dediquem.

La veu flexible de Julia Varady ha estat de les més interessants que ha donat a l'òpera el país dels Carpats. Al costat del seu marit Dietrich Fischer-Dieskau, Varady va excel·lir en tot el que va cantar, fins a una digna retirada que actualment li permet impartir l'indiscutible mestratge entre diversos deixebles d'arreu.

Si Wagner l'hagués coneguda, segur que li hauria escrit una òpera. Mezzosoprano de formació, Waltraud Meier va fer igualment incursions en el terreny de les sopranos. Fins i tot més enllà de Wagner. Exigent i autoexigent, Waltraud Meier ha ocupat el tron d'Isolda durant els darrers quaranta anys.