Ràdio Maricel de Sitges

Reconeix que la proposta en forma de pregó li va causar una veritable sorpresa, però al cap d'un minut i sota l'atenta mirada dels membres de la comissió, va acceptar el repte que suposa declamar un pregó com el de la Festa Major. La Zoë Puighibet Masó, pregonera de la Festa Major de Sitges d'aquest 2026 forma part, en l'actualitat, d'aquell anomenat "ball del públic" i se sent molt còmoda en aquest paper perquè com ella mateixa assegura, això li permet celebrar la festa a través dels seus petits i grans moments envoltada de família i amics. Ha ballat Gitanes, ha tocat el timbal i ha fet, fins i tot, el paper de diablesa i enguany podrà gaudir d'una visió diferent d'una festa que viu molt a peu de carrer. Més enllà d'algun detall de darrera hora, la pregonera d'enguany ja ho té gairebé tot a punt i convida als assistents, el proper 19 d'agost, a portar un barret. Feliç pregó, Zoë!.

L'entrada Una pregonera amb ganes de celebrar i a la que li agrada formar part del «ball del públic». Conversem amb Zoë Puighibet Masó ha aparegut primer a Radio Maricel.

Quin paper tenen les actuacions fora de Sitges en el dia a dia de les colles de balls populars? Quins son els criteris per a aprovar-les o descartar-les? Quin paper hi té en tot plegat el consell del patrimoni festiu? A partir de preguntes com aquestes es desgranà el debat 'Promoció o prostitució de la Festa? Protocol, atracció turística i coherència' que posà sobre la taula el difícil equilibri entre la necessitat de les colles per aconseguir recursos, i acceptar o descartar propostes que puguin contradir una determinada concepció d'on es pot exhibir, o no, el patrimoni de la nostra Festa Major. Però la xerrada també va deixar clar que l'actual protocol s'ha de sacsejar en alguns aspectes perquè la Festa està canviant, i que el pressupost i els recursos que l'Ajuntament hi destina no responen a la realitat del que es veu i es viu al carrer, perquè la voluntat de colles i entitats fa la resta. Escoltareu: Dani Martinez, regidor de turisme, Jordi Bertran, gestor cultural i professor de la universitat Rovira i Virgili, Laura Cosialls, vocal de l'ABPS i Xavi Guerrero, representant de la colla vella de diables. Tots plegats moderats per Irene Martinez.

L'entrada De quan les actuacions fora són absolutament necessàries. Promoció o prostitució de la festa? La xerrada de FM a La Gralla ha aparegut primer a Radio Maricel.

La cantera de Santa Tecla no para de donar bastoneres, deleroses de sortir per Sant Bartomeu..... però després arriben les rebaixes de la vida real. A partir d'aquest exemple, que ha posat sobre la taula la Paula, la Núria ha proposat una nova colla de bastoneres, i la Vinyet ha deixat anar una proposta que ha conciliat interessos: algun dia caldrà fer un cop de cap i començar amb les colles mixtes. I a partir d'aquí hem encetat l'incòmode debat sobre la renovació. Els joves ho tenen clar: quan comences a arrossegar-te, a queixar-te per tot, a escollir les sortides perquè no les vols fer totes, o a fer mala cara, ha arribat el moment d'acomiadar-se i donar pas a aquells i aquelles que es moren d'il·lusió per sortir. A l'estudi saludem la Bruna Camps, en Martí Monasterio, la Paula Navarrete, la Núria Sales i la Vinyet Granda.

L'entrada La T-Jove: l’exigència personal que ha de tenir cadascú, el sentiment i les ganes de sortir, les colles mixtes que arribaran un dia o altre…. Els joves tenen molt clara la seva visió de com ha d’anar la Festa Major ha aparegut primer a Radio Maricel.

El 2001 fou un any intens per a la comissió de Festa Major que dirigia Joan Marsal. A partir d'una idea que Isidre Panyella reconeixia que Joan Marsal 'tenia ficada al cap' el 26 d'agost, acabat Sant Bartomeu, el pirotècnic sitgetà proposà un espectacle únic que no havia fet mai enlloc: la palmerada. 240 palmeres disparades en tres grups de 80, que ocuparen tota la llargada del passeig i que formaren una postal tan memorable com difícil d'abastar per la vista i les càmeres fotogràfiques. Del nostre arxiu sonor recordem l'entrevista que manteniem amb Isidre Panyella el 20 d'agost del 2001, dies abans d'un esdeveniment que fou molt aplaudit i que no s'ha repetit mai. Santa Tecla, en canvi, deixà un molt mal regust de boca. Un ruixat inoportú un cop sortida la processó, però amb el tabernacle del Sant encara dins de la Parròquia, provocà un munt de malentesos entre comissió i Ajuntament, que acabà amb la part inicial de la cercavila pels carrers, i la part final amb el Sant fent un petit recorregut pels voltants de la Parròquia, el que provocà crits i soroll al pas de les autoritats de tornada al temple. Trist i dolgut, Joan Marsal explicava l'endemà que els polítics havien de dedicar-se a la política i deixar fer a la comissió. Quedaven anys perquè arribés el protocol de Festa Major.

L'entrada 25 anys després de la Festa Major de la palmerada i de la Santa Tecla de l’escridassada. Del nostre arxiu sonor, Isidre Panyella i Joan Marsal ha aparegut primer a Radio Maricel.

Al garatge d'en Ricard Ruiz s'hi amaga un enlluernador món en miniatura. Amb el pas dels anys en Ricard ha anat construïnt el Sitges més monumental. De la Parròquia al Vinyet, del Vinyet a l'antic Hotel Subur, l'estació, la casa Bartomeu Carbonell, l'Hospital de Sant Joan, l'Ajuntament... L'Enric Soler i la seva neta Elia s'hi han acostat i queda un desig a l'aire: poder trobar un espai obert a tothom on pugui quedar exposat aquest Sitges en miniatura.

L'entrada L’enlluernador Sitges en miniatura d’en Ricard Ruiz. Una entrevista de l’Enric Soler amb l’Elia Nin ha aparegut primer a Radio Maricel.