Una mica de soroll que són les festes de la Prospe! Avui a l’Arrabassada agafarem els guants i les tisores de podar perquè ens ficarem en un bon jardí del qual ens pot costar molt sortir. L’humor té límits? Es poden fer acudits sobre qualsevol tema? Podem ofendre a qualsevol col·lectiu existent o hi ha excepcions? La correcció política està provocant que no es puguin fer bromes de res, tal com asseguren els humoristes d’extrema dreta que opinen que les dones no haurien de sortir de casa? Avui intentarem respondre a totes aquestes preguntes i ho farem acompanyats d’un home que, per si no tenia prou amb néixer a Santa Coloma de Gramenet, ha viscut la censura en la seva pròpia pell a la Corpo.

En aquest desè episodi, l'Arrabassada recorre el sinuós camí del Far West i arriba als Estats Units, un país en què els tirotejos massius són tradició i les eleccions tracten de triar entre la dreta amb purpurina i l’überextrema dreta propera a Mussolini. Xerrarem sobre urbanisme distòpic cotxecentrista, sobre imperialisme, sobre el dret a tenir armes, sobre racisme policial o sobre la nul·la gastronomia del país en què les propines són obligatories. Radiografiarem el país de la llibertat (si l'entenem com a tenir la llibertat de vendre la teva sang a canvi de diners i exportar-la) acompanyats de la Marnie Manning, humorista estatunidenca i exiliada a Catalunya. L'Iñaki us portarà el concurs del "Preu Just" per endevinar algunes factures mèdiques, en Marc fundarà un nou mitjà de l'alt-right per difondre fake news i l'Oriol posarà a prova el coneixement amb un quiz sobre les lleis més absurdes dels EUA.

No cal ser un culturetes que llegeix compulsivament Núvol, para catanyol i fa veure que a l’Heliogàbal posen música bona per adonar-se que la cultura viu moments convulsos. Sí, ara la cultura arriba a més gent, però també és més precària i més elititzada que mai. Però no cal que patiu, gent de Nou Barris. Per sort, per arreglar la cultura catalana. hem vingut els de l’Arrabassada aquí, en directe al Parc de la Guineueta! Tres homes que pensen que la Ilíada la va escriure Homer Simpson. Serà entretingut. L’Iñaki farà un pitching amb productes culturals made in Nou Barris, en Marc convidarà a la Juana Dolores perquè ens reciti un dels seus poemes i el seccionista platino Pol Solernou cantarà a les elits culturals que, de moment, no som nosaltres tampoc.

Queda ben poc per les eleccions municipals, aquella data mística cada quatre anys on, per art de màgia, totes les obres de la ciutat s’aixequen a l’uníson, el Comte Godó i Jordi Basté engeguen la maquinària perquè votis al candidat convergent de torn i els partits s’afanyen a intercanviar-se polítics per afegir-los a les seves llistes. Per parlar de les eleccions municipals hem sortit al carrer per primer cop. És Sant Jordi i som a l’estand de la CUP al costat de l’Estació del Nord, probablement un dels llocs més decadents de la ciutat, on els lavabos només serveixen per fer cruising. Avui comptem amb l’Adriana Llena, la número 3 de la llista de la CUP de Barcelona. Amb ella debatrem plegats sobre l’obra de govern de l’Ajuntament aquests darrers quatre anys, però també us portarem tres seccions ben sucoses: avui presentarem el programa polític definitiu per Barcelona, també tindrem un debat electoral en directe amb el senyor Joan d’Enmig i per acabar vindrà la Glòria Serra del programa equip d’investigació a esbrinar els programes electorals dels partits que es presenten a Barcelona.

Olor de suat emmascarat amb desodorant Axe, smegma als calçotets, misogínia intensa, cryptos, tot plegat amb un micròfon en mà. Són els nous Mascles Alfa, els Santiagos Abascals i Bertins Osbornes joves del segle XXI a Internet. Han substituït el Brummel per l’olor a tancat de casa seva; ara ja no mengen filets de vedella amb Soberano, ara demanen hamburgueses insalubres per Glovo i beuen begudes energètiques; ja no van a caçar ni a córrer, ara són gymbros que fan mansplaining a qualsevol noia ambal gimnàs. La seva característica principal, a banda de no saber-se fer ni una truita o dormir amb els calçotets cagats després de tirar-se un pet pintor, és la misogínia. També l'homofòbia, l'anarcocapitalisme o el darwinisme social. Exemples? Andrew Tate, Victor Malatesta (conegut com a Wall Street Wolverine) o Jordi Wild (muy buenas tetas por cierto). En aquest episodi, l'Iñaki us portarà la guia definitiva del Sigma Male, el Marc us introduirà al món dels mascles alfa de Cuarto Milenio i l'Oriol us capbussarà en el dia a dia dels youtubers misògins andorrans.