L'Arrabassada

Avui som a Gandia, terra de contrastos, de llums i ombres. Per una banda, ha parit grups com La Raíz o Zoo i ha acollit la dinastia noble valenciana més important de la història, però per l’altre també ha cagat coses com Cake Minuesa o el pitjor reality show televisiu de la història de l’Estat Espanyol, conformat per un grup de gent que era incapaç de lligar-se les sabates sense mossegar-se la llengua.

Gandia, però, va molt més enllà de la Ylenia i del Labrador i de tots els tetes i tetas de torn que apareixien a la MTV. Gandia també és la capital de la Safor, una comarca sobretot de costa que com gairebé tot el litoral del País Valencià està completament destrossada. Per què? Doncs per poder acollir cada estiu l’espècie invasora més perjudicial, nociva i parasitària del món, també la més pesada i egòlatra, que són els madrilenys, en la seva variant de turista. Només pel que han de suportar cada estiu ja ens compadim d'ells (i això que som de Barcelona)

Però a Gandia no només hi ha turistes, pijos egocèntrics i drogadictes de reality shows, sinó que també hi viu molta gent normal, els pixavins, que en el seu dia a dia fan que el valencià i la cultura es mantinguin vives. Gandia és la ciutat més gran de la Diània, aquest petit país combatiu i arrelat que batega entre València i Alacant, que preserva la llengua valenciana i resisteix els embats espanyolitzadors. Avui, des d’aquí, parlarem del País Valencià i de la seva situació política i, de pas, enviarem a la merda a tots aquells que en neguen l’existència i que treballen per reprimir-nos i separar-nos, com ara la Conselleria d’Educació del PP, que vol excloure els autors catalans i balears de l’assignatura de valencià.

I per repassar tots els anys de desgovern de la dreta casposa, de corrupció, de pelotassos urbanístics, d’espanyolisme i d’involució de drets socials avui ens acompanya un dels molts grups de música compromesa nascuts a la Diània, que podríem ja afirmar que és el bressol de la cultura del País Valencià. Fundat l’any 2005 a Ontinyent, fumaven tants porros en aquella època i estaven tan empanats que no van publicar el seu primer disc fins sis anys després, el 2011. La cançó “L’ona”, però, va ser el que els va catapultar a la fama el 2016 i el que va popularitzar el seu reggae en valencià amb lletres reivindicatives. Des d’aleshores formen part dels cartells dels festivals més prestigiosos dels Països Catalans com ara el Festivern, el Canet Rock o fins i tot el Meridiana Rock, un concert que es va fer en un descampat del nostre barri on el Marc es va menjar la boca durant hores amb una noia mentre els nostres convidats tocaven de fons. Avui parlem del País Valencià acompanyats d’una de les bandes que l’ha explicat millor a través de la seva música, plena de crítica política i social, de defensa de la identitat valenciana i de lluita contra les desigualtats i la injustícia. En concret, ho farem amb el Marc Andrés, l’Esteve Tortosa i el Fèlix Cortés.

De què parlarem avui? Doncs l’Iñaki ens porta una oda a un estimadíssim personatge d’aquesta terra, el Marc farà una roda de premsa per recollir les sensacions dels nostres convidats i l'Oriol resumirà la situació que es viu actualment al País Valencià amb l’ajuda dels tres integrants d’Auxili que ens acompanyen.

Les parts:
0:00 - Intro
8:41 - El País Valencià
51:08 - Preguntes ràpides
1:01:44 - El Tomb
1:14:30 - La secció del Marc
1:23:44 - La secció de l'Iñaki
1:28:23 - Comiat

Burocràcia i paperassa infinita, normatives molt exigents, costos molt alts i preus de venda irrisoris, horaris interminables, manca de relleu generacional, importacions que fan competència deslleial i molts entrebancs més. A tot això és al que ha de fer front el sector primari del nostre país, que cada cop viu més ofegat per un marc regulatori molt estricte i un marge de beneficis cada cop més reduït. Les petites explotacions agrícoles, que han estat tradicionalment el que ha dominat en el sistema agrari català, malden per sobreviure envoltades de macroprojectes i multinacionals que van acumulant hectàrees, diners i poder dintre del sector. És per aquesta situació tan dramàtica que els estreny que ja fa mesos i anys que la pagesia es manifesta i talla carreteres amb els seus tractors. No, no ho fan per molestar-te a tu quan vas a tocar neu a la Cerdanya, pihippy, que ets un pihippy ecologista molt conscienciat però et menges cada matí alvocats “sostenibles” que han assecat aqüífers sencers a 10.000 quilòmetres. No ho fan per tocar-te els ous, sinó que protesten per la seva supervivència.

Avui parlarem de tots els entrebancs que es troben pagesos i ramaders a Catalunya i els Països Catalans per fer la seva feina i també intentarem aclarir algunes de les contradiccions que afronta el sector. Quines millores reclamen els pagesos del nostre país perquè puguin viure fent el que fan? Quin és el paper de la Unió Europea en tot plegat? Són els mateixos els interessos dels petits productors i els de les grans explotacions i multinacionals? L’ecologisme entra en contradicció amb el que reclama el sector primari? Què podem fer com a consumidors per ajudar els nostres productors i tenir més sobirania alimentària?

De tot això i molt més parlarem avui amb la nostra convidada. Ella ve des de Cal Rosill, a Peramola, l’Alt Urgell, per posar una mica de seny entre tres pixapins desubicats que quan veuen una plaga de conills rebentant els arbres fruiters a Lleida diuen “oh, ca monus ca son aquests animalons”. Avui ens acompanya una persona que ha vist la pitjor cara del cosmopaletisme a Barcelona, perquè ha estudiat una carrera en anglès a la Pompeu Fabra anomenada Global Studies. Amb aquests anys d’estudi n’hi va haver prou per veure que com a casa enlloc, i va tornar a la granja bovina de llet familiar, on fa de ramadera. Segur que la coneixeu perquè fa uns anys amb la revolta pagesa la vèiem fins i tot a la sopa, és la Greta Thunberg del sector primari català, però la veritat és que parla molt bé.

A més, avui l’Iñaki ens porta un test per esbrinar com és la nostra convidada i el Marc guiarà als urbanites pel camp amb el seu Pixadvisor.

Les parts:
0:00 - Intro
9:05 - La pagesia
59:49 - Preguntes ràpides
1:12:01 - El Tomb
1:23:28 - La secció de l'Iñaki
1:34:15 - La secció del Marc
1:48:16 - Comiat

Fa uns 10 mesos vam dedicar un episodi exclusivament a parlar de Rodalies perquè pensàvem que el transport ferroviari interurbà de Catalunya havia tocat fons: durant 78 dies dels primers 90 dies de l’any passat hi va haver incidències de tota mena a Rodalies, o el que és el mateix, el servei va funcionar correctament només un 15% dels dies. Clarament ens equivocàvem pensant que havíem tocat fons. Els catalans sempre podem ser una mica més humiliats, podem fer més el ridícul i Rodalies sempre pot funcionar una mica pitjor. Després de l’accident del passat 20 de gener, quan va descarrilar un tren a Gelida provocant una m0rt i 37 ferits, el transport ferroviari a Catalunya viu un dels seus pitjors col·lapses. El tractament colonial pel que fa a inversions i infraestructures és més visible que mai. Durant dos dies no va circular ni un tren a tot el país i les afectacions ja fa més de dues setmanes que s’allarguen, incloent-hi retards infinits, caigudes del servei, línies tallades, busos alternatius per carretera i una davallada en la velocitat de circulació generalitzada. Per si això era poc, a més, l’AP-7, l’autopista més important de tot l’Estat, també fa dues setmanes que està tallada i el col·lapse també és encara més visible a les carreteres.
Moure’s al voltant de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és tan difícil com ser milionari als Estats Units i no aparèixer a la llista Epstein, de la mateixa forma que és també difícil moure’s per tot el país si fas servir la Renfe. Per aquest motiu, aprofitant el caos que vivim a Catalunya, avui parlem de mobilitat, també més enllà de Rodalies. El tractament que rebem per part de Renfe i Adif és colonial? La situació dels trens aquí és equiparable a la d’altres països d’Europa? Per què s’ha prioritzat invertir en alta velocitat? Com podem promoure la mobilitat sostenible i reduir l’ús del cotxe amb aquest desgavell que tenim muntat? Tenim el transport públic adaptat a l’augment demogràfic que hem viscut en els últims anys?
De tot això i molt més parlarem amb la nostra convidada d’avui, la persona que posarà seny entre nosaltres, un grup de tres homes que repeteixen eslògans que han vist per Twitter amb una copa de vi a la mà. Ella és enginyera civil i és especialista en mobilitat, urbanisme i logística. Va cursar el màster en sistemes intel·ligents del transport, justament el que no tenim aquí, i actualment treballa a l’Autoritat del Transport Metropolità. Per cert, també és valenciana i de les bones.
A més, avui l’Iñaki ens portarà de nou la Cadena COPE a les nostres orelles, el Marc trucarà al Ministeri de Transports per demanar explicacions i l'Oriol farà una mica de periodisme d’investigació, que d’alguna manera ha de justificar els quatre anys de carrera que va fotre.

Les parts:
0:00 - Intro
8:09 - El caos de mobilitat
1:08:33 - Preguntes ràpides
1:17:17 - El Tomb
1:29:49 - La secció del Marc
1:47:40 - La secció de l'Iñaki
2:01:49 - Comiat

El 2026 ha començat molt més mogudet del que ens esperàvem, estimats oients, i Trump n’és el principal responsable. El 3 de gener, quan alguns encara es recuperaven de la ressaca i els vòmits de Cap d’Any, el govern dels Estats Units va decidir bombardejar Veneçuela i segrestar el president del país, Nicolás Maduro, per jutjar-lo a Nova York per narcoterrorisme. Lluny de quedar-se aquí, the Father of the Pelúcons ara amenaça d’envair Groenlàndia, de carregar-se també l’OTAN de pas i d’enfrontar-se directament a la Unió Europea. Guerres d’aranzels, el cas Epstein, batudes contra immigrants, violència policial extrema, amenaces d’intervenció a altres països americans… Sembla mentida que tot això ja hagi passat durant les tres primeres setmanes del 2026 i és complicat no pensar que d'aquí a mig any la situació no s’haurà embardissat encara més. Tot indica que estem a les portes d’un conflicte a gran escala o, si més no, d’un canvi de paradigma en l’ordre internacional i en les relacions interestatals.

I abans que ens enviïn a tots tres a una trinxera de Groenlàndia a 20 graus sota zero a defensar la poca sobirania que li queda a la Unió Europea, creiem que és necessari fer aquest programa. Avui volem conèixer millor la figura de Donald Trump, el multimilionari novaiorquès que va arribar per primer cop a la presidència dels Estats Units el 2017. Des d’aleshores, cada setmana o cada dia sacseja la política nord-americana i internacional amb les seves declaracions incendiàries i sovint falses i amb les seves decisions polèmiques, si per “polèmiques” volem dir vulnerar 40 drets diferents a cada cosa que fa. Avui intentarem entendre el trumpisme i aprofundir en la seva forma de fer política, la seva ideologia, la seva base de votants i en les conseqüències de la seva acció de govern. La política exterior de Trump és gaire diferent de la que han esperonat altres presidents dels Estats Units? Tots els nord-americans que voten Trump són supremacistes blancs i feixistes? Existeix la democràcia en aquell país? Trump és tan boig com ens diuen o realment sap el que es fa?

De tot això i molt més en parlarem amb algú que ha viscut durant uns quatre anys al país de les oportunitats i els somnis, si entenem com a somni haver de pagar una operació mèdica de la teva butxaca després d’acabar cosit a trets en un control rutinari de la policia. Avui ens visita un periodista de Súria, de la Catalunya Central, que fa tant de temps que treballa a Barcelona que podríem dir que ja parla mig xava. La seva carrera és una història de superació: va estar moltíssims anys fent de periodista esportiu a la ràdio i a Esport3, un sector reconegut pel seu rigor i imparcialitat, acompanyat d’eminències com Minguella (un visionari amb el Haaland i molts jugadors més) i d’allà va passar a ser corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units fins fa no gaire. I sí, és per això que el convidem, perquè coneix bé el país i la societat ianqui, que l’ha explicat al seu llibre “A Washington amb paracaigudes” i al pòdcast “Follow Garriga”, on va quedar nominat als premis Sonor i, com nosaltres, no va guanyar.

Les parts:
0:00 - Intro
13:13 - El trumpisme
1:13:56 - Preguntes ràpides
1:32:09 - El Tomb
1:47:10 - El Foraster, als Estats Units
2:03:35 - Comiat

Bon Nadal a tots, estimats oients (o com dirien a qualsevol escola de Gràcia amb pedagogies alternatives per no ofendre ningú tot i que l’alumnat sigui 100% blanc i europeu, bon solstici d’hivern).

Després d’aquests dies de menjar ostentosament sense cap mena de sentit fins a tenir diarrea, de fingir que et fa il·lusió el jersei nadalenc que t’han regalat i de trobar a faltar la sequera perquè no veiem el sol des de fa dues setmanes, arriba el moment que tots esperàveu. I no, no ens referim al Cap d'Any i tota la nostàlgia i depressió que suposa saber que ets un any més vell i continues tenint una feina que no t’omple, sent pobre i vivint en el millor dels casos independitzat en un pis de merda. Ens referim al ja tradicional Episodi Especial de l’Arrabassada que fem en aquestes dates. Ja ho vam dir l’any passat, la paraula “especial” és l’excusa per treballar una mica menys i per fer un programa més murri, trapella, gamberro i tots els noms de bars caríssims de l’Eixample que se us puguin acudir.

Què farem avui? Doncs repassarem una mica per sobre tot el que ha passat aquest 2025 (notícies, polèmiques, dades, etcètera) de la mateixa manera que ho faria qualsevol cunyat en qualsevol dinar familiar d’aquests dies però sense desitjar la tornada de Franco. I després? Doncs les seccions també tradicionals de finals d’any, és a dir: el Carrusel Cuñativo de l’Iñaki, el top 10 de coses ridícules que fan els votants del PSC amb el rànking de la tollamenta i la charca de l'Oriol i, per acabar, el Marc organitzarà la votació de l’Arrabassat de l’Any.

Les parts:
0:00 - Intro
8:48 - El resum del 2025
10:56 - Donald Trump
22:31 - La puta Renfe
24:48 - Els greuges del català
34:35 - L'apagada general
37:53 - La PSOE
40:45 - La part dels argentins
45:34 - El Futbol Club Barcelona
52:03 - Ricard Ustrell
55:07 - Les notícies breus
1:02:23 - El Tomb
1:18:06 - La secció del Marc
1:37:04 - La secció de l'Oriol
1:52:31 - La secció de l'Iñaki
2:03:27 - Comiat