L'Arrabassada

🤝 Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/
👕 Fes-te amb el marxandatge de L'Arrabassada! https://merxxa.com/collections/larrabassada
Una Catalunya que creix en quantitat però no en qualitat, que vol més llocs de feina però pitjors pagats, que s’espanyolitza sibil·linament, que promou el sector turístic, els macroesdeveniments i els macroprojectes que ens empobreixen i ens despersonalitzen, en definitiva, una Catalunya gris, desarrelada, amb uns serveis públics trinxats i unes infraestructures del segle passat. Això és la Catalunya del PSC, estimats oients arrabassaires, amb uns dirigents tan mediocres i ensopits com l’amanida russa sense maionesa, com un Getafe-Oviedo a les quatre de la tarda, com follar sense llepar genitals. Amb el PSC al capdavant, el país està en caiguda lliure i va pel pedregar (o per la tartera) en gairebé tots els sentits.
Però no siguem tan negatius. Hi ha gent que, malgrat aquest estat d’indiferència, menfotisme i resignació que ens ha imposat la pacificació socialista, lluita, alça la veu, parla clar i, com diuen els joves ara, “escup factors”. És el cas dels nostres convidats d’avui, que retraten a la perfecció i amb molta ironia com és la Catalunya del PSC. Vinguts des de la Bisbal de l’Empordà, aquest grup que barreja punk i folk és exactament tot el que està bé i necessita el nostre país: no es mosseguen la llengua, són nacionalment autocentrats, d’esquerres, amb consciència social i profundament putaespanyistes. Avui venen a presentar el seu últim disc, Romancer tartera, que resumeix quin és l’estat del país: trens tercermundistes, festivals que acaben amb l’oci de proximitat, gentrificació a les ciutats, extrema dreta i un govern que simula ser progressista però és més de dretes que esmorzar un cigaló mirant l’Espejo Público. Si l’Arrabassada no fóssim un pòdcast i fóssim una banda, segur que tocaríem i sonaríem molt malament, però clarament intentaríem assemblar-nos als nostres convidats. Avui venen a fer un tomb per l'Arrabassada amb nosaltres els membres de Fetus Adrià Cortadellas i Telm Terradas.
I, a més, avui l’Iñaki polititzarà l’escena musical catalana, el Marc traurà els draps bruts dels nostres convidats amb l’ajuda de l’últim periodista de l’underground musical i l'Oriol una d’aquelles recerques periodístiques que tant el caracteritzen i per la qual ens van premiar en part amb un valuosíssim premi Crit, que nosaltres sempre hem dit que són l’avantsala dels Pulitzer.
Les parts:
0:00 - Intro
7:18 - El "Romancer tartera" i la Catalunya del PSC
14:42 - You've been PSCed
19:55 - Definint la Catalunya del PSC
22:55 - El declivi de Rodalies
25:18 - Fetus i l'Arrabassada, lluites compartides
27:00 - La crítica als macrofestivals
32:47 - La gentrificació i l'odi al brunch
38:34 - L'esquerra i la tradició
41:56 - La ruta d'esmorzars de forquilla dels Fetus
49:21 - L'auca dels romancers dels Fetus
51:00 - La teva aliança és un nou jou
56:09 - La secció del Marc - Miguelito Soundsystem
1:09:01 - Preguntes ràpides als Fetus
1:23:54 - El tomb del PSC
1:35:39 - La secció de l'Iñaki - Segadors FM
1:48:46 - Comiat

📩 Proton Mail: el correu encriptat que no vendrà les teves dades personals a criptobros. Prova'l ja de manera gratuïta: proton.me/larrabassada
📚 "Ho vam donar tot", la història de lluita de la Cristina Farré. Ja disponible a les llibreries i a manifestllibres.cat
Quan ve una convidada com la d’avui a assentar càtedra, l’únic que podem fer és seure, parlar més aviat poc, escoltar i aprendre. Perquè sí, en la nostra curta vida hem viscut moltes coses i hem percebut la repressió de ben a prop: hem vist com pegaven iaies que votaven i com buidaven ulls a gent propera, hem vist com empresonaven els líders de les dues entitats més figaflors de Catalunya per pujar a un cotxe, hem fugit de furgons de la policia nacional per l’Eixample, hem tallat carreteres, hem anat a l’aeroport i ens l’hem jugat per defensar uns polítics que ara pacten amb el PSC. Fins i tot hem hagut de suportar com la Pilar Rahola apareixia a cada tertúlia, o el pitjor que ens ha fet Espanya: que un tal Joan digués cada dia bona nit als presos polítics amb un altaveu. Ni oblit ni perdó. Però tot això que hem viscut en la nostra curta vida no és res comparat amb el que els més veterans han arribat a patir per defensar uns ideals i la seva dignitat.
Avui parlem de militància i de repressió, de tot el que està disposat a fer un Estat, en aquest cas l’espanyol, per intentar que no canviï res i per aturar la dissidència, tant en dictadura com democràcia. Alhora, també veurem com hi ha gent feta d’altra pasta que, malgrat tota la violència física i psicològica viscuda, no claudica, no acota el cap i no deixa mai de lluitar. Què implica, en l'àmbit personal, viure en la clandestinitat? Com s’aguanten les tortures sense col·laborar amb la policia? Com és viure a l’exili? Què va significar la Transició per totes les organitzacions que no es van empassar l’enganyifa? Què podem fer contra la pacificació sociata que vivim actualment?
De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada d’avui, una dona que ha de ser referent per a tots els que som d’esquerres i putaespanyistes. Nascuda a Barcelona a finals dels 40 en una família molt polititzada i catalanista, el 1968 va començar a militar al PCE(i). Uns mesos després, es va atrevir a llençar una escultura de Franco per la finestra de la UB i, des d’aleshores, va passar a viure en la clandestinitat. Després van venir les detencions, les tortures, diversos mesos de presó i un llarg exili, una repressió que no només no va acabar amb la mort del dictador, sinó que es va intensificar durant la Transició i els primers anys suposadament democràtics. Avui tenim amb nosaltres l’única refugiada política reconeguda per l’ONU durant l’Espanya democràtica, una dona que malgrat tot el que ha passat encara lluita contra l’Estat i les injustícies, i ha explicat per primer cop la seva història en blanc sobre negre a les seves memòries, titulades "Ho vam donar tot”.
Avui, l’Iñaki i el Marc escriuran a quatre mans el guió de la pel·lícula sobre la vida de la nostra convidada i l'Oriol repassarà el periple vital de la Cristina des que va començar a militar amb 20 anys.
Les parts:
0:00 - Intro
8:49 - L'ambient familiar revolucionari de la Cristina
15:08 - Els inicis militants de la Cristina
20:47 - Quan la Cristina va llençar el bust de Franco per la finestra
24:34 - L'entrada a la clandestinitat
26:50 - La detenció de la Cristina i les tortures
36:03 - La preparació per a la repressió
38:36 - La presó de Carabanchel i la vaga de preses
45:50 - El retorn a la clandestinitat, amb fills i en democràcia
48:43 - La mort de Franco i la pantomima de la transició
51:09 - L'ass4ssin4t de Gustau Muñoz
53:26 - Refugiada política a Algèria
58:12 - El retorn a una Catalunya pacificada
1:08:02 - Preguntes ràpides
1:17:32 - El tomb de la repressió espanyola
1:28:32 - La secció de l'Iñaki i del Marc
1:48:45 - Comiat

Què tenen en comú l’Església evangèlica pentecostal, els homeòpates i pseudoterapeutes, els fons d’inversió immobiliaris o el Palmar de Troya? Que són dogmàtics i creuen en una idea fixa, ja sigui una doctrina religiosa, una pseudociència o que el mercat es regula sol? Sí. Que són misògins i homòfobs? També, probablement. Però sobretot que són negocis fraudulents i èticament reprovables, estafes, en què uns pocs guanyen i la gran majoria dels implicats, molts d’ells enganyats, perden diners.
Avui per primer cop som al Maresme, la Franja de Gaza de Catalunya, tant per la forma que té com per la seva infraestructura ferroviària, i parlarem de tot això: d’estafadors de tota mena sense escrúpols, de sectes i rentats de cervell, de gent que s’aprofita dels més vulnerables i els entabana per robar-los els diners. Quina possibilitat hi ha que qualsevol persona, per molt intel·ligent que sigui, pugui acabar en una secta? Per què la justícia no persegueix molts d’aquests grups sectaris? Com s’ho fan els estafadors per captar les seves víctimes? Les esglésies evangèliques també són sectes? Com funcionen els fons voltor i el món de la inversió immobiliària des de dins?

De tot això i molt més parlarem amb la persona que més en sap, amb moltíssima diferència. Masnoví de naixement, youtuber, periodista d’investigació i ara també el seu propi jefe i CEO de Voltor & Voltor, el nostre convidat és probablement l’única persona al món que parli encara més ràpid que el Marc Lesan en aquest pòdcast. Va començar amb una sabata i una espardenya fent vídeos a YouTube, i tot era tan precari que vivia en un vaixell i tenia només dues peces de roba que no es canviava mai. Ara és un documentalista exitós que, després de destapar desenes d’estafes i sectes fent periodisme d’infiltració, té un Premi Ondas i una docusèrie a Televisió Espanyola. Avui ens acompanya en Carles Tamayo, un dels millors storytellers del país i tot un referent per aquells que, d’alguna forma, intentem fer periodisme i fer el que ens rota des dels marges.
A més, avui l’Iñaki ens porta les estafes piramidals amagades en el nostre dia a dia, el Marc farà de Carles Tamayo per investigar a Carles Tamayo i l'Oriol s'endinsarà en profunditat en les investigacions que ha fet el nostre convidat.
Les parts:
0:00 - Intro
8:29 - Els inicis de Carles Tamayo
11:38 - Coneixent les sectes per dins
18:14 - Com les sectes capten a la gent
30:10 - L'alegalitat al sector immobiliari
31:26 - Com sortir d'una secta
35:04 - Els nous tipus de sectes
38:08 - La culpa, el perdó i la confessió d'en Lluís Gros
41:04 - L'homeopatia
46:15 - L'evangelisme dels "miracles"
50:32 - "Se nos ha ido de las manos": el sector immobiliari al descobert
1:05:25 - Preguntes ràpides amb en Carles Tamayo
1:25:04 - El Tomb dels estafadors
1:37:12 - La secció de l'Iñaki - Coses que no són sectes però ho semblen
1:49:18 - La secció del Marc - El detectiu Conan investiga a Carles Tamayo
2:12:27 - Comiat

La imatge romàntica que tenim tots al cap sobre els periodistes ja fa anys que ha deixat de ser el que era. Lluny de ser un sector amb professionals rigorosos i amb bons sous que investigaven i controlaven el poder polític i econòmic, actualment és un dels sectors més precaris i mal pagats, amb mitjans subvencionats que en la seva gran majoria es dediquen a dir-te què i com has de pensar, a fer publicitat encoberta i a publicar clickbaits amb titulars com “Aquest és el bonic poble medieval a només una hora de Barcelona” o, per exemple, “Insòlita imatge de Pedri i Dani Olmo en calçotets: la xarxa es fon”.
Per acabar d’adobar aquest baix nivell dels mitjans, tenim una generació amb el cervell absolutament fregit que no pot concentrar-se més de dos segons sense rebre cap estímul que només s’informa per les xarxes socials, on qualsevol persona pot simular ser periodista i dir el que li roti. En el millor dels casos, et trobaràs a gent com nosaltres; en el pitjor, Vito Quiles o Sergi Maraña. De tot això parlarem avui, aprofitant que som a la Casa de la Creació, que per molt que ho sembli pel nom NO es tracta de la nova església evangelista que han obert al barri. Avui parlarem del nou periodisme que ve per les xarxes, de clickbaits, pseudomitjans i tiktokers pagats per partits polítics, entre moltes altres coses. És positiu que qualsevol persona tingui les xarxes a l’abast per publicar informació? Ens podem fiar dels creadors de contingut que també fan de periodistes? Quins riscos té la tiktokització del periodisme? No té riscos, també, fiar-se de tot el que diuen els mitjans tradicionals? Per què els mitjans de comunicació busquen el clic fàcil i paguen fatal als seus treballadors?
De tot això i molt més parlarem amb una convidada de luxe i amiga del programa que, justament, conjuga aquestes dues facetes: la creació de contingut i el periodisme. Guapa, llesta i antifeixista, avui ens acompanya una persona que ve de Vilanova del Camí, l’Hospitalet de Llobregat de la comarca de l’Anoia, i si la coneixeu és perquè sempre que hi ha una notícia a Catalunya, ella és la primera a penjar el reel que ho explica. Justament fa un any i mig que va començar a fer contingut a les xarxes i ara la veiem a tot arreu, fent periodisme a través de la droga més nociva que tenim, el mòbil.
A més, avui l’Iñaki i el Marc prepararan a la nostra convidada per a quan deixi de ser freelance i faci el salt als mitjans tradicionals i l'Oriol, per desgràcia seva, farà allò que no li van ensenyar a fer a la UPF, és a dir, fer periodisme.
Les parts:
0:00 - Intro
6:15 - El nou periodisme
38:11 - Preguntes ràpides
46:36 - El Tomb
56:02 - La roda de premsa de la Tapiolas
1:10:39 - Comiat

Avui som a Mallorca, el 17è estat federat d’Alemanya, l’únic territori germànic encara pendent de descolonització. Si a Cisjordània tenen l’Exèrcit israelià per fer fora els palestins de casa seva, aquí tenim Engel & Völkers, la immobiliària que actua gairebé com a força d’ocupació a molts municipis mallorquins amb total impunitat. Però avui no som en un lloc qualsevol, som en un espai segur, lluny dels jubilats alemanys que col·lapsen la costa i que misteriosament no volen parlar del que van fer els seus pares i avis entre el 1933 i el 1945. Avui som a Sa Pobla, a la Part Forana de l’illa, a la Diada de Mallorca Nova. Mallorca Nova són les joventuts socialistes i també putaespanyistes d’aquesta illa que, tot s’ha de dir, esperem que siguin encara més putaespanyistes que el partit al qual estan vinculats, Més Mallorca, que malauradament forma part del grup parlamentari de Sumar al Congreso.

Però aquesta quinzena no venim a polemitzar amb els mallorquins, venim a parlar del que ens uneix a mallorquins i catalans. Compartim una llengua, la catalana, compartim l’infrafinançament i espoli fiscal per part de l’Estat, compartim la destrossa i massificació de la nostra costa, compartim un habitatge amb preus prohibitius, compartim un model productiu que ens empobreix, compartim unes infraestructures col·lapsades, compartim un govern que cada dia ens espanyolitza més… En fi, compartim masses coses, fins i tot capital, perquè hi ha més mallorquins a Barcelona que a Palma. Suposem que és una reparació històrica que hem d’assumir pel que va fer Jaume I en el seu moment i pel que continuem fent cada estiu quan els catalans envaïm "ses Illes".

Avui, però, no venim a fer catalansplaining. Avui xerrarem de llengua, de turisme, d’habitatge, de demografia i de la situació de col·lapse que viu Mallorca. Per descomptat, també tindrem temps d’increpar de totes les formes possibles el PP, Vox i tots els responsables del desgavell que vivim i, per últim, explorarem quina és la relació d’amor-odi, probablement amb més odi per part vostra, que tenim catalans i illencs. I per fer tot això ens acompanya un convidat que, a diferència de la majoria dels anomenats “creadors de contingut”, no es mossega la llengua a l’hora de parlar de política. Es tracta d'en Joan Salvador, més conegut com a "Parlars mallorquins", un manacorí divulgador del català i, a diferència de nosaltres, guanyador d’un Premi Crit.

Avui, l’Iñaki i el Marc ens narraran els punts de vista del que significa viure a Mallorca pels mallorquins i pels que no ho són tant, i l'Oriol parlarà amb en Joan de com s’ha trinxat Mallorca (i les Balears per expansió) i quina solució hi ha per a aquesta terra ferida més enllà de “hoteles, sol y playa”.
Les parts:
0:00 - Intro
6:03 - Mallorca col·lapsada
47:08 - Preguntes ràpides
56:07 - El Tomb
1:08:43 - El dietari dels mallorquins
1:26:27 - Comiat