L'Arrabassada

Tercer programa de l’Arrabassada en què parlem d’habitatge en els nostres gairebé quatre anys d’història, quatre anys en què la situació és igual de dramàtica o pitjor i els problemes s’han anat acumulant. Imagineu-vos si la situació està enquistada que en aquests quatre anys el preu mitjà del lloguer a la nostra ciutat ha passat, segons l’INCASÒL, de 1.136€ de mitjana a 1.137€. 1 euro de diferència. Com podeu veure, hi ha coses que no canvien mai: no poder pagar el lloguer a Barcelona, la il·legitimitat de l’Estat d’Israel o la manca de pulsacions de Charlie Kirk.
El que tampoc no sembla que canviï mai són les capacitats infinites que acabem PSOEitzats. Els sociates han estat capaços, una altra vegada, de girar la truita i autoerigir-se com a defensors de l’habitatge tot i que hagin estat més de vuit anys al govern central i hagin posat pals a les rodes a totes les lleis que pretenien regular el sector. Avui, com sempre, ens cagarem en el PSOE i també parlarem de l’acampada per l’habitatge, de la vaga general que s’ha convocat pel pròxim 11 de novembre, dels decrets que estan pendents d’aprovar-se i de tots els casos indignants de desnonaments que hi ha hagut les darreres setmanes. Cal construir més per abaixar els preus del lloguer o, per contra, cal regular encara més? N’hi ha prou amb les mesures dels decrets? Què s’hauria d’haver fet durant tots aquests anys? Estem ballant al ritme del PSOE sense que ho sapiguem?
A totes aquestes preguntes i molt més respondrem avui amb els nostres dos flamants convidats, un professor de música reusenc i un lampista de Vallcarca. I us preguntareu: què tenen a dir aquests dos paios, de professions molt respectables tot sigui dit, sobre l’habitatge? Doncs molt, tenen a dir, perquè un d’ells, l'Enric Aragonès, és un dels portaveus del Sindicat de Llogateres que el teniu “hasta” a la sopa i l’altre, l'Iru Moner, no només és secretari d’Acció social i portaveu de la CGT, sinó que també lluita per l’habitatge al seu barri, a Vallcarca, i va estar afectat per un desnonament múltiple promogut per l’Ajuntament del PSC de Collboni. A més, s’ha de dir que tots dos són força guapos.
Les parts:
0:00 - Intro
8:22 - La crisi de l'habitatge i l'afer Maricarmen: la força del sindicalisme
14:46 - El PSOE, el seu "activisme" per l'habitatge i la nul·la regulació
35:41 - Dades per entendre el càncer del rendisme
37:27 - Per què s'ha reduït el mercat de lloguer? L'impacte de regulacions i altres factors
44:53 - L'oferta i la demanda d'habitatge a Catalunya (i el conflicte de qui hi vol viure VS qui vol fer-ne negoci)
51:42 - Cal expropiar, però cal també construir?
55:55 - No hi ha solució per l'habitatge dins del capitalisme
59:10 - 11N: Vaga general per l'habitatge
1:10:48 - L'Enric i l'Iru trien: Trias o Collboni?
1:12:34 - El tomb de la crisi de l'habitatge
1:33:50 - La secció de l'Iñaki - El preu injust
1:49:38 - La secció del Marc - Bad ending, good ending?
2:07:43 - Comiat

Ja fa 9 anys (9 PUTOS ANYS) del dia més important de la història recent de Catalunya, el dia en què tot va ser possible, el dia en què la força de la gent va superar els polítics d’aquí i d’allà. Malauradament, tan sols un any després, teníem com a president de Catalunya un home que destacava per penjar fotos menjant entrepans a Instagram i la batalla cultural havia passat de fer la independència a col·locar llaços grocs a les baranes del carrer.
Efectivament, el Procés va fracassar, les següents majories independentistes no van servir d’absolutament res i la mediocritat es va instal·lar transversalment a la política catalana. I què hi ha més mediocre que Salvador Illa i el PSC? Absolutament res, us ho podem assegurar.
Avui som a Reus, la capital real del Camp de Tarragona (ells diuen que dels Països Catalans. Tampoc ens flipem. Ni que Gaudí hagués nascut aquí). I és des d'aquesta noble vila que intentarem esbrinar si Catalunya ha tocat fons i, per tant, tot ha d’anar cap amunt o si, per contra, encara podem enfonsar-nos més. Quines lliçons podem aprendre de l’1 d’octubre? Per què vam fracassar? Què ens afavoreix més ara, el Reich del PSOE o un govern filofeixista de PP i Vox a l’Estat? Hi ha motius per tenir esperança en la política catalana? Podem dir que "estem de tornada" i que remuntarem?
De tot això i molt més parlarem amb una de les millors polítiques que ha passat en els darrers anys pel Parlament i que, justament perquè no és mediocre, ha acabat fora de la política institucional. Ella es defineix a Twitter com a “mare, tarragonina, professora de secundària i tres voltes rebel”. Entenem que ser de Tarragona i ser professora actualment té un clar component de rebel·lia, però no acabem d’entendre què hi ha de rebel a ser mare. Ara bé, si podem definir la nostra convidada com a rebel és sobretot per un motiu: no només parla sense embuts, sinó que és de les persones més putaespanyistes i anti-PSC que coneixem, fins i tot més que nosaltres. Ella els ha pogut conèixer i patir de ben a prop i té més motius que ningú per ser-ho. És per això que ens agrada tant, és per això que avui ens acompanya i és de les poques convidades que repeteix a l’Arrabassada, juntament amb en Marc Sarrats i l’Antonio Baños. Clarament, això sí, és la més assenyada dels tres.
Les parts:
0:00 - Intro
7:24 - El paper de la CUP a l'1-O
12:54 - L'error de no seguir endavant el 3-O
14:56 - El "farol" i la "traició" de l'1-O
20:43 - Preparant el proper 1-O des de l'EI
24:26 - La nul·la gestió del PSC a Catalunya
29:48 - El perill de la pujada d'Aliança
30:45 - Està l'independentisme de tornada?
37:53 - Hauria aprovat la CUP un Decret Maricarmen?
43:09 - Les noves eleccions generals espanyoles i el "si no hi vas, ells tornen"
46:28 - Un nou "procés" a Catalunya?
50:41 - Rubén Viñuales i el seu amic "fariner"
53:58 - Preguntes ràpides a la Laia Estrada
1:04:05 - El tomb: edició independentista
1:16:26 - La secció del Marc - Groc Planet
1:27:55 - La secció de l'Iñaki - Espanyolades històriques
1:42:08 - Comiat

Ni els argentins ni els italians que gentrifiquen els nostres barris marxen del Poblenou (el barri barceloní des d'on aquesta quinzena fem el programa), però el que sí que torna són les ideologies dels seus avis feixistes. De fet, en aquests dos països, Argentina i Itàlia, governa l’extrema dreta i molts dels que viuen aquí hi donen suport. Però l’onada reaccionària no és només cosa de l’Argentina perquè ja fa molts anys que recorre Europa i el món i té una gran presència no només als parlaments dels països, sinó també en molts governs i al carrer. Trump, Meloni, Orban i milers d’exemples més són prova d’això, així com totes les comunitats autònomes on governa el PP amb el suport de Vox.

Els catalans ens pensàvem que això era un oasi, que el nostre país era una excepció i que érem éssers de llum superiors a la resta, però (oh, sorpresa!) no ho som, i val més que sigui així. Si volem ser un país normal com qualsevol altre hem de passar pel mal tràngol de tenir gent fastigosa amb qui conviure i amb qui discutir al nostre voltant, amb qui barallar-nos als comentaris del 3/24, així que l’aparició i creixement d’un partit com Aliança Catalana només era qüestió de temps. Ara els tenim aquí a prop, sembla que van forts a les enquestes, i des de l’Arrabassada venim a intentar oferir-vos solucions.

Quines diferències hi ha dintre de les organitzacions d’extrema dreta? És Aliança Catalana més perillosa que altres partits? Per què capten tant de vot entre el jovent? Quina és la seva estratègia a xarxes? Què fan bé i què fa malament la resta perquè hagin crescut tant?

De tot això i molt més parlarem amb un convidat de luxe. No us enganyarem, no és de les cares més conegudes que ha passat per l’Arrabassada, però això no parla malament d’ell, sinó de vosaltres, ignorants. Algú de vosaltres ha guanyat algun premi Emmy? No, oi? Doncs calleu i escolteu, perquè ell n’ha guanyat un tot i haver nascut a Sabadell.

El nostre convidat és periodista i documentalista, també fotògraf, i ha treballat a mitjans com Al Jazeera, Associated Press, Televisió Espanyola o TV3. La llista de les zones de conflicte on ha estat és interminable, perquè sobretot s’ha dedicat al periodisme de guerra: el Sàhara Occidental, Palestina, Iraq, Afganistan, Líbia, Macedònia… Però avui no parlarem només de la seva increïble i arriscada trajectòria, sinó que ens centrarem en els dos últims episodis de la sèrie documental “Punt de no retorn”, de 3Cat, on analitza l’auge de l’extrema dreta entre els joves i els que també la combaten.

Avui, l’Iñaki us portarà una guia per localitzar fatxes i nazis encoberts, el Marc cantarà una oda al Charlie Kirk català i l'Oriol analitzarà, amb l’ajuda del Raül, perquè l’extrema dreta té tant d’èxit entre els joves.

Les parts:
0:00 - Intro
8:13 - L'auge de l'extrema dreta a Europa
13:53 - El jovent d'extrema dreta a Europa
20:18 - Les diferents formes de l'extrema dreta a Catalunya i a Europa
27:37 - Infiltrar-se com a periodista en l'extrema dreta
33:39 - La nova estètica i el "rebranding" de l'extrema dreta
37:53 - Les xarxes socials i els algoritmes que potencien l'extrema dreta
45:51 - L'extrema dreta a Catalunya
50:53 - "Alimentant la bèstia", de Jordi Borràs i Kerrature, ja disponible!
53:17 - Preguntes ràpides a en Raül Gallego
1:03:44 - El tomb de l'extrema dreta
1:16:41 - La secció de l'Iñaki - El decàleg (de vuit punts) per identificar un n4zi
1:27:42 - La secció del Marc - Som l'Arnau Borràs
1:34:55 - Comiat

Cada cop ens acostem més a la trentena, estimats oients. La incipient calvície de dos membres d’aquest pòdcast i les ulleres que fem, que se’ns han instal·lat de forma permanent a les nostres cares, en són una prova bastant notable. Ens estem fent adults i, de retruc, al nostre entorn ja comencen a ressonar molt més sovint del que ens agradarien els típics plans i temes associats a la vida adulta de debò: meravelloses tardes de dissabte mirant mobles a l’IKEA, transferències de 150€ a la teva amiga més el preu del cobert perquè es casa amb un capullo el pròxim dissabte, que si em dono d’alta del model 037 d’Hisenda, que si ara he de passar la ITV del meu cotxe del 2007, que si quan es cola algú al metro ja començo a fer com mala cara (i si és de fora una mica més)…
Ens estem fent grans, més avorrits, més rondinaires, més conservadors. I fer-se gran implica mirar una mica cap al futur, com ja vam fer amb el Marc Sarrats fa dues setmanes, i parlar d’un tema, d’un gran tema, DEL tema. D’allò al voltant del qual tota la humanitat gira, que és tenir fills. Avui parlarem de ser pares, de natalitat i de tot el que implica portar una vida al món. Voldrem tenir fills, en un futur? Encara que vulguem, podrem permetre’ns tenir-ne? És egoista decidir no tenir fills per no voler tenir responsabilitats? Què passarà amb l’estat del benestar, el català o les pensions si decidim no tenir descendència? Com et canvia la vida tenir un fill?
De tot això i molt més parlarem avui, nosaltres tres, homes heteros no gestants, amb el nostre convidat, que no només és pare en el sentit de tenir fills, sinó que també és UN pare perquè padreja massa sovint. Avui ens acompanya la veu del pessimisme català, el que vindria a ser un català, un home a qui quan preguntes com està no et respon automàticament amb un “tot bé”, sinó que se t’obre en canal com un bon home desconstruït i fa que la pregunta “què tal” t’acabi resultant incòmoda. Exguia del bus turístic de Barcelona –i, per tant, una peça més de l’engranatge que ens expulsa de la ciutat–, exfumador de porros professional i exintent de quillo, ens visita un home que no ha tingut mai la vida fàcil. Va néixer a l’Hospitalet, va estudiar als Maristes de Sants i va decidir estudiar sociologia. La broma es fa sola. La cosa no pintava gaire bé fins que anys més tard es va fer guionista, amb el temps també humorista, i ara es guanya la vida sent la persona probablement més graciosa de Catalunya, excepte quan surt a l’Està Passant, en aquest cas el nivell baixa una mica. També és una de les veus de la Sotana, és íntim amic de la Shakira i és pioner en haver enregistrat el primer stand-up de comèdia en català de forma autogestionada. Òbviament, parlem del Magí Garcia, també conegut com a Modgi, la calba més famosa de Catalunya.

Les parts:
0:00 - Intro
10:58 - Tenir fills
52:14 - Preguntes ràpides
1:10:44 - El Tomb
1:22:02- La secció de l'Iñaki
1:30:28 - La secció del Marc
1:47:00 - Comiat

Som tres nois de Nou Barris que van passar el Procés Independentista com a adolescents i que, per tant, el van viure de la mateixa manera que les nostres companyes de classe fans de Justin Bieber: seguint-ho absolutament eufòrics, portant a terme performances ridícules sense cap mena de sentit, i estan molt i molt atents a tot el que feia un tio amb pentinat de lesbiana. Quins anys! El Barça encara guanyava alguna Champions, la Pilar Rahola ens entretenia cada dia en alguna tertúlia, la CUP molava i encara era independentista, en Gabriel Rufián tot just entrava al Congreso per estar-s’hi divuit mesos… Tot estava per fer i tot era possible, tots crèiem en el full de ruta de Junts pel Sí i confiàvem que uns polítics que pocs anys abans havien reprimit vagues i retallat en educació i sanitat ens durien a la independència.
Potser una mica curtets sí que vam ser, no ens enganyem. I d’aquella pols, venen aquests fangs: frustració, els sociates al govern, el catalanisme en hores baixes, racisme contra marroquins i la penya tirant putos petards per la selecció espanyola.
Avui parlarem del Procés™ i de les seves conseqüències des del Casal Boira Baixa de Manlleu i des d’una comarca, Osona, que viu en directe la reconversió de tots els tiets puigdemontistes i admiradors de Laura Borràs en senyors racistes que creuen que vivim en un Califat™. Què vam fer malament aquells dies d’octubre del 17 per acabar tal com estem? Vam ser massa ingenus i figaflors? L’independentisme podrà ressorgir de les cendres? Hi ha motius per tenir esperances amb aquesta pinça que ens estan fent PSC i Aliança?
De tot això i molt més parlarem amb el nostre convidat d’avui. Ens faltarien hores per fer-li totes les preguntes que voldríem, per repassar tota la seva trajectòria i pensament. Cantautor, músic, escriptor, activista, polític, fins i tot vinyater i, sobretot, un patriota i lluitador. És que no calen presentacions, de debò, perquè no li faríem justícia. Només us diré que el seu segon cognom, Grande, ja diu bastant de la importància de l’eminència que tindrem el privilegi de tenir aquí durant una estona.
Avui, l’Iñaki i el Marc, proclamaran per fi la tan esperada república catalana a la seva manera i l'Oriol repassarà la carrera musical i sobretot política del cantautor català més important del segle XX.
Les parts:
0:00 - Intro
7:04 - Els inicis d'en Lluís Llach i els Setze Jutges
11:40 - "L'estaca" i la censura
21:29 - L'autoexili a París
25:52 - El retorn a Catalunya després de Franco i la repressió
31:47 - La simpatia per l'anarquisme català
34:02 - En Lluís Llach mai ha sigut PSOEitzat
42:34 - El procés i Junts Pel Sí, segons Lluís Llach
51:55 - Junts pel Sí: valentia independentista o farol polític?
57:05 - El poder popular VS la classe política catalana
1:08:56 - Contra el PSC i contra Aliança
1:13:50 - Una revifada de l'independentisme és possible?
1:21:02 - Preguntes ràpides a en Lluís Llach
1:30:57 - El tomb del Procés
1:44:49 - La secció de l'Iñaki i el Marc - El procés constituent 2.0
2:00:09 - Comiat