L'Arrabassada

• L'Arrabassada #50 - La masclosfera (amb la Carla Vall)

  The Wall Street Wolverine, Andrew Tate, Alvise Pérez, Roma Gallardo, David Santos, un Tio Blanco Hetero, Álvaro Reyes o, fins i tot, Jordi Wild. Si no coneixeu cap d’aquests noms, enhorabona, probablement no teniu els calçotets cagats i, per tant, no sou misògins o, per contra, potser sí que ho sou, però simplement sou massa boomers per conèixer-los. Aquests homes que acabem d’esmentar són alguns dels personatges que de forma més o menys explícita formen part de l’anomenada "masclosfera", un conjunt de webs, fòrums, persones i contingut a internet que s’oposa frontalment al feminisme, promou la misogínia i defensa una masculinitat i uns rols de gènere tradicionals. Segons la concepció dels integrants de la "masclosfera", el col·lectiu realment oprimit a la societat són els homes i el feminisme és una mena de conxorxa sistèmica que els perjudica. I deveu pensar: estan tarats, en deuen ser quatre, oi? Doncs les dades ens diuen que no tant, perquè la majoria d’adolescents i de joves homes opinen que s’ha arribat massa lluny amb el feminisme i consumeixen aquest tipus de contingut. Per què els nanos cada cop pugen més reaccionaris? Qui són els incels i què vol dir tot l’argot de la sèrie "Adolescence"? Per què a les xarxes triomfen tots aquests personatges masclistes? Cal fer autocrítica també des de l’esquerra i el feminisme? Com de masclista és el sistema judicial espanyol? De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra flamant convidada, que no només és advocada penalista especialitzada en violències masclistes i, per tant, molt més intel·ligent que nosaltres tres, sinó que també és criminòloga, escriptora, docent i podríem dir que experta en prevenir la violència de gènere. La Carla Vall és una de les persones amb el cervell més gran que ha passat per l’Arrabassada i una dona que, amb la seva feina, fa tot el possible per protegir els drets de les dones i, per tant, els drets humans. A banda de l'editorial de periodisme xampany de l'Oriol, l’Iñaki posarà a prova el coneixement de la nostra convidada sobre grupuscles d’homenots i el Marc mirarà de reeducar els joves que es creuen mascles alfa. Les parts: 0:00 - Intro 5:31 - La masclosfera 30:24 - Preguntes ràpides 44:58 - El Tomb 1:00:09 - La tertúlia 1:25:26 - La secció del Marc 1:43:14 - La secció de l'Iñaki 1:50:49 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes

  --------  

  1:52:34
• L'Arrabassada #49 - Rodalies (amb nosaltres tres)

  Fes-te'n mecenes i gaudeix dels avantatges! https://larrabassada.aixeta.cat/ Incendis a les catenàries, rescats enmig de les vies, vagons atapeïts en hora punta, retards eterns que fan perdre anys de vida, cancel·lacions del servei sense cap avís als usuaris, vagues espanyolistes de maquinistes, sabotejaments o argentins improvisant amb un altaveu enmig dels vagons. Rodalies és un caos, és un desgavell, l’excepció s’ha fet norma, i el menys habitual ara és que el servei funcioni correctament. De fet, Rodalies és probablement el principal desencadenant de depressió i ansietat a Catalunya juntament amb el capitalisme, l’especulació immobiliària i l’últim disc dels Tyets. Cada setmana, gairebé cada dia, els usuaris de Renfe pateixen les conseqüències de dècades de manca d’inversió i deixadesa i, al capdavall, les conseqüències de ser ciutadans de segona. Perquè sí, estimats oients, Rodalies és un d’aquells pilars fonamentals de l’Estat espanyol que, de la mateixa manera que l’espoli fiscal estructural o la substitució lingüística, et recorden que ben bé no vius en una colònia, però en alguns aspectes s’hi assembla. Avui parlarem de trens i transport públic, però també venim a cagar-nos en la puta Espanya, (com va dir aquell: puta Renfe i puta Espanya), que és la responsable de treure’ns hores i hores de la nostra vida a causa de la seva gestió negligent de Rodalies i, per tant, també la responsable que molta gent encara es vegi obligada a agafar el cotxe i contaminar encara que no vulgui. Realment hi haurà traspàs integral del servei de Rodalies a Catalunya? La Renfe funciona igual de malament a la resta de l’Estat? Quines són les pitjors experiències que han arribat a viure els usuaris de Rodalies? Aquest mal funcionament dels trens a Catalunya és intencionat? La resposta a moltes d'aquestes preguntes ja les sabeu. Les parts: 0:00 - Intro 7:02 - Rodalies 29:14 - El Tomb 43:57 - La tertúlia 1:09:04 - Les anècdotes de la Renfe 1:20:21 - La secció de l'Iñaki 1:37:32 - La secció del Marc 1:54:34 - Comiat

  --------  

  1:56:38
• L'Arrabassada #05 - Els guiris, amb nosaltres tres (RE-PUJAT)

  Cada estiu, centenars de milers de persones que porten mitjons amb sandàlies, que prenen el sol fins arribar a tenir tres melanòmes en potència, que tenen nul respecte per la gastronomia als seus països i que es refereixen a Barcelona com a "Barca" envaeixen la Ciutat Comtal. Resultat: barris sense identitat, expulsió dels veïns, augment de vòmits i pixum als carrers i multiplicació de negocis inútils. En aquest episodi parlarem -i sobretot, criticarem- els guiris. L’Iñaki ens portarà uns Jocs Olímpics molt especials, que atrauran els guiris encara més que les Olimpíades del 92, el Marc farà un quiz per esbrinar quines són les vacances de platja perfectes per un guiri a Catalunya i l'Oriol dissenyarà, basant-se en els plans del nazi Karl Jacobi, un barri immillorable per als guiris que venen a Barcelona. Les parts: 0:00 - Intro 2:09 - Els guiris 8:45 - El Tomb 24:42 - La tertúlia 41:28 - La secció de l'Iñaki 54:28 - La secció del Marc 1:14:20 - La secció de l'Oriol 1:27:33 - Comiat

  --------  

  1:29:31
• L'Arrabassada #04 - Els boomers, amb el Polyklin (RE-PUJAT)

  Jugar al Candy Crush, creure en la meritocràcia o opinar d'absolutament qualsevol cosa sense saber-ne res són alguns dels trets característics dels boomers. Aquesta generació, nascuda entre els 50 i 70, comparteix certes actituds (de merda) transversals que no entenen de gèneres ni de classe. Els fills de l'època daurada del capitalisme, que pagaven hipoteca amb 20 anys, sempre estaran llestos per parlar-te amb condescendència i dir-te a tu, jove amb dos màsters que cobra 1000€ i no pot independitzar-se, que rondines per tot. En aquest episodi ens endinsarem en el món dels boomers: l'Iñaki us retransmetrà el Carrusel Cuñativo, el Marc us portarà el consultori per aquells joves que comencen a fer coses boomers, l'Oriol us farà un quiz per triar les frases més boomers possibles i el Pol Solernou (@elpolyklin), el nostre col·laborador preferit, se submergirà als comentaris de Twitter del 3/24. Les parts: 0:00 - Intro 1:33 - Els boomers 9:04 - El Tomb 22:24 - La tertúlia 38:13 - La secció de l'Iñaki 47:42 - La secció del Marc 1:05:46 - La secció de l'Oriol 1:16:56 - La secció del Pol 1:33:16 - Comiat

  --------  

  1:35:33
• L'Arrabassada #48 - Els macrofestivals (amb el Nando Cruz)

  Condicions laborals precàries, preus prohibitius, catxets desmesurats i desiguals entre artistes, fons d’inversió, subvencions milionàries i guiris, molts guiris. Si l’alvocat o els poke bowls són el cavall de Troia de la gentrificació en forma d’aliment, la Copa Amèrica en forma d’esport, o els argentins en forma de nacionalitat, els macrofestivals són la manera en què el capitalisme ferotge es mimetitza en el món de la música per fer-lo cada vegada més elitista. Sigui com sigui, sembla ser que la majoria de persones d’esquerres, probablement sota l’efecte de drogues bastant dures i entestades a intentar ser els més moderns del barri, és incapaç de veure tota la merda que hi ha al darrere d’aquests esdeveniments. És per això que avui venim a cagar-nos en els macrofestivals, la màxima expressió del capitalisme dins de la indústria musical, un model cultural que enriqueix a uns pocs, empobreix la majoria del sector i aporta més aviat pocs beneficis. Quins són els abusos laborals que es cometen en aquests festivals? Per què les administracions públiques hi aboquen tants calés? Realment la gent pot gaudir de la música en un macrofestival? Com afecta tot plegat a les sales petites i als concerts corrents? De tot això i molt més parlarem amb el convidat que més en sap, bàsicament perquè ha escrit un llibre sobre el tema. Ell és el paio que probablement més carrer té en el tema de festivals i possiblement, també, el que més drogues ha arribat a veure. Melòman, barceloní, d’esquerres i assumim que una mica putaespanyista, avui ens visita l’únic periodista musical que, en comptes de reproduir notes de premsa de macrofestivals, s’ha dedicat a investigar-ne els draps bruts. A més, l’Iñaki, crearà el festival definitiu amb el nostre convidat, el Marc trucarà a l’últim periodista musical underground que queda a Barcelona i l'Oriol us dirà com sou depenent del festival a on aneu. Les parts: 0:00 - Intro 5:15 - Els macrofestivals 37:33 - Preguntes ràpides 50:10 - El Tomb 1:04:13 - La tertúlia 1:23:20 - La secció del Marc 1:35:47 - La secció de l'Iñaki 1:44:20 - La secció de l'Oriol 1:50:23 - Comiat Segueix el pòdcast que es passa de frenada a totes les plataformes:

  --------  

  1:51:55

Más podcasts de Humor

Podcasts a la moda de Humor

Acerca de L'Arrabassada