la trinae

En aquest directe especial de LA TRINAE des de l’Espai Jove La Fontana per la Setmana de la Dissidència, ens unim a Jayce per sacsejar la memòria col·lectiva i revisitar tot allò que existeix darrere dels grans referents LGTBIQ+ mainstream: les històries esborrades, els relats distorsionats i les genealogies dissidents que rarament entren a la versió oficial de la història.

A través d’un recorregut que connecta la repressió franquista a la presó Model amb l’eufòria política i comunitària del ballroom, reivindiquem la memòria queer com un acte de resistència, supervivència i celebració col·lectiva. Perquè entendre d’on venim també és donar sentit a les lluites present. 

Qui han estat realment les “conservadores” de la cultura? Qui ha sostingut els espais comunitaris, els arxius i les cures dels col·lectius vulnerables quan ningú més ho feia? Inspirant-nos en el llegat de Ca la Dona, les revistes històriques del moviment i les xarxes dissidents que han preservat la nostra història, reflexionem sobre la mercantilització de la lluita queer i la necessitat d’ocupar espais juntes: des d’una manifestació a les Rambles fins a una pista de voguing.

Un episodi per recordar que l’existència dissident és molt més antiga que qualsevol relat oficial, i que continuarà existint mentre hi hagi cossos disposats a imaginar-se lliures.

És primavera!!! S’apropa l’estiu i, per tant, també s’apropa el Grec… parlem amb Mabel Olea, que hi presenta Cut One’s Teeth, la seva producció més gran fins l’actualitat. La Mabel, a part de ser l’ENÈSIMA convidada de l’Institut del Teatre, és ballarina i la podeu haver vist a projectes com La Mesías, Ay Mamá o l’anunci de la Mercè (xd)... també us pot haver sortit a tiktok, on té una comunitat de seguidors MOLT compromesos… però sobretot: és de LLEIDA!! Això com a centralistes empedreïdes evidentment ens sorprèn molt i per tant li hem preparat un munt de preguntes sobre com una noia d’un poble petit pot esdevenir la moderna més rara de Barcelona!! L’aconsellem sobre decolorar-se les celles, critiquem la dansa contemporània i ah! també parlem una mica sobre provar coses noves, bellesa i (im)perfecció: alguns dels temes de Cut One’s Teeth. Aquest episodi compta amb la col·laboració de Risi.

Que tiri la primera pedra la que mai hagi passat por en creuar-se un grup d’adolescents pel carrer. Ah,,, on són ara les lesbianes valentes? Tothom té por dels adolescents i això només pot tenir una explicació possible: són absolutament superiors. L’híbrid perfecte entre fer un cringe de la hostia i molar q flipes, mai ningú li tindrà tan poca por a l’exit com ells… Fem aquest capítol en motiu de l’exposició “Tenim 17 anys” del CCCB, un recorregut per les vivències i inquietuds de 300 joves de disset anys que que han fotografiat el seu entorn més proper. Un capítol per abraçar les petites adolescències traumàtiques d’aquesta colla de gais, amunt la nostàlgia!!

Aquest capítol el publiquem des de la consciència, i la gratitud de tenir entre nosaltres unes persones que s’estan actualment convertint en eminències en el seu camp: La Sexualitat i el desig femení.

Des de la Trinae, sabem que tenim la indispensable tasca de trencar amb els tabús que ens imposa la societat i, en un moment com aquest, som conscients de la importància de donar veu a col·lectius que lluitin per l’empoderament femení (#mujeres) és per aiò que us portem el capítol definitiu per resoldre totes les vostres inquietuds vinculades al plaer i al sex3 acompanyades d’autèntiques expertes.

Primer capítol de l'any i ens estrenem en directe des del Liceu... Som a Barcelona, mira'ns el cony! Tornem amb la prèvia de Balkan Erotic Epic, la nova proposta de Marina Abramovic inspirada en diferents tradicions balcàniques amb un fort vincle amb l'erotisme i la nuesa. Fem un repàs de la seva figura, així com dels temes i inspiracions de l'obra sense trigar massa a endur-nos-ho al nostre terreny pop ;). Tirem referències com la Via Catalana, el tiktok de les piràmides, o ser CM de Rodalies... i parlem d'Ana Guerra i de Triana Marrash a La Casa de Los Gemelos... Perquè al final, no són els realities l’expansió de la performance?